Contra nosaltres?

Miquel Escudero

Arcadi Espada, escriptor i periodista


Els separatistes està tan convençuts de ser els amos de la terra que s'escandalitzen quan se'ls fa notar. Creuen que poden fer i dir el que vulguin, que ells sempre tenen raó i cap els que discrepen. L'assumpte és fer veure professionalitat i innocència. És absoluta la seva incapacitat de reconèixer-ho, i menys encara la de corregir-se. Gràcies a Ramon Serrano Balasch (editor de 'Flor del Viento'), Arcadi Espada va poder publicar en un llibre coses com aquesta: "parlar de TV3 em fatiga. Ni tan sols evidenciar la seva sectarisme polític, ideològic, cultural m'excita d'una manera fèrtil ". Va ser fa més de vint anys: Contra Catalunya. Ara ho acaba de reeditar 'Ariel'. L'autor té una proverbial afició a les bregues de divers gènere, cosa que tira per enrere. Però, superat el prejudici preventiu, es pot dir que la seva lectura és una experiència interessant.


Es tracta d'un viatge on l'autor es deté quan vol i com pot, en un esforç per desenvolupar una personalitat independent, la qual cosa de per si mereix benevolència.


Hi ha anècdotes sucoses com la d'haver estat convidat per Macià Alavedra a dinar a casa seva. O la seva visita al seu admirat Salvador Espriu. O els retards de tres quarts d'hora que Pujol regalava als periodistes a la Sala de Premsa, tots de peu en entrar ell; Arcadi compte que esperava fora i entrava poc després que el exmolt honorable.


Per Espasa, va ser "una gran desgràcia per a tots" la acomplexada reacció dels socialistes, davant la querella per Banca Catalana. Va ser el contrari del que calia i així estem avui com estem. El consens davant el dogma nacionalista i la praxi corresponent han fet possible "l'hegemonia d'una política desproveïda del principi de realitat, reaccionària i vulgar". En particular, han desarmat a la ciutadania en l'esperança i estima del sentit crític. Qualsevol discrepància sembla dirigida contra l'ésser de Catalunya. I així quedes declarat enemic del poble (traïdor o sucursalista).


"El català actualment existent porta, com el cotxe d'alguns nuvis, un enfilall de llaunes. On vulgui que va l'acompanya aquesta murga". Segons la seva opinió, subratlla en el seu recent epíleg, el procés no es pot explicar "sense l'onada col·lectiva de felicitat, força i optimisme que els èxits del Barça de Guardiola i Messi van suposar". Es va arribar a creure que trencar un Estat era com guanyar la Lliga de Campions.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH