Patriotes, bons o dolents?

Miquel Escudero

Constitució espanyola 1978


El 1929, l'any en què es va disparar la Gran Depressió, el reconegut periodista Agustí Calvet (1887-1964), conegut com Gaziel, va confessar al diari El Sol, liberal i republicà, que era: "absoluta, profunda i indestructiblement espanyol", i puntualitzava: "fill d'aquestes Espanyes que no són només altiplà, ni Goya, ni Felip II, ni inquisidors, ni altres realitats semblants, sinó tot això i moltíssim més que no ha estat, no és ni serà mai res d'això". Ser espanyol com una possibilitat oberta i no tancada. Un any abans, Gaziel reclamava saturar-se de civisme i responsabilitat; sense altres dogmes i sempre des de l'ideal democràtic.


Seré jo espanyol? és un volum editat per Narcís Garolera que recull uns cent articles de Gaziel, publicats a El Sol entre 1925 i 1930.


Nascut a Sant Feliu de Guíxols, Gaziel entenia que Espanya necessitava d'un bon partit federal que reconegués les diversitats peninsulars i afirmés un sol Estat capaç de contenir-les. Declarava que hi ha catalanitat sense catalanisme i que no tots els catalans són catalanistes: "Catalunya és l'arbre, la catalanitat és la saba, el catalanisme és el fruit circumstancial".


Pel que fa a la Història, Gaziel la veia com la disciplina més endarrerida, pedagògicament parlant, de quantes es transmetien als joves europeus. Per la seva influència, sospirava per un dia en què les històries nacionals s'ensenyin en funció d'humanitat i universalitat, és a dir: amb veritat i sense tribalisme. Veia als autors clàssics com predecessors que donen la mesura de la nostra petitesa.


Conreador d'un periodisme docent, Gaziel recollia un text de Le Temps referit a Alsàcia: "Cal rebutjar la concepció simplista segons la qual els partidaris del bilingüisme són necessàriament dolents patriotes, i els seus adversaris, els únics bons i veritables".


L'hostilitat cap al impiu dissident. Allà com aquí, ahir com avui. Tinguem-ho clar, amb rotunditat i expresémonos lliures, sense complexos.


Gaziel creia que el profund problema d'Espanya és un problema d'homes: "Més que reformes, el que cal són homes que les vulguin de debò, les jutgin capaços de transformar el país i estiguin disposats a jugar-s'ho tot per elles". Mig segle després, i sota la batuta d'Adolfo Suárez, Espanya consensuaria una gran Constitució.

1 Comentaris

1

El llibre "¿Seré yo español?" conté TOTS els articles q Gaziel va publicar al diari madrileny "El Sol", mentre era un dels directors de "La Vanguardia". Són molt recomanables. N'hi ha q semblen escrits avui.

escrit per Narcis Garolera 06/jun/18    11:38 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH