Edilberto Daza: "La pau no és només una oportunitat, és un dret humà que ha de ser respectat"

Daza a Barcelona amb el Programa de Protecció a Defensors/Fotos de Jaume Gil/International Action for Peace

Edilberto Daza és un líder camperol colombià que per la seva tasca com a defensor de Drets Humans s'ha vist amenaçat de mort per grups paramilitars. Durant mig any, ha estat acollit a Catalunya en el marc del Programa de Protecció a Defensors, que depèn de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. A Colòmbia, treballa en les regions del Meta i El Guaviare amb de la Fundació per als Drets Humans en el Centre i l'Orient de Colòmbia (DHOC) ia l'Associació Camperola de Petits i Mitjans Productors del Riu Cafre.

Hi ha una oportunitat per a la pau a Colòmbia?

L'oportunitat per a Colòmbia està vigent des que es va reconèixer que aquest és un procés que es construeix dia a dia amb la gent del comú. La pau no és només una oportunitat, és un dret humà que ha de ser respectat i garantit pels Estats, i en aquest sentit ens correspon a tots i totes exigir i defensar-lo. Dues parts enfrontades van seure a pactar uns mínims per assegurar la fi del conflicte armat, ara el repte està en què totes i tots siguem capaços de veure'ns als ulls de qui està al nostre costat i entendre que mereix viure en un país on hi hagi democràcia i justícia social.

Qui hi ha darrere dels assassinats a defensors dels drets humans?

A Colòmbia el conflicte armat intern com a categoria ha condicionat l'anàlisi d'aquestes dinàmiques i particularment s'ha associat la violència i els atacs a la societat civil amb accions de la insurgència, però, des que es dóna la deixadesa d'armes de FARC, es clarifiquen de certa manera alguns reclams que s'han fet històricament per part de les comunitats i les organitzacions, on apareixen altres actors que fan presència en els territoris com a protagonistes de les dinàmiques de violència que pateixen els territoris i particularment els defensors i defensores de Drets Humans.

A més d'això, és important dir que els grups successors del paramilitarisme persisteixen en el seu discurs i actuar, actualment, defensar la implementació de l'Acord Final ha estat un motiu de persecució, assenyalament i estigmatització per part d'aquests grups que es declaren enemics de la pau, la reconciliació i el procés de reincorporació política.

Creus que les guerrilles de l'ELN i l'EPL seguiran els passos de les FARC?

Segurament el moment històric que viu el país hagi generat una necessitat de canviar la concepció de la necessitat de l'ús de les armes com a mitjà de defensa davant de situacions d'injustícia i risc per a la vida dels que pensen diferent. No obstant això, cal reconèixer que els incompliments per part de l'Estat colombià a l'acordat, principalment en temes de seguretat jurídica per excombatents, i condicions dignes de reincorporació, són aspectes que potser estan sent revisats per aquestes insurreccions. La veritat és que cadascuna d'elles s'ha apropiat d'unes banderes de lluita i reivindicació que mereixeran un procés propi de diàleg i acord.

De moment, l'ELN ha ratificat la seva voluntat de seguir en el procés de diàleg amb l'objectiu de garantir una pau completa a les i els colombians, i s'espera que així mateix cadascuna de les expressions armades puguin trobar el seu moment històric per trobar la sortida negociada a les seves diferències, i aconseguir com la insurgència de les FARC un moment per lluitar amb la paraula en la contesa democràtica sense risc a ser exterminat.

Des dels 7 anys, has estat desplaçat diverses vegades per la violència a Colòmbia. Un s'acostuma a viure així, sabent que, potser, l'endemà ha de fugir una altra vegada?

Es converteix en una rutina permanent i si cal fer-ho es fa i per això molts no tenim propietats ni on viure a causa de la constant d'anar d'un lloc a un altre.

Als 13 anys ja eres líder de comunitats camperoles. Com es forja un dirigent camperol en zona bèl·lica?

Un es forma com a líder per la necessitat d'emprendre la defensa del que considera just i més de participar en reunions i esdeveniments d'anàlisi de la situació d'una regió totalment abandonada per l'Estat on només la seva presència forta és amb operatius militars i militars formats a l'escola de les Amèriques amb la concepció de l'enemic intern.

Segueixes amenaçat pels paramilitars?

En aquest moment no sé ni qui és el que amenaça, si és la delinqüència comuna, agents de l'Estat o paramilitars anomenats BACRIM o els mateixos enemics de la pau.

Daza, dirigent de la Fundació per als Drets Humans en el Centre i l'Orient de Colòmbia (DHOC)

Què et fa seguir endavant?

Aconseguir algun dia que la situació del país canviï en bé de la immensa majoria del poble camperol i no en les polítiques públiques adreçades a la defensa d'unes poques famílies que són les que avui determinen que és el que es fa des del govern, en defensa del gran capital de les transnacionals associats amb capital financer de Colòmbia, en contra dels més pobres.

Les comunitats reclamen des de fa dècades una Zona de Reserva Camperola per conrear les terres en condicions de pau. S'està aconseguint?

El punt 1 de l'Acord Final preveu que la figura de les Zones de Reserva Camperola serà l'estratègia per frenar l'expansió de la frontera agrícola, i que aquesta figura quedés allà, és un èxit de tot el moviment agrari i camperol. Ara bé, és una figura que s'ha de blindar per les mateixes comunitats i més en aquest moment amb el canvi de Govern, ja que ha estat en si mateixa estigmatitzada per ser una oportunitat de consolidar territoris per a la definició productiva i sostenible autònoma de les comunitats camperoles, que com bé se sap han estat perseguides històricament a Colòmbia.

Si bé la figura de les Zones de Reserva Camperola queda en els acords de l'Havana, no n'hi ha prou amb això perquè no hi ha voluntat del govern de complir amb el finançament dels Plans de Desenvolupament Sostenibles construïts des de les comunitats camperoles.

Una altra reivindicació és l'existència d'educació i sanitat a les zones rurals, on la major presència de l'Estat és l'exèrcit. Ha millorat la situació des dels Acords de Pau?

La salut i educació rural són pilars dels Programes de Desenvolupament amb Enfocament territorial-PDET que contempla el punt 1 de la Reforma Rural Integral, dels quals s'espera la seva materialització en 10 anys i la signatura de l'Acord Final va ser el 24 de novembre de 2018. Fa molt poc temps de la implementació per poder assegurar alguna cosa sobre l'efectivitat del que s'ha acordat, però s'espera que la planificació sobre el territori i la identificació de necessitats hagi avançat de forma positiva per anar superant les condicions més extremes de vulneració de drets. Per ara hem de dir que aquestes encara persisteixen com a causes estructurals del conflicte social, econòmic i polític a les zones rurals.

A Espanya es té una imatge correcta o equivocada del que està passant a Colòmbia?

La gran sorpresa que vaig obtenir quan vaig donar les meves primeres xerrades és que parlar d'un procés de pau a Colòmbia era perquè ja estava d'allò més bé, però aquesta visió d'allà no és la realitat.

La realitat que tenen és la sempre la que planteja el govern fent-los creure que aquí a Colòmbia tot està en defensa i respecte dels Drets Humans i que hi ha una democràcia plena en tots els sentits, en el social, en el polític i sobretot en el bon viure del nostre poble.

Sumat a això, hi ha el paper dels mitjans de comunicació que els venen la idea que tot està molt bé, però cal tenir en compte de qui són i a qui defensen, casos com Caracol que és de Luis Carlos Sarmiento Angulo sent també el principal accionista del Periódico El Tiempo o RCN qui el seu amo és Ardila Lule. Són amos de les millors terres, dels mitjans de comunicació i mitjans de producció.

Amb què et quedes de la teva estada a Europa, en l'àmbit polític i a nivell humà?

En l'àmbit polític, l'intercanvi d'idees i experiències amb les comunitats i organitzacions europees i, a nivell humà, un canvi important durant la permanència allà, l'acollida de les organitzacions i el seu suport incondicional.