Identifiquen el "taló d'Aquil·les" d'un dels limfomes més agressius

 

Investigadors de l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) de Barcelona han identificat el "taló d'Aquil·les" del limfoma del mantell (LCM) -poc freqüent i un dels més agressius-, i aquest punt de vulnerabilitat obre la porta a desenvolupar nous tractaments contra la malaltia.

L'estudi, publicat a 'Journal of Clinical Investigation', ha identificat una nova funció d'un gen que, quan s'altera, provoca una producció anormalment elevada d'una proteïna (la ciclina D1) estimulant el creixement cel·lular i donant pas a aquest tipus de càncer, entre d'altres.

Els investigadors han descobert que aquesta proteïna està implicada en un altre procés bàsic perquè la maquinària cel·lular funcioni correctament, i és el mecanisme que copia la informació d'ADN a l'ARN.

Van detectar que les cèl·lules amb nivells elevats d'aquesta proteïna presenten una capacitat de còpia de l'ADN a ARN disminuïda: si els nivells es redueixen en excés, la cèl·lula pot morir, i els científics han considerat aquesta conseqüència com un punt de vulnerabilitat que pot aprofitar-se per el disseny de nous tractaments.

Les cèl·lules del limfoma del mantell i del mieloma que expressen aquesta proteïna tenen nivells baixos d'ARN, però suficients per funcionar i dividir-tot i estar a prop del límit tolerat, i els investigadors van pensar que un inhibidor de la còpia a dosis baixes podria ser letal per a les cèl·lules canceroses sense afectar les normals de l'organisme.

MORT DE CÈL·LULES TUMORALS

Amb aquesta idea van tractar cèl·lules neoplàsiques amb els inhibidors de la còpia d'ADN a ARN i van confirmar que aquest tractament indueix la mort de les cèl·lules, principalment de les que tenen nivells elevats de ciclina D1.

"Els nostres resultats suggereixen que la letalitat provocada per aquests inhibidors es podria explotar en el desenvolupament de futures estratègies terapèutiques dirigides contra la maquinària de còpia de l'ADN a ARN", ha destacat l'investigador Pedro Jares.