Pere Cervantes: "Una persona que comet un delicte, no es converteix en delinqüent"

Pere Cervantes és policia i escriptor i, en la seva última novel·la, 'Golpes' (Editorial Alrevés), explica la història d'un agent especialitzat en narcotràfic que acaba de sortir de presó provisional i està a l'espera de la sentència judicial. Basada en fets reals i reconeguda amb el Premi Lletres de la Mediterrània, 'Golpes' conserva l'anonimat del protagonista en la vida real perquè el cas segueix sense resoldre.

A la primera frase de la novel·la ja saps que al protagonista li donaran fort: "En les històries d'amor, com en la boxa, els cops són sempre una possibilitat". La vida policial és així?

Així de contundent? Sí. A la vida policial sempre hi ha una possibilitat que no sigui res positiu. La novel·la està plena de frases contundents, forma part del meu estil a l'hora d'escriure, però no acostumo a posar-ne tantes. En el fons he transcrit, de manera subconscient, com parla Alfa. Alfa parla així. Alfa és un tipus de poques paraules.

Qui és Alfa, més enllà de ser el protagonista?

Alfa és algú que té per bandera la seva veritat, que no ha de ser la nostra, que és fidel als seus principis i per ells està disposat a anar a la presó. Ell és un tipus honest, sobretot un tipus conseqüent.

En qui t'has inspirat?

En ell. Ha estat fàcil. El personatge d'Alfa m'ha costat molt poquet. Mai m'ha passat; he conegut gent de la qual m'he documentat i després han aparegut certes traces d'ells en les novel·les, però aquesta sensació d''ho tinc, ets tu' no m'havia passat mai. Alfa és un personatge de novel·la.

Alfa existeix en la vida real, o és una barreja de diversos 'Alfas' que tu coneixes?

Existeix en la realitat. La majoria de personatges, evidentment, tenen molt de ficció, excepte Alfa, que té molt poc filtre de creació literària.

Com a policia durant més de 25 anys has vist casos que poden semblar estranys però que són reals. En l'escriptura, et resulta complicat que la història sembli veritat?

Més que costar, ho tinc molt present. La versemblança per a mi és un objectiu primordial, com ho és la documentació.

Com va sorgir l'escriptura?

Fa molt, recordo el moment. Sempre he estat molt lector, em semblava que escriure és una cosa molt complexa, que mai podria aconseguir, però l'any 99, quan vaig estar a Kosovo com a membre de Pau de l'ONU, arran de les meves experiències, vaig començar a escriure.

El 2000 era any bixest, i per tant tenia 366 dies, i allà, a Kosovo, hi havia una frase que era 'Cada dia és dilluns' i vaig escriure una novel·la que es diu '366 lunes'.

Aquesta va ser la primera vegada que vaig dir-me 'Vull ser escriptor', perquè tenia tantes sensacions, tantes emocions, tantes experiències viscudes en el dia a dia que necessitava expressar-les d'una manera o altra i, d'aquesta necessitat d'expressar la ràbia, els laments, els somnis, suposo que al final d'una forma o una altra et converteixes en escriptor.

Vas fer algun curs d'escriptura després per professionalitzar-te?

Sí, vaig fer diversos tallers, però el principal van ser els dos anys a l'Acadèmia Internacional de Cinema com a guionista.

Això t'ajudarà amb el guió per a la pel·lícula de la teva novel·la 'Tres minutos de color'.

Sí, estem treballant en el guió. Lluitarem perquè es converteixi en pel·lícula, encara no està acabat, però ho aconseguirem.

La sèrie de televisió 'Fariña', sobre el narcotràfic a Galícia, podria tenir algun paral·lelisme amb el teu llibre, pel que fa al paper de la policia i la corrupció?

No l'he seguida, sé de què va, però tant de bo em passés com a l'autor, que segrestin la novel·la, per mi encantat. Pel que m'han transmès, 'Fariña' és una història sobre el narcotràfic, 'Golpes' no, 'Golpes' passa per sobre això.

Pel que fa a la part fosca del cos, el policia corrupte, és una cosa que encara cal exterminar?

És que per a mi Alfa no és un policia corrupte.

Però sí es toca el tema de la corrupció en la novel·la.

La meva intenció no era parlar de la corrupció. Policies corruptes n'hi ha i per a mi no mereixen ni una història. Aquest llibre és una reivindicació d'aquells policies que han estat tractats com a delinqüents per cometre un delicte, cert, però que per a mi no són delinqüents.

Per a mi, una persona que comet un delicte, no es converteix en delinqüent. Calia parlar-ne. No és que no hi hagi delinqüència policial, lamentablement n'hi ha, i no mereixen cap tipus de respecte, però les històries com les d'Alfa no són així.

Per què prefereixes, literàriament, el policia perdedor que l'agent elegant?

Per la seva definició sobre ell mateix. Ell es descriu com un perdedor opcional, ell ha triat ser perdedor. Per què? Perquè ell sap que aquestes decisions que ell pren, conseqüents amb la seva forma de pensar, li produiran perjudici, però tot i això ho admet. Ell no és un perdedor, però ell sap que als ulls de molts és un perdedor.

En la novel·la diferencies entre el pres que llegeix i el que no ho fa perquè el primer, dius, cada dia fuig. Com ajuden els llibres a suportar la presó?

En el cas d'Alfa, això és real. Alfa és abans que res molt bon lector. Durant aquests anys, que no ens hem vist perquè estava en un altre lloc, ens ha unit el cinema i la lectura. Alfa em recomanava llibres, és molt lector de novel·la negra, i a Alfa, a la presó, l'ha salvat la literatura.

No és que sense la lectura s'hagués volgut matar, però hagués estat una experiència molt més tràgica, molt més traumàtica. Per a ell, el seu pas per la presó, no ha estat traumàtica, però és inevitable trobar a faltar constantment la llibertat.

Per a ell, com dic en la novel·la, la llibertat és caminar recte, perquè a la presó tot són corbes, habitacions tancades, angles. Ell és motard, sempre ha estat a prop de la mar, i això ho ha trobat a faltar, però gràcies a la lectura ell estava més fora que dins.

Quan parles de notícies en la novel·la, dones a entendre que la informació que surt als mitjans és molt diferent de la realitat. En els casos que coneixes personalment i que han sortit en premsa, hi ha molta diferència entre el que es publica i el que va passar?

Sí, però té la seva explicació. Com a cap de grup, les rodes de premsa no les faig jo, s'encarrega el departament de premsa. Imagina't que jo faig una operació sobre pornografia infantil, conec els ets i uts de l'operació, que són complexos i enrevessats, em truca el meu departament de premsa i em diu 'Explica'm això'. No té per què dominar els secrets. Després, aquesta nota de premsa arriba als periodistes i feu un altre article. Al final el que surt, no pot obeir a la realitat.