dilluns, 26 de agost de 2019

Els Mossos d'Esquadra preparen accions de protesta per falta d'agents i de recursos

|

Mossos ep

Els Mossos d'Esquadra es plantegen accions de protesta (Europa Press)


Els Mossos d'Esquadra tornen a plantejar la insuficiència de la seva plantilla en moments crítics i l'impagament de les hores extres amb què els responsables de la policia autonòmica catalana tracten de posar pegats tal situació. La protesta dels agents podria portar-los a una negativa d'allargar horaris o una baixa per indisposició en massa.


Així, segons revela el diari barceloní 'El Periódico', per culminar el desplegament dels Mossos a Catalunya -i substituir les funcions del Cos Nacional de Policia (CNP) i de la Guàrdia Civil- el Govern va planificar arribar a una xifra de mínims: 18.267 agents en l'any 2015. Però el 2011, a causa de la crisi econòmica, va interrompre la convocatòria de noves places. Actualment hi ha 16.610 agents, segons l'Idescat. Un objectiu que es va projectar sense tenir en compte l'amenaça del terrorisme gihadista.


Després dels atemptats a França, contra la revista 'Charlie Hebdo' i la discoteca Bataclan, tots dos al 2015, es va elevar el nivell de risc d'atemptat al nivell de 4 sobre 5 i això ha obligat a activar un Pla Operatiu Específic (POE) Antiterrorista que poseu al límit al cos dels Mossos.


Per tot això, resulta impossible atendre adequadament altres tasques de prevenció que fins fa ben poc es consideraven prioritàries: els robatoris en domicilis, els carteristes del metro, la venda ambulant il·legal, els controls de trànsit o la presència uniformada en zones d'oci nocturn. 


Actualment, segons diuen els agents, la protecció d'edificis o multituds susceptibles de ser atacats per terroristes -de això s'encarreguen les unitats especialitzades- i donar resposta a les trucades d'emergència diàries, com baralles o casos de violència domèstica -serveis que atenen les patrullas-, saturen la capacitat del cos.


SEGURETAT CIUTADANA SOTA MÍNIMS


Els fonaments dels Mossos d'Esquadra estan en els agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC), els policies rasos que patrullen i són els primers a arribar quan el ciutadà marca el telèfon 112, explica el reportatge d' 'El Periódico'. La resta d'unitats especialitzades del cos es nodreixen d'aquesta base davant la falta de convocatòries de noves places.


L'absència d'efectius es nota fins i tot en les OAC (Oficina d'Atenció al Ciutadà), secció que recull les denúncies. A la comissaria de Ciutat Vella, sense anar més lluny, les cues de ciutadans que van a denunciar robatoris o agressions són diàries a l'estiu. Aquest últim dijous, una agent avisava a la porta que l'espera podia ser de "fins a tres hores". Un temps que, de vegades, convida a anar-se'n sense denunciar un delicte que, d'aquesta manera, mai apareixerà recollit en cap balanç.


A Barcelona, segons relata el diari, la gravetat del problema va aflorar sense embuts a la darrera Junta de Seguretat Local. L'alcaldessa Ada Colau va demanar públicament més mossos per lluitar, al costat de la Guàrdia Urbana de Barcelona, contra la plaga dels narcopisos, els carteristes i les zones de venda ambulant il·legal (com l'enquistada al Port Vell) i la resposta del conseller d 'Interior, Miquel Buch, va ser contundent: "No".


INVERSIÓ EN RECURSOS MATERIALS


"La nostra funció es dividia abans a entrenar, fer prevenció i donar suport als agents de seguretat cuidadana o d'operacions", resumeix un agent antiavalots de Barcelona. "Però ara ens passem la jornada sencera dins de la furgoneta fent prevenció antiterrorista", explica. Això significa que cada vegada hi ha menys antiavalots per acompanyar les patrulles si un servei es complica.


I no només això, també la manca d'inversió en recursos materials: les pràctiques de tir amb els nous subfusells H & K -les escollides per repel·lir un gihadista amb ametralladora- són d'sols 5 o 10 trets per agent a l'any, les furgonetes "omienzan a espatllar-se i no hi ha espais ben condicionats per entrenar un assalt amb ostatges, detallen.


NO A LES HORES EXTRES A SETEMBRE


A l'absència de solucions no és aliè el fet que Interior ha tingut fins a quatre caps diferents en l'últim any, inclòs Juan Antonio Puigserver en aplicació de l'article 155, i la sobrecàrrega de treball que han implicat els atemptats de l'17-A i la crisi política i judicial de l'1-O. Una situació que ha provocat que aquest mes d'agost hagi arrencat una protesta interna contra el Departament d'Interior i la Direcció General de la Policia de Catalunya. Un manifest pactat entre uns 3.000 policies reunits en un grup de Telegram ha acordat no fer més hores extres a partir del mes de setembre. La mesura posaria en escac ni més ni menys que el POE Antiterrorista i, segons diverses fonts, està tenint un seguiment important en moltes comissaries.


Així, segons revela 'El Periódico', aquest manifest, "apolític", fa referència explícita al 17-A i al "clima" desencadenat després de l'1-O. Perquè tots dos fenòmens han suposat dur a terme un "sobreesforç físic i anímic" amb "incomptables hores de seguretat ciutadana, de protecció antiterrorista i de dispositius per eleccions i manifestacions que s'han hagut de realitzar amb una plantilla absolutament sota mínims de personal". A aquesta situació, conclouen, s'ha arribat a causa de la "lamentable gestió de responsables polítics i comandaments policials superiors, que s'han mostrat totalment irrespectuosos davant les necessitats i prioritats d'un col·lectiu especialment castigat per la falta de recursos".


REINTEGRAMENT RETALLADES, CONCURSOS DE TRASLLAT I HORARIS


La negativa a fer hores extres "queda a l'espera", matisen, de la resposta que rebin per part de l'administració. Tampoc "descarten un altre tipus d'accions". Entre aquestes possibles iniciatives suplementàries s'ha debatut promoure una 'grip blau', consistent a presentar en massa baixes per indisposició que podrien comprometre seriosament el servei de seguretat ordinari que presten els Mossos.


El dispositiu Àgora, activat per decret per cobrir la celebració del referèndum independentista -i els incidents que es van allargar durant gairebé tot el mes d'octubre-, reportava a canvi 750 euros en hores extres per agent.


Però a dia d'avui només han cobrat els antiavalots. Aquest impagament ha funcionat, en gran part, com un detonant per a la protesta, que ara demana la resta d'endarreriments. Essencialment, exigeixen que s'abonin les hores del Àgora, que cada hora extra deixi de remunerar a un preu inferior que l'hora normal, que es reactivin els concursos de trasllat entre comissaries, que es revisin els horaris i que es tornin els dies d'assumptes personals perduts. En igualtat de greuges que la resta de funcionaris catalans -els de l'Estat ja ho han recuperat-, els Mossos volen així mateix el reintegrament de les pagues retallades el 2013 i 2014 i cobrar el 100% del sou des del primer dia de la baixa mèdica .


PROTESTA PROMOGUDA PELS AGENTS I secundada pels SINDICATS


El reportatge assenyala que els sindicats qualifiquen de "mal endèmic" l'absència d'efectius i posen en relleu que aquesta protesta "surti dels propis agents", subratlla el secretari general del SME, Toni Castejón, "perquè demostra el nivell de cansament existent" . "Estem tots d'acord amb aquesta mobilització", aclareix la portaveu del CAT, Mònica Saltor, i que "no l'hagin promogut els representants sinó els mateixos treballadors encara li atorga més credibilitat", coincideix.


"Estan tan enfadats perquè porten temps maltractats per l'administració", jutja David Miquel, portaveu del SPC. "Hi ha hagut atemptats, manifestacions, protestes i els agents han estat a l'altura. Ara Interior no pot posar excuses per pagar". Per Valentí Anadón, portaveu de Fepol, la situació ha arribat a un punt "insostenible" i ara ja perilla "tant la integritat dels agents com la qualitat del servei".


Per la seva banda, fonts de la Conselleria d'Interior recorden que l'equip de Miquel Buch va desembarcar fa tan sols dos mesos i que, en aquest temps, el Govern ja s'ha reunit amb tots els sindicats i ha aprovat un crèdit extraordinari de nou milions d'euros per a hores i material. El compromís, subratllen, és el de "seguir treballant per millorar les condicions laborals dels Mossos".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH