El Govern farà una llei per garantir l'eliminació de simbologia franquista

|

franquisme símbols


La consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, ha anunciat aquest dimecres que el Govern elaborarà una llei catalana de memòria històrica que, entre altres qüestions, vol donar a la Generalitat la capacitat d'eliminar tota la simbologia franquista que queda als carrers de Catalunya.


"No podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat als perdedors de la Guerra Civil i a les víctimes del franquisme. Això inclou monuments i noms de carrers que homenatgen colpistes i dirigents de la dictadura", ha explicat en una compareixença davant la Comissió de Justícia del Parlament.


Capella ha precisat que la llei també buscarà donar una gestió "integral" de totes les accions relacionades amb la memòria històrica, unificant en la norma la regulació de les principals iniciatives i polítiques que ja hi ha en marxa des legislatures anteriors.


COMISSIÓ DE LA VERITAT


La llei també preveu la creació de la Comissió de la Veritat, un òrgan que "estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat -crims de guerra, genocidis i assassinats massius-", informarà d'ells als familiars de les víctimes i els assistirà jurídicament.


La llei abordarà el període que va des de la Guerra Civil "a la primera transició", ha precisat Capella, i farà èmfasi en col·lectius que la Generalitat considera especialment oblidats com les dones, les persones LGTBI i els bebès robats.


Capella també ha explicat que el seu departament també treballarà amb la Conselleria d'Ensenyament per incorporar "la memòria democràtica al currículum educatiu", així com la formació específica dels docents en aquesta matèria.


ALTRES INICIATIVES


La consellera ha destacat que l'objectiu principal del seu departament és l'atenció a les persones i garantir el seu accés a la justícia en igualtat de condicions, i ha criticat que actualment segueix existint "un sostre de cristall" que impedeix a les dones accedir als òrgans més de decisió més elevats, tant en matèria de justícia com en uns altres.


També ha mostrat la seva preocupació per que el català és "absolutament minoritari en l'administració de justícia", ja que en 2017 solament el 8,2 per cent de les sentències judicials van ser en aquesta llengua.


"Això agreuja la bretxa entre l'administració i la ciutadania", ha conclòs Capella, que ha considerat que aquestes dades evidencien un desajustament social entre l'ús català en la societat i en l'àmbit de la justícia.


La consellera també ha explicat que el seu departament fomentarà l'ús de la videoconferència entre els presos, tant en les relacions amb els familiars com amb els advocats que els assisteixen.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH