Bèlgica decideix en sis setmanes si jutja la demanda contra Llarena
Les parts tenen un termini màxim d'un mes per remetre al jutjat els seus arguments sobre el calendari del procés i les qüestions que creïn han de jutjar-se.
L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i la defensa del jutge Pablo Llarena en la demanda civil presentada contra el magistrat del Tribunal Suprem a Bèlgica tenen un mes per presentar per escrit els seus arguments sobre si la Justícia belga ha de tractar el "fons" del cas o solament la seva admissibilitat, un assumpte que finalment un jutjat de Brussel·les resoldrà d'aquí a sis setmanes.
Així ho ha indicat aquest dimarts la jutge del Tribunal de primera instància francòfon de Brussel·les després de constatar que no hi ha acord entre les parts sobre el calendari a fixar per al procés, ni sobre el que ha de ser jutjat.
En un primer intercanvi d'escrits, la defensa de Llarena, de la qual també és parts l'Estat espanyol, va sol·licitar un calendari per discutir únicament sobre l'"admissibilitat" del cas.
L'acusació de Puigdemont i de la resta de polítics catalans fugits, per la seva banda, considera que l'"admissibilitat" i el "fons" de la demanda són qüestions indivisibles i rebutja que siguin tractades per separat.
Així les coses, les parts tenen ara un termini màxim d'un mes per remetre al jutjat els seus arguments sobre el calendari del procés i les qüestions que creïn han de jutjar-se en el mateix. El jutjat -amb un únic jutge- tindrà dues setmanes més per prendre una decisió, que serà traslladada a les parts per escrit.
Serà a partir de llavors quan una sala de tres jutges assumeixi el cas i es fixin les audiències per a les al·legacions, "entre febrer i març", segons càlculs de la defensa del magistrat espanyol.
ADVOCAT DE LLARENA
"Pel bon funcionament de la Justícia, cal decidir primer si la jurisdicció belga té el poder jurisdiccional abans d'emprendre el debat sobre el fons", ha declarat a la premsa al final de la vista l'advocat belga de Llarena, Hakim Boularbah.
Així ha recalcat que Espanya "solament pot pronunciar-se sobre la jurisdicció, per que si no, renúncia a la seva immunitat de jurisdicció en participar en un debat de fons". Espanya "no pot, ni ha de", prendre posició sobre el fons, ha insistit, per després confiar que el jutge els doni la raó perquè, ha afegit, "és el que impliquen les regles del Dret".
ACUSACIÓ
L'acusació, per la seva banda, ha defensat que la Justícia belga "sí és competent" per dirimir si el jutge Llarena va vulnerar els drets de Puigdemont i dels exconsellers fugits amb ell a Bèlgica per unes declaracions en una conferència a Oviedo.
"No s'està enjudiciant a un magistrat del Tribunal Suprem, sinó a un senyor que es diu Pablo Llarena, que va fer unes manifestacions privades, fora de l'àmbit de jurisdicció i que afecten directament a l'activitat jurisdiccional que estava tenint", ha resumit l'advocat dels demandants Gonzalo Boye.
Escriu el teu comentari