Fiscalia manté el delicte de rebel·lió per als polítics presos

 

La Fiscalia del Tribunal Suprem ultima l'escrit d'acusació provisional que haurà de presentar davant la Sala Penal d'aquest òrgan un cop s'obri judici contra els membres de l'ex Govern de Carles Puigdemont processats per la seva implicació en l'anomenat procés independentista a Catalunya, i manté en aquest document el delicte de rebel·lió pel qual va optar a la querella que va donar inici a aquest procediment.

El canvi a la cúpula de la Fiscalia General, amb l'arribada de María José Segarra, no ha comportat noves instruccions per als quatre fiscals adscrits al cas.

Així, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaume Moreno previsiblement mantindran en el seu informe que la instrucció realitzada per Pablo Llarena ha vingut a confirmar els extrems inclosos en la querella presentada el passat 30 d'octubre pel ja mort José Manuel Maza .

En aquesta querella s'acusava indiciàriament un total de 20 persones -ex membres del Govern encapçalats per Carles Puigdemont i de la Mesa del Parlament de Catalunya- de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics per fets que engloben tot l'anomenat 'Procés 'que va concloure amb la declaració unilateral d'independència (DUI) i que es remunten al novembre de 2015.

L'escrit que prepara la Fiscalia no es dirigeix contra tots ells, després de la sortida del país del propi Puigdemont, cinc de les seves exconsellers i les mandatàries d'ERC i la CUP Marta Rovira i Anna Gabriel, que de tornar a Espanya seran jutjats en un altre procediment diferent.

El que sí que sembla clar és que es manté l'acusació de rebel·lió per als exmandataris a la presó que han estat processats per aquest delicte per l'instructor de la causa, Pablo Llarena, entre els quals es troba l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.

REBEL.LIÓ I SEDICIÓ

L'article 472 del Codi Penal reconeix com a subjectes del delicte de rebel·lió a aquelles persones que s'alcin "violenta i públicament" per declarar la independència d'una part del territori nacional, per suspendre o modificar la Constitució, o per despullar de les seves facultats al Rei , entre d'altres supòsits, i el delicte es castiga amb entre 15 i 25 anys de presó.

Aquesta obligatorietat de veure violència en l'acció dels processats és la que ha motivat que des d'alguns àmbits jurídics s'hagi plantejat la dificultat que pugui condemnar per aquest delicte en concret.

No obstant això, en tots els escrits presentats per la Fiscalia al llarg de la instrucció de la causa aquesta violència mai s'ha posat en dubte, i per contra el Ministeri Públic l'ha vingut assenyalant de forma reiterada en l'actuació i responsabilitat dels processats en dues dates concretes: el 20 de setembre de 2017, en ocasió de les manifestacions davant de la Conselleria d'Economia, i per fets relacionats amb l'1 d'octubre, quan es va celebrar el referèndum independentista.

En l'acte en el qual confirmava els processaments el mateix instructor Llarena apuntava també a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats com conspiració per a la rebel·lió, reafirmant-se en que concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte.

També indicava que en el "cas hipotètic" que no es pogués acreditar que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició.

La sedició s'atribueix a aquelles persones que s'alcin "pública i tumultuàriament" per impedir "per la força o fora de les vies legals" l'aplicació de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic. El Codi Penal preveu entre 10 i 15 anys de presó i la inhabilitació absoluta pel mateix temps a les persones "constituïdes en autoritat" que hagin "induït, sostingut o dirigit" la sedició.