Resiliència assistida: valor i dignitat

Miquel Escudero


resiliència


La ciutadania catalana porta temps sent -d'una manera particular- tibada emocionalment. Sobresalts, ansietat, tancament, prepotència, insults, fustigacions, assetjaments i agressions amb impunitat. Ens estranyaria un enorme increment de la demanda d'atenció psicològica i de cas d'antidepressius? La mentida segueix conreant-se i difonent-se a fons, sempre alimentant la figura del boc expiatori, el que genera odi. Per conviure, i no només coexistir, és imprescindible un generalitzat respecte a la veritat ia les persones, que no es té, però també cal temps.


A la recerca d'idees, llegeixo Resiliència i adaptació, coordinat per Boris Cyrulnik i Casa Anaut; nou títol de la col·lecció de Gedisa que fomenta la capacitat de donar suport i sostenir als que hagin caigut en seriosa desgràcia. Parlen del 'estrès de compassió' i del 'trauma vicari', que s'instal·len quan es comparteix un patiment psíquic.


Assumim la responsabilitat d'acompanyar els més afectats, donant exemple de com conduir les emocions?


El que es viu com insuportable pot ser 'suportat' si es creu revocable; no hi ha mal que cent anys duri. La clau és no rendir-se ni deixar-se menjar la moral, no avergonyir-se de 'no ser' com els que 'dominen'. Hi ha una 'resiliència assistida' que suggereix estils per a suportar l'impacte dels processos nocius, i reprendre un desenvolupament positiu i sa. Vull fixar-me en el procés i en el sentiment de desemparament generat. En el llibre esmentat es parla de voluntat, missió i mètode. Davant el notori malestar, angoixa i desballestament que ens impregna, ¿anem a fugir d'estudi? Què fer? No es tracta ja d'una acció política genuïna, sinó de projectar una consciència de voler observar amb lucidesa i de no sotmetre davant el suposadament inevitable: coratge, seny i esperança. Fer-se valer i potenciar els propis recursos i la dignitat personal de cadascú, la dels efectius pàries de la terra. Fomentar la confiança en un mateix i en el valor del treball conjunt (silenciós o no), sovint d'aparença insignificant. Promoure la resiliència amb vincles sòlids i amb percepcions personals més positives. Fer sentir que val la pena ser qui som. No només 'millor units', sinó que el tot és superior a la suma de les parts. Així, vencerem tots. Al temps.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH