dijous, 27 de febrer de 2020

El Registre de Catalans a l'Exterior es va fer amb dades il·legals i ha costat més de 600.000 euros

|

Referèndum a 1 o ep

Buidatge d'urnes per al recompte de vots l'1-O (Europa Press)


La Generalitat de Catalunya ha gastat 622.000 euros en el Registre de Catalans a l'Exterior, les dades han estat obtingudes de manera "il·legal", segons un dels últims informes realitzats per la Guàrdia Civil per al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, a l' que ha tingut accés Europa Press.


L'esmentada aplicació va ser creada 'ad hoc' per a la consulta del 9-N de 2014 que va organitzar l'expresident Artur Mas i per la qual va ser inhabilitat i va haver de dipositar una fiança solidària de 5,25 milions d'euros al Tribunal de Comptes, juntament amb altres implicats.


Però la Generalitat va decidir modificar-la per al referèndum il·legal del passat 1 d'octubre. La despesa generada a l'administració catalana des de la creació el 2014 d'aquesta eina informàtica fins a desembre de 2017 ha estat de 621.928,34 euros. D'aquest total, 94.235,65 euros correspon a les modificacions introduïdes per l'1-O.


Segons les dades que aporta la Guàrdia Civil en el citat informe, la constitució del Registre de catalans a l'exterior va costar al maig de 2014, un total de 287.886 euros i va ser encarregada a l'empresa T-Systems.


Però es van anar incloent modificacions al juny i setembre de 2015 ia l'abril i maig de 2016, el que va elevar la factura a 307.710 euros, als quals posteriorment s'han de sumar els gairebé 95.000 euros de les modificacions de 2017 i el cost del manteniment d'aquests quatre anys. Un cost que al llarg dels mesos va ser sofrint variacions però que es va duplicar en els mesos de maig i agost de 2017.


Les conclusions que exposa la Guàrdia Civil a l'informe lliurat al jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona precisen que la Generalitat hauria recaptat les dades dels catalans residents a l'exterior, "emparant-se il·legalment a la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, vulnerant amb això la legislació vigent".


Els investigadors consideren contrastat, a través de l'anàlisi dels correus electrònics entre Daniel Gimeno i Aleix Villatoro --cap de Gabinet Tècnic de la Secretaria General de Vicepresidència i secretari general del Departament d'Afers Estrangers, respectivament-- que la Generalitat va demanar, per ordre de Josep Maria Jové Lladó, les dades de caràcter personal, que consten al Registre de Catalans a l'Exterior.


Ho va fer, segons l'informe policial, a través del senyor Gimeno, qui se'ls va requerir a Villatoro, basándese en l'article 6 de la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries.


La conclusió de la Guàrdia Civil és que "aquestes dades, únicament van poder ser recollides i utilitzats, per emprar-los en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre", atès que no es té constància --i així ho va manifestar Daniel Gimeno en el seu declaració-- de la celebració de cap acte no referendari que s'hagués celebrat a Catalunya entre la data del lliurament per part d'Exteriors a vicepresidència i el plebiscit sobiranista.


DADES DESTINADES AL REFERÈNDUM IL·LEGAL DE L'1-O


Segons va declarar Daniel Jimeno davant els investigadors, havia sol·licitat les dades per ordre de Jové a Frederic Udina. Els del Registre de Població de Catalunya al que era director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Indescat) ia Aleix Villatoro els d'Exteriors.


De fet, aquest testimoni, va voler deixar constància davant la Guàrdia Civil que "mai es va sentir còmode amb les dades de caràcter personal sol·licitats, allotjats al seu ordinador, ja que sabia que era una matèria sensible donades les circumstàncies, i més tenint en compte els anuncis públics fets pel Govern de la Generalitat (actes preparatius del referèndum de l'1 d'octubre).


Jimeno ha afegit que mentre les dades van romandre en el seu poder no els va compartir amb ningú fins que els va transferir al Departament de Governació.


L'informe també recull els missatges de WhatsApp del director general d'Tsystems, Osmar Pol. Destaca una conversa en la qual aquest manifestava que "els negocis com sempre", tret que hi hagués una ordre judicial que ho impedís, en relació a les tasques relacionades amb el referèndum de l'1-O.


"És a dir, tot i les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació social i la prohibició del Tribunal Constitucional, l'esmentada societat va decidir seguir realitzant les tasques encomanades per la Generalitat, concretament relacionades amb el Registre de Catalans a l'Exterior, sabent que podria utilitzar-se en el referèndum il·legal", assenyala l'informe policial.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH