dimecres, 14 de abril de 2021

Fer la vida impossible

Miquel Escudero

Acostades canet 140.718 ep

Inés Arrimadas, escridassada a Canet, el passat 14 de juliol (EUROPA PRESS)


Estic llegint amb deteniment els quaderns de la presó d'Antonio Gramsci: Passat i present (Gedisa). Aquest fundador del PCI es va criar enmig de moltes penúries i penalitats. Ple d'afany de superació va aconseguir llicenciar-se en Lletres i es va orientar cap al periodisme i la lluita política; va arribar a ser diputat.


En 1926, amb 35 anys d'edat, va ser empresonat pel règim feixista i condemnat a vint anys de presidi. El 1929 va començar a escriure aquests quaderns que arribarien a ajuntar prop de 3.000 pàgines. No va trigar a declarar-se-li una greu malaltia tuberculosa, unida a un esclat de múltiples malalties, entre elles l'arteriosclerosi. El 1934, Mussolini li va donar llibertat condicionada. I tres anys després, amb només 46 d'edat, va morir d'una hemorràgia cerebral. La seva empremta és enorme.


Acabo de llegir en el citat llibre un paràgraf titulat: 'rendre la vie impossible', on Gramsci reprodueix al seu torn un text d'Eugeni d'Ors escrit a l'editorial francesa Gallimard. Deia Xènius que hi ha dues maneres de matar: un, el que tots entenem com a tal; i un altre que s'amaga en l'eufemisme de 'fer la vida impossible: "És el tipus d'assassinat lent i fosc, que consumeixi una massa de còmplices invisibles", un acte de fe perpetrat sense jutge ni sentència.


Aquestes observacions em semblen oportunes per descriure l'assetjament que les associacions i els dirigents separatistes exerceixen sobre els dissidents catalans (els que sumen més vots que aquells). En particular, el qual exerceixen sobre la cap de l'oposició Inés Arrimadas. Insultada i amenaçada amb un odi tolerat i promogut per càrrecs públics. En donar les notícies, hi ha mitjans de comunicació que amaguen la negativa municipal a Vic o a Canet a cedir un recinte per a un acte públic del seu partit; davant aquesta discriminació, el mateix és dirigir als seus simpatitzants al carrer, un recorregut que es titlla de provocació. D'això es diu fer la vida impossible, un assassinat lent i fosc com destacava Gramsci.


Cal denunciar el masclisme que s'exerceix sobre la dirigent política, així com la xenofòbia amb els crits antiliberals de fora d'aquí, vés-te'n a la teva terra. Tot dit per tipus que advoquen pel feminisme radical o diuen voler 'refugiats' perquè som terra d'acollida (tot pura boquilla dels senyors -i senyores- de la terra), Immensa hipocresia. Rep Inés tot el meu suport!

1 Comentaris

1

Aquesta és la democracia que ens proposa el Nazionalisme. Però penso queestan tranquils i contents estan en la línia dels paisos nórdics, la ultra dreta avança, però el component local és més ipócrata, es diuen "progresistes"

escrit per Martín 22/jul/18    10:29 h.

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH