La Via Làctia va patir una important pertorbació gravitacional fa 300 milions d'anys

 

Un equip liderat per investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de la Universitat de Groningen (Països Baixos) ha descobert que el disc de la Via Làctia va patir "una important pertorbació gravitacional fa entre 300 i 900 milions d'anys".

La troballa, sorgit en combinar les posicions i les velocitats de sis milions d'estrelles del disc de la Via Làctia, és un dels primers grans descobriments de la missió Gaia, que s'ha publicat aquest dimecres a 'Nature'.

"Hem observat formes amb diferents morfologies, com una espiral similar a una petxina de cargol", unes subestructures observades gràcies a la precisió del satèl·lit Gaia, de l'Agència Especial Europea, ha explicat la primera signant de l'article, la investigadora de l'ICCUB Teresa Antoja .

Aquestes subestructures, ha afegit Antoja, ha permès concloure que el disc de la Via Làctia va patir una "important pertorbació gravitacional" fa entre 300 i 900 milions d'anys, sent aquest un dels primers grans descobriments d'arqueologia galàctica.

Els investigadors apunten que aquesta pertorbació va poder produir-se amb l'últim pas de la galàxia nana de Sagitari prop del disc de la Via Làctia.

Antoja ha afirmat que el treball estableix de forma definitiva que el disc de la Via Làctia "és dinàmicament jove, sensible a les pertorbacions i canviant en el temps".

"Una de les formes més destacables que hem observat que hem observat és el patró espiral que mostren les estrelles situades a prop del Sol, i que mai fins ara s'havia vist", ha assenyalat la investigadora.

Els investigadors han afirmat que les estrelles del disc galàctic s'ordenen responent a l'atracció gravitatòria d'una galàxia existent que passa a prop d'elles, i, transcorregut el temps, les estrelles conserven en el seu moviment orbital efectes de la pertorbació que les va sacsejar i que ara s'observa com una espiral en les gràfiques.

La investigadora de la Universitat de Groningen Amina Helmi ha assegurat que la Via Làctia és caníbal i que "ha anat creixent al engolir petites galàxies, com està fent actualment amb la galàxia de Sagitari", però ha afegit que la massa de Sagitari és prou gran com per provocar un impacte gravitatori apreciable.