Els lletrats judicials reclamen que el Ministeri reconegui el seu paper en la defensa de l'Estat de Dret

|



Dolors prim justícia ep

Dolors Delgado, ministra de Justícia (Europa Press)


Els lletrats de l'administració de justícia han reclamat aquest divendres al Ministeri de Justícia, del qual depenen, que "reconegui la essencial tasca" que realitzen "en defensa de la legalitat i de l'Estat de Dret, especialment a Catalunya".


Així ho han exposat en les conclusions de les XXXII Jornades de la Fe Pública judicial, celebrades a Còrdova des de dimecres, on han demanat que "molt especialment" que el Ministeri de Justícia "empari" a la companya del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona per "els atacs i menyspreus patits amb ocasió de l'exercici de les seves funcions com a autoritat pública en les entrades i registre practicades el dia 1 d'octubre".


Igualment, segons ha informat el Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia en una nota, els lletrats judicials són i han de seguir sent "un cos nacional dependent del Ministeri de Justícia", de manera que rebutgen de ple qualsevol pretensió dirigida a modificar la seva dependència, "ja que significaria el desmantellament de la justícia i un greu atac a la pròpia independència del poder judicial com a poder de l'Estat, la Administració de Justícia sostenim".


Així mateix, han mostrat la seva "total indignació per les advertències legals realitzats pels presidents dels tribunals superiors de Justícia de Múrcia i Madrid als secretaris de Govern, caps de tots els lletrats judicials de les seves respectives comunitats autònomes i que en tot moment van actuar en virtut de la dependència jeràrquica que es deuen al Ministeri de Justícia, amb motiu de la vaga dels jutges del 22 de maig".


Sobre això, han apuntat que "el poder judicial disposa de les seves pròpies estructures de govern ordenats jeràrquicament, ia ells competeix qualsevol decisió o ingerència que afectaria aquesta independència, demanant directament les dades de seguiment de la vaga dels jutges degans o presidents de les audiències provincials".


De nou, han reclamat "la implantació de la Nova Oficina Judicial a tot el territori nacional, respectant els paràmetres i principis de la LOPJ de 2003", així com la seva "exclusiva direcció, pels magnífics resultats que està oferint", alhora que han rebutjat "expressament qualsevol intent d'implantar novament la superior direcció dels jutges a l'oficina judicial".


D'altra banda, han demandat "la necessitat de comptar amb mitjans humans, materials i tecnològics adequats, fent especial esment a la multitud d'aplicacions desconnectades entre si, i molt especialment a l'estadística judicial, que ha d'abandonar decididament l'extracció manual".


CONVOCAR OPOSICIONS DE 250 PLACES PER 600 VACANTS


En un altre ordre de coses, els lletrats judicials han insistit en "la necessitat d'una adequada convocatòria d'oposicions d'almenys 250 places a l'any, tenint en compte que en l'actualitat hi ha 600 vacants en el cos, havent-se incrementat notablement el nombre de jutges en tot el territori nacional".


A més, han remarcat que són "els funcionaris competents per executar les resolucions judicials", al que han afegit que "davant les pretensions d'altres operadors jurídics", demanen "la gratuïtat total del servei públic de l'administració de justícia".


En aquest punt, han indicat que "per a la millora dels temps de resposta en la resolució de les execucions són necessaris canvis legislatius que permetin agilitzar l'execució, millorar els mitjans tecnològics i sobretot programar una gestió dels mitjans personals que permeti que els funcionaris que accedeixin a les dependències judicials siguin titulars i en cas de nomenament de funcionaris interins que rebin formació abans de prendre possessió a l'oficina judicial".


També, han recordat que el dia 25 de maig va entrar en vigor el Reglament Europeu de Protecció de Dades i "fins al dia d'avui per part dels responsables del Ministeri de Justícia, comunitats autònomes i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no s'ha remès un protocol d'actuació que permeti als lletrats judicials donar compliment als jutjats i tribunals dels postulats del Reglament".


SOUS BAIXOS D'ENTRE 1.400 I 1.600 EUROS AL MES


I han subratllat que "el cos superior jurídic de lletrats de l'administració de justícia passa per ser el més mal pagat comparativament amb altres cossos superiors de la mateixa administració, tenint en compte el gran nombre de competències que han estat assumides per la reforma de diferents lleis processals".


Davant d'això, veuen "inassumible que funcionaris que accedeixen al cos superior jurídic de lletrats judicials amb una oposició tan exigent com la dels jutges i fiscals percebin un sou d'entre 1400 i 1600 euros al mes".


"Aquesta circumstància, injusta de totes totes pel treball desenvolupat, ha de tenir la seva fi", segons han exigit els lletrats judicials, que han demandat en aquest cas al nou Govern de la Nació que "solucioni aquesta desigualtat i adeqüi les retribucions a la nostra naturalesa professional i els resultats que la nostra feina atorguen a la societat".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH