Teresa Freixes: "L'aplicació de l'article 155 ha servit de ben poc"

Teresa Freixes (1950) és catedràtica de Dret Constitucional i presidenta de l'organització civil Concòrdia Cívica. Però potser és més recordada pel discurs vibrant que va pronunciar en la primera gran manifestació de Societat Civil Catalana de l'any passat.

A '155. Los días que estremecieron Cataluña' (Doña Tecla), Freixes combina la crònica política amb la mirada atenta al detall que li proporciona la seva formació com a jurista. L'obra esprem a fons els fets que van seguir a la suspensió de la Constitució i l'Estatut per part del Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre de 2017 i que van culminar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Res millor que la sagacitat de Freixes per mirar enrere i rememorar aquelles esfereïdores jornades de tardor. Però també per, en paraules de l'autora, "pensar una reforma constitucional" que ens ajudi a tirar endavant i encarar un futur prometedor.

El seu llibre arrenca amb una crònica dels plens del 6 i 7 de setembre en què es pregunta per què el Govern no va actuar llavors, evitant la intervenció policial de l'1-O. ¿Ja s'ha respost a aquesta pregunta?

No, ni tampoc el Govern ens ha respost mai. És més, hi ha qui afirma que s'hauria d'haver intervingut molt abans, o bé el 9-N, o bé quan al Parlament s'aprovaven declaracions i fulls de ruta per anar cap a la independència. D'alguna manera hi va haver una deixadesa per part del Govern d'Espanya que va permetre els plens del 6 i 7 de setembre i el referèndum de l'1 d'octubre. Van ser fets molt greus que s'haguessin pogut evitar amb una millor intervenció governamental.

Sembla que va ser la recerca del consens el que va frenar al Govern.

Sí, però també la por a utilitzar els ressorts governamentals, perquè el govern no va dubtar a enviar els casos als jutges. Però sí que es va refrenar en mesures que podria haver pres directament, com la coerció administrativa o l'aplicació de la llei de seguretat nacional.

Quin és el seu balanç de l'aplicació de l'article 155?

Ha servit de ben poc. S'ha usat per cessar al Govern, dissoldre un parlament i facilitar unes eleccions rapidíssimes en què no es pot influir de cap de les maneres en l'opinió pública per part del constitucionalisme. Per això tenim un parlament amb una composició pràcticament igual a l'anterior. A més, hi va haver una mínima intervenció en el que el secessionisme denomina estructures d'Estat.

Doncs els independentistes addueixen que ha estat devastador...

Dins del seu relat tergiversat i injust poden dir el que vulguin, però no pensem el mateix els soferts ciutadans que suportem ajuntaments on la simbologia pública és totalment ofensiva o mitjans de comunicació públics o subvencionats en els quals el relat és pràcticament el mateix que abans del 155.

Què faria amb TV3?

Doncs el mateix que s'ha fet amb TVE. Per què en el cas de Televisió Espanyola es pot fer un decret llei per canviar els càrrecs però no es pot tocar la CCMA? A mi que m'expliquin la diferència.

I amb els Mossos?

Les funcions dels Mossos no són autònomes, sinó autonòmiques. La seguretat nacional és competència de l'Estat i hi ha mecanismes de sobres per tenir una incidència important en els Mossos.

Hi ha molts catalans que després dels fets l'1 d'octubre dubten del compromís de la policia autonòmica amb la legalitat.

Quan hi va haver la manifestació contra els atemptats islamistes del mes d'agost es va intentar fer creure a la població que la seva policia eren els Mossos. Però per a la ciutadania totes les policies són seves! Recordi que es lliuraven clavells als Mossos com si es tractés de la Revolució de Portugal... això ha creat un problema entre la ciutadania i els Mossos i fins i tot dins dels Mossos, on s'ha constituït la Unió de Mossos per la Constitució.

Precisament perquè s'ha arribat fins aquí, hi ha qui proposa la dissolució del cos. Ho comparteix?

A mi no em molesta que hi hagi els Mossos. El que em molesta és que no actuin correctament.

Per què en el cas de Televisió Espanyola es pot fer un decret llei per canviar els càrrecs però no es pot tocar la CCMA? A mi que m'expliquin la diferència.

Un altre assumpte del qual parla el llibre és l'educació. Pot revertir-se el grau de "nacionalització" que es dóna a les escoles i instituts de Catalunya?

Es pot revertir amb moltíssima feina, paciència i fermesa. Primer, l'Estat hauria d'exercir les seves competències en educació, la qual cosa és importantíssim de cara als continguts curriculars. A més, l'Estat també té competències en l'Alta Inspecció, però resulta que a Catalunya només hi ha tres funcionaris assignats. Què poden fer tres persones?

Arribarà un dia en què caldrà plantejar-se la il·legalització dels partits independentistes?

Tenim una llei de partits polítics que ja es va aplicar al País Basc. En el cas que els partits independentistes insistissin en la seva activitat contrària a la Constitució potser caldria pensar-s'ho. Però hauria de ser a través de les seves actuacions: no pel que diguin, sinó pel que facin.

I és partidària de recuperar el delicte de rebel·lió impròpia?

A mi em va sorprendre quan es va treure basant-se en el bonisme que va imperar en el Codi Penal de 1995. No aniria malament tornar-lo a tenir, encara que tampoc seria imprescindible perquè avui ja hi ha jurisprudència clara sobre la rebel·lió.

Fem futuribles: creu que tornarà a aplicar-se el 155?

Dependrà de si l'independentisme es manté feréstec o de si es divideixen entre ells.

CAP A UNA REFORMA CONSTITUCIONAL

En el llibre es declara més partidària de pensar la reforma constitucional, que de fer-la.

És que no es pot fer de qualsevol manera. Al llarg d'aquests dos últims anys he treballat amb Juan Carlos Gavara en els dos toms de 'Repensar la Constitució'. Hi ha assumptes en què no cal reformar la Constitució per tirar endavant algunes reformes.

Però el que es planteja en alguns fòrums és posar de cap per avall la Constitució.

A això m'oposo completament: no estem en un procés constituent. Necessitem posar al dia determinats aspectes de la Constitució, però qui vulgui iniciar un procés constituent s'equivoca de dalt a baix perquè ho destruirà tot. Això no és sensat.

Parlem de reformes concretes. Per exemple, introduir l'expressió "nació de nacions".

Això no té cap sentit jurídic. Nació s'assimila en el context del constitucionalisme democràtic actual a l'existència d'un poble que té una Constitució i es dota d'uns instruments per governar-se.

Una altra proposta: donar més importància als principis rectors de la política social i econòmica.

Podria ser factible. La singularitat del capítol tercer és que aquests principis només poden ser al·legats davant els jutges en virtut de les lleis que els desenvolupen. Però avui tots tenen rang legal, per tant no seria desgavellat pensar que el que s'ha consolidat legalment pugui consolidar-se constitucionalment.

Aconfensionalitat o laïcitat de l'Estat?

Em dóna el mateix perquè els efectes són iguals. No em planteja problemes.

Com replantejaria el repartiment de competències?

La nostra Constitució va prendre això dels Estats federals. En aquest tipus d'Estats, sol haver-hi una sola llista de competències exclusives de l'Estat i la resta poden ser dels ens federats. Però cal repensar molt bé el tipus de competències perquè avui hi ha la Unió Europea.

Corre l'espècie de recuperar el que el Tribunal Constitucional va rebutjar l'Estatut en aquesta eventual reforma de la Constitució. Això és factible?

És impossible recuperar el que ha estat declarat inconstitucional. Això va ser una boutade que cada vegada s'està sostenint menys a nivell governamental perquè es veu que és impracticable.

Potser, com indica vostè cap al final del llibre, ens falti "cultura constitucional".

La política es fa d'una manera a curt termini sense tenir en compte el nucli dur de la Constitució. Després de la Transició, cada vegada que no hi ha hagut majoria absoluta s'han comprat els vots dels nacionalismes perifèrics per a les investidures i per aprovar pressupostos. No hi ha hagut acords entre els grans partits. Això no ha existit.

Necessitem posar al dia determinats aspectes de la Constitució, però qui vulgui iniciar un procés constituent s'equivoca de dalt a baix perquè va a destruir-ho tot. Això no és sensat.