Mor María Dolores Pradera als 93 anys

 

La cantant i actriu espanyola María Dolores Pradera ha mort aquest dilluns a Madrid als 93 anys. Va néixer el 1924 a Madrid, però als sis anys d'edat va marxar a Xile amb la seva família tornant poc després a Espanya. En la seva adolescència va viure la Guerra Civil espanyola i al seu terme va iniciar estudis de batxillerat que no va acabar per dedicar-se al món de la interpretació i la música.

A la dècada dels 40, Prada començar el seu camí com a intèrpret en pel·lícules com 'Yo no me caso' (1944) o 'Los habitantes de la casa deshabitada' (1946), però van ser els seus papers en 'Altar Mayor' (1943) i 'Inés de Castro', on representava Doña Blanca de Navarra, els que li van proporcionar prestigi i popularitat.

La data de 1947 va ser clau en la vida personal de la cantant i actriu, ja que va contreure matrimoni amb l'actor i escriptor Fernando Fernán Gómez, del que es va separar deu anys després. Fruit d'aquesta relació van ser els dos fills de la parella, Fernando i Helena.

Altres títols cinematogràfics destacats en els quals va participar són 'Espronceda' de Fernando Alonso (1945), 'Embrujo' (1946),'María Antonia la Caramba' (1950) i 'Niebla y sol' (1951).

No obstant això, Prada també va explorar la representació teatral en diversos teatres d'Espanya i Mèxic i participant en la companyia teatral de Carmen Carbonell i Antonio Vico. Especialment destacables són les seves interpretacions en obres de 'Madre, el drama padre' (1942) d'Enrique Jardiel Poncela, i la seva participació en representacions de textos claus de dramaturgs com Federico García Lorca i José Zorrilla.

Posteriorment, Prada es va convertir en l'actriu principal del Teatre Eslava de Madrid amb la versió de 'La Celestina', una obra amb la qual va acudir al Festival de Teatre de les Nacions a París.

El 1954 va passar a forma part del Teatre Nacional María Guerrero durant tres temporades, on va representar comèdies com 'El Rinoceronte', 'El Jardín de los cerezos' i 'Soledad'.  Mentrestant, al Teatre Lara va representar 'Las tres perfectas casadas' d'Alejandro Cassona i el 1968 va interpretar 'Mariana Pineda' de García Lorca, al Teatre Marquina de Madrid.

Els seus últims treballs en el cinema van ser la pel·lícula 'Fortunata y Jacinta' (1960) i' La Orilla '(1970), on l'actriu culminaria una progressiva retirada dels escenaris i les pantalles per centrar-se en el món de la cançó.

No obstant això, María Dolores Pradera va patir una greu malaltia en 1984, per la qual va haver de ser hospitalitzada, i que el va obligar a deixar els escenaris, reapareixent en 1987 després de superar la malaltia.

CANTANT

La música va ser l'altra gran activitat de María Dolores Pradera, debutant en 1952 com a cantant a la 'boite' d'Alazán, i ja en aquesta data es decantaria per un estil que seria el seu senyal d'identitat musical, el gènere líric i folklòric. Prova d'això són els prop de 30 discos d'or rebuts al llarg de la seva carrera.

Alguns dels temes que la van encastellar com interpreti musical de referència en l'estil folcrólico són 'Fina estampa', 'Toda una vida', 'Quisiera amarte menos', 'El tiempo que te quede libre', 'Amarraditos', 'En un rincón del alma', 'Dos amores', 'Limeña', 'Amanecí en tus brazos', 'Son de la loma', 'Carino malo' i 'Tú que puedes vuélvete'.

En el disc 'María Dolores' (1989), va col·laborar amb noms destacats de la música pàtria com José Carreras i Paloma San Basilio. Altres àlbums ressenyables són 'A mis amigos', 'Entrañable' (1990), 'Por Derecho' (1992) y 'Toda un vida' (1994), explorant en aquest últim el gènere del bolero.

Entre els seus últims treballs es troben diverses col·laboracions amb cantautors com Joaquín Sabina o la cantant canària Rosana i el seu últim àlbum, 'Al cabo del tiempo', el va realitzar amb la participació del grup Los Sabandeños.

Prada va dotar a la seva música d'un biaix internacional, com demostren la multitud de gires musicals que va realitzar per Llatinoamèrica, com en el cas '20 Años Mèxico '(1993) que li va proporcionar un gran èxit en aquest país.

PREMIS

María Dolores Pradera va obtenir nombroses distincions en reconeixement a la seva tasca artística, com prova la concessió de la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball atorgada pel Consell de Ministres a l'abril de 2001. També va rebre aquest mateix any el Premi Homenatge de la indústria discogràfica dels Premis Amigo.

A més, la prestigiosa cantant i actriu va rebre el Premi Nacional de Teatre, la Medalla de Belles Arts, així com el Premi Lara (1992), la Medalla d'Or de Madrid al Mèrit Artístic (1987) o el Premi Orquídia (1993).