Eleccions a Colòmbia: acords, aliances, bombes i amenaces

Miguel Sangüesa
Responsable de Comunicació d'International Action for Peace (IAP) https://www.actionpeace.org

ETCR Mariana Paez08
Camperols accedeixen al lloc de votació en la primera volta de les eleccions, entre fortes mesures de seguretat / Miguel Sangüesa


Recta final. Diumenge que ve se celebra la segona volta de les eleccions presidencials a Colòmbia, en la qual es mesuraran els candidats Iván Duque, hereu polític de l'uribisme i clar guanyador en la primera cita, i Gustavo Petro, exalcalde de Bogotà i ex integrant de la guerrilla M19, que s'enfronta al colossal repte d'aglutinar tot el vot progressista, des del centre a l'esquerra, en un país governat des de fa dècades per forces conservadores. És una setmana plena d'aliances i cops d'efecte (en els últims dies, Petro ha guanyat importants suports com el del també antic alcalde de la capital Antanas Mockus i l'excongressista Claudia López, escenificat en una mena de pacte de 12 manaments que allunyen el fantasma del castrochavisme amb el qual ataquen el candidat des de la dreta) i que pot portar a situacions tan surrealistes com un debat a un sol candidat (Duc ha renunciat sistemàticament els cara a cara televisats).


COMPLIR AMB EL QUE S'HA PACTAT?


En aquestes eleccions hi ha un tema central que perfila directament o indirectament cadascun dels programes, cada declaració, cada possible vot; la implementació de l'Acord de Pazsitúa als candidats en ribes oposades. Si bé Duque es desmarca de la ja famosa frase de "fer-ho miques", pronunciada en un congrés del seu partit, el Centre Democràtic, el seu plantejament és fer "importants modificacions" a l'acord amb les FARC, que inclourien vulnerar diversos dels punts clau com és el cas de la participació política o la Justícia Especial per a la Pau, i ha mostrat repetides vegades la seva oposició al cessament al foc amb l'ELN. Per la seva banda, per a Petro, complir amb l'acordat és el punt de partida per evitar un procés "de fragmentació social i estatal del territori colombià, manejat per actors que no tenen interessos polítics sinó econòmics, i no són nacionals sinó estrangers". La possibilitat que es desencadeni una violència nova, descontrolada i internacionalitzada a l'estil dels grans cartells mexicans és preocupantment plausible.


VIOLÈNCIA I AMENACES A LES REGIONS


Perquè la dura realitat és que mentre a Bogotà s'ultimen els moviments estratègics electorals, en les zones rurals de Colòmbia la guerra segueix i busca nous camins. Podem parlar, per exemple, del Catatumbo, una petita regió muntanyosa fronterera amb Veneçuela on en poc més de tres mesos els combats pel control del territori entre diferents grups armats -EPL i ELN-han deixat més de 10.000 desplaçats i 168.000 afectats entre la població civil; on la setmana passada va morir un estudiant i diversos van resultar ferits per una bomba que suposadament va llançar un avió de  l'Exèrcit; on les comunitats s'han hagut d'agrupar en diversos refugis humanitaris, davant la militarització de la zona que els deixa exposats al foc creuat. Així ho registra La Lliga Contra el Silenci , iniciativa periodística per la llibertat de premsa que va acompanyar una comissió de verificació de drets humans a la zona.


O podem parlar també del cas del camperol i defensor de drets humans Edilberto Daza, que acaba de tornar al seu país després d'haver de sortir sis mesos del país per les amenaces de grups paramilitars lligats al narcotràfic i la ultradreta, als quals fa anys que denuncia, i que han intentat atemptar contra la seva vida en diverses ocasions.  


Daza va ser acollit durant sis mesos a Catalunya, gràcies a un programa de protecció de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, un temps que va dedicar a explicar de primera mà la complicada situació dels líders comunitaris en el camp colombià. En tornar, segons les seves pròpies paraules, s'ha trobat amb un panorama molt pitjor que abans de sortir. "Cada dia és tot més difícil. El mateix dia de la meva tornada, tenia dues persones fent-me seguiments". Per a ell, gran part de la responsabilitat és del propi estat, per la manca de celeritat i compromís a l'hora de construir la pau a les regions. "Com s'explica que després d'un acord de pau un defensor de drets humans hagi de sortir del país per amenaces? El govern no m'ofereix cap garantia, no s'està treballant per acabar amb el paramilitarisme. Hauria de ser tot el contrari. Aquesta és la trista realitat que vivim aquí a Colòmbia". Per això, per Daza és tan important anar a votar diumenge. Si aquesta carrera per la pau es perd a Bogotà, les conseqüències per al camp poden ser extremadament dures.



Miguel Sangüesa. Responsable de comunicació de International Action for Peace.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH