L'etarra Santi Potros, condemnat per l'atemptat d'Hipercor, surt de la presó

 

Santi Potros, històric dirigent d'ETA (Europa Press)

L'històric dirigent d'ETA Santiago Arrospide Sarasola, conegut com Santi Potros, ha sortit aquest diumenge de la presó de Topas (Salamanca), després de passar 31 anys a la presó.

Potros va ser condemnat a penes que sumaven gairebé 3.000 anys de presó per nombrosos atemptats, com el de la plaça de la República Dominicana de Madrid el 1986, en què van morir 12 persones, i el d'Hipercor el 1987, en què van morir 21 persones .

L'etarra ha abandonat la presó poc després de les 8 del matí vestit amb roba esportiva i una gorra blanca. A la seva sortida l'esperaven tres persones, dos homes i una dona. Sense fer declaracions s'ha pujat a un vehicle i ha abandonat el recinte penitenciari.

Santi Potros, de 70 anys i natural de Lasarte (Guipúscoa), va ser detingut el 1987 a França i ha romàs 13 anys en centres penitenciaris gals i altres 18 en presons espanyoles, després de ser extradit al desembre de l'any 2000.

L'excap de l'aparell militar d'ETA va ser l'inductor de l'atemptat d'Hipercor de 1987 --el més sagnant de la història d'ETA amb 21 morts i 45 ferits, pel qual va ser condemnat a 790 anys de presó--, i el de la plaça República Dominicana de Madrid --cometido el 14 de juliol de 1986, en què van morir 12 agents de la Guàrdia Civil i va haver-hi 32 ferits, i que li va suposar una pena de 1.920 anys de presó--.

Arrospide va passar a formar part de la banda en 1968, per ingressar el 1976 a les ordres Bereziak (especials) d'ETA politicomilitar. Es va beneficiar de l'amnistia general de 1977. Des del 1981 fins 1985 es va fer càrrec dels comandos il·legals d'ETA.

Quan va estar a la presó, Santi Potros es va anar allunyant de l'ortodòxia de la banda i va expressar les seves discrepàncies davant l'atemptat a la T-4 de l'aeroport de Barajas el 2006, que va suposar la fi de l'alto el foc decretat per ETA.

Excarcerat A 2014

Va ser detingut a la localitat francesa d'Anglet el 30 de setembre de 1987, en possessió de gran quantitat d'armes i explosius, a més de documentació que va propiciar la detenció de nombroses persones relacionades amb ETA.

El Tribunal Correccional de París el va condemnar per associació de malfactors i tinença il·lícita d'armes. Va ser extradit a Espanya el 21 de desembre de 2000, sumant a partir de llavors 11 condemnes que ascendien a gairebé 3.000 anys de presó.

El 7 de març de 2006, l'Audiència Nacional va acordar acumular els seus onze condemnes en una, i va fixar en 30 anys el compliment màxim de privació de llibertat, establint la seva data d'excarceració el 2030, que es va veure reduïda després a 2025 amb l'anul·lació de la doctrina Parot. Una decisió marc de la UE de 2008 sobre el còmput de penes en països europeus va provocar que se li restaran anys de condemna, de manera que va ser excarcerat el 4 de desembre de al 2014.

Només va estar 45 dies en llibertat, ja que va ser condemnat per altres dos atemptats perpetrats a Madrid i Barcelona, i va tornar a ingressar a la presó. Abans de ser traslladat a la presó de Salamanca de Topes, va estar en centres penitenciaris d'Andalusia i de Saragossa.