Una tensió incessant

Pilar Gómez
Psicòloga clínica y psicoanalista

estelades juliol


Va passar fa molts anys, buscava un llibre, sobre l'entrevista a l'escola, publicat per la Conselleria d'Educació de la Comunitat Autònoma de Madrid, no vaig pensar que fos difícil d'aconseguir però em vaig equivocar. El vaig demanar en unes quantes biblioteques i res, no constava en el fons de cap. Em va sorprendre - i més que això: em va deixar estupefacta- el que em va dir un dia un bibliotecari, un amic d'un amic, en una festa: no ho trobaràs, aquests llibres no passen la frontera. Frontera física ni hi havia ni hi ha, però ho va dir tal qual, i tenia sentit: el llibre aquí era introbable.


Més recent és el desterrament del "country" dels programes d'algunes festes majors als pobles de les muntanyes. El "country" americà arrasa a les dues vessants dels Pirineus, es fan concursos molt concorreguts fins als pobles més recòndits. Les Nits del Country solen ser un plat fort en les Festes Majors. No sé a França, però aquí ha format part també de l'oferta de formació promoguda per les regidories de cultura dels Ajuntaments i així la gent va a classe els dilluns a la nit, posem per cas i gaudeixen practicant els caps de setmana en un esdeveniment o un altre.


És un ball en línia que no requereix parella, normalment hi ha un mestre o mestra de ball que, davant l'auditori, anuncia les figures i fa de model. Qui no pugui seguir la figura anunciada compleix perfectament amb l'harmonia de la línia amb quatre passos bàsics i tothom gaudeix. Cadascú va com vol encara que molts i moltes es donen el gust de vestir-se a allò vaquer: barrets, botes, mocadors, cinturons, ferramentes, esperons..., un festival. La beguda, sembla lògic en aquest context, sol ser la cervesa i resulta que com que no són trobades per emborratxar sinó per ballar el que preval és  l'alegria i un bullici sense estridències. Doncs bé, en alguns pobles s'ha acabat la festa, la causa resideix que és "música estrangera".


Més recent encara, succeïa al maig de l'any passat, vam venir a assabentar-nos que un assessor de  l'Ajuntament de Sabadell, proposava retirar del carrer d'aquesta ciutat el nom de persones com Machado, Goya, Garcilaso de la Vega o la Pasionaria, dates com el 2 de mai o llocs com Bailén; persones, dates i llocs a rebutjar per causa d'espanyolitat. L'alcalde es va posar les mans al cap i les recomanacions no van prosperar.


Es pot dir, es diu, que aquestes coses no són representatives, que són casos aïllats, anècdotes insignificants i segurament això sigui cert en termes de representativitat, però no ho és en termes d'estructura. No podem desconèixer que, per més aïllats que poguessin ser, serien impossibles en un discurs que no es sustentés en la magnificació del que és propi i en la execració de l'aliè. Si s'han produït és perquè això - l'amor extrem per el mateix i l'odi exacerbat per la aliè- està latent en el discurs i el latent sempre troba les seves vies d'emergència.


Ara el President és Torra que ha proferit barbaritats que tots hem conegut i és de pensar que segurament no podria haver estat investit si abans no s'haguessin produït infinitat de situacions com aquestes.


Pel que sembla hi ha moltes persones amb responsabilitats polítiques en l'àmbit independentista que s'han escandalitzat i fins i tot s'han horroritzat davant afirmacions com ara que a Catalunya patim una crisi humanitària o davant les seves afirmacions sobre "els espanyols". Cal preguntar quines raons tindrà tota aquesta dirigencia per no haver fet públic el seu desacord. No poden ignorar que qui calla atorga.


Sens dubte hi ha moltes persones que s'identifiquen com a nacionalistes que estan molt lluny d'això i s'horroritzen davant tota forma de xenofòbia, segurament són les que més pateixen l'esquinç d'aquestes situacions i potser són les que podrien, amb més raó, oposar-se a aquesta deriva.


Dit això no es pot desconèixer que tot nacionalisme porta en si el germen de la xenofòbia - podrà desenvolupar-se o no- però aquest germen és estructural: un "nosaltres" necessita d'un "els altres" per constituir-se i, un cop organitzats els camps, establertes aquestes identificacions les relacions entre uns i altres prendran múltiples formes, el que implica que no és obligada la confrontació entre "nosaltres" i "els altres" i que les relacions de cooperació - per dir-ho ràpidament- són també possibles.


La Història es pot comptar com una successió d'episodis afectats per aquesta tensió incessant i tantes vegades ha triomfat el discurs de l'exclusió que coneixem bé les catàstrofes que aquests triomfs han causat.


El progrés de la humanitat, de la cultura - deia Freud - està en l'agrupació, en la integració i en la convivència amb les diferències, no en l'exacerbació o la prohibició de les mateixes: de la família al clan, del clan a la tribu, de la tribu al llogaret, del llogaret al poble, del poble a la ciutat, de la ciutat a l'estat, de l'estat a agrupacions supraestatals ..., la humanitat ha anat superant enfrontaments i aquestes agrupacions cada vegada més nombroses de éssers humans són la resultant del triomf de les pulsions vitals que són integradores, davant de les pulsions mortíferes que són segregadores, disgregadores.


Es tracta de l'eterna lluita entre Eros i Tànatos, els protagonistes i els arguments varien però l'estructura de la lluita entre les pulsions és idèntica. La vida de les persones queda sempre afectada i és inevitable prendre posició. Cal considerar que prendre posició no requereix necessàriament parlar, callar és també prendre una posició activa perquè, ja ho hem dit, qui calla atorga.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
La normalitat és rara
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH