La reforma de les pensions de Zapatero farà que cada pensionista perdi 648 euros a l'any

|

Vídues pensionistes pl st jaume ep


L'endarreriment en l'edat de jubilació de 65 a 67 anys es va aprovar el 2011 sota el Govern Zapatero per estalviar costos al sistema de Seguretat Social farà que els pensionistes vegin minvats els seus ingressos mensuals en 46,26 euros (per 14 pagues).


Segons dades d'Estadística, l'esperança de vida als 65 anys dels espanyols que van aconseguir aquesta edat el 2016 es va situar en 21,21 anys, el que significa que s'ha incrementat en dos anys i sis mesos des de l'any 2000, perllongant, lògicament, la durada de les pensions de jubilació.


La reforma, com se sap, es va fer en plena debacle en el nombre de cotitzants a conseqüència de la crisi i enmig del progressiu envelliment de la població espanyola, el que explica la seva duresa. D'una banda, la base reguladora passar de 15 a 25 anys al final del període (2022), mentre que el nombre d'anys cotitzats per tenir dret al 100% de la pensió va pujar de 35 a 37. Finalment, l'edat de jubilació va passar de 65 a 67 anys. En tots els casos, amb llargs períodes transitoris per mitigar els efectes de la reforma. Malgrat això, la despesa en prestacions econòmiques del sistema contributiu haurà passat de 68.950 milions el 2005 a una mica més de 127.109.000 previstos per 2018, gairebé el doble, el que dóna compte de les tensions pressupostàries que pateix el sistema.


El major efecte del canvi de legislació serà conseqüència de l'ampliació del nombre d'anys per calcular la base reguladora de les pensions, que tindrà un cost de 32,68 euros al mes per pensionista (457,52 euros a l'any); mentre que l'augment dels anys cotitzats suposarà una minva d'ingressos de 4,85 euros al mes. Igualment, l'increment de l'edat de jubilació fins als 67 anys costarà 8,53 euros mensuals a cada pensionista jubilat.


L'estalvi previst pel Govern Zapatero va ser complementat dos anys més tard per la reforma que va escometre Rajoy, que va incidir no tant en les condicions necessàries per assolir la pensió de jubilació sinó en la revisió a la baixa de les quanties futures. Es va aprovar, en concret, l'anomenat factor de sostenibilitat, que va introduir l'esperança de vida en el càlcul de la pensió, si bé aquesta mesura va quedar en suspens fins 2023. Per tant, no tindrà cap efecte sobre la despesa en pensions, ja que anava a entrar en vigor el 2019. Si hagués entrat en vigor, la retallada addicional a aquests 46 euros hagués estat del voltant del 0,5% sobre la quantia de la pensió, el que hagués suposat al voltant de cinc euros al mes (70 euros a l'any per 14 pagues).


De la mateixa manera, l'índex de revalorització de les pensions, l'altre instrument per ajustar la despesa, tampoc tindrà efecte aquest any. I és molt probable que en els pròxims tampoc, encara que això dependrà de les propostes que faci la comissió del Pacte de Toledo.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH