L'adhesió del Barça a la causa independentista crea divisió entre els seus aficionats

|

Baru00e7a estelades ep

Exhibició de estaladas durant un partit al Camp Nou (Europa Press)


Des de la presidència de Joan Laporta fins a l'actual mandat de Josep Bartomeu, l'entitat blaugrana s'ha adherit amb entusiasme al procés sobiranista. Però tot i la prudència per no traspassar la legalitat, la seva aposta per polititzar el club ha provocat la 'fugida' de molts aficionats no independentistes.


En xifres, ningú dubta que el FC Barcelona és 'Més que un club'. El problema és que aquesta frase que resa el seu himne comporta també una gran responsabilitat social, i el 'Procés' independentista a Catalunya comença a erosionar el seu més gran entitat esportiva. Segons explica el diari digital 'Vozpópuli', les xifres demostren que el FC Barcelona segueix gaudint d'una salut de ferro. Compta amb 152.593 penyistes a les 1.246 penyes oficials del club repartides per tot el món. L'any 2013, abans de accelerar-se el procés independentista, el club comptava amb 138.454 penyistes, una xifra que aquell any va suposar tot un rècord en la història del Barça i que no ha deixat d'augmentar en plena deriva sobiranista.


No obstant això, l'erosió es fa notar en el dia a dia de molts aficionats descontents que han començat a allunyar-se del seu equip. "Realment és el club el que s'ha allunyat de nosaltres", ens explica Víctor, soci blaugrana a Madrid. "Un club com el Barcelona no pot pronunciar-se tan obertament a favor de la independència. Som milers els que no som catalans i estem units al Barça per un sentiment futbolístic, però volen que aquest sentiment el estenguem a la política", lamenta. Afegeix que ell segueix mantenint el seu carnet de soci, però que ja són diversos els membres de la seva penya que han dit adéu al club.


El Camp Nou és l'estadi més gran de la Lliga amb 98.772 seients. El gener d'aquest any, tres mesos després de la celebració del referèndum il·legal, l'assistència al camp havia caigut gairebé un 17%, situant el percentatge de seients ocupats en el 62,7%.


LA CAUSA INDEPENDENTISTA NECESSITA L'ABRAÇADA DEL BARÇA


El poder de convocatòria del Barça l'ha convertit en una institució clau per al procés soberanista.Ya en l'any 2014, en plena ebullició, la revista 'Interviú' ha revelat que Moncloa manejava un informe sobre la influència del club al Procés. "Una posició radical del Barcelona a favor de la independència influiria en entre un 30 i un 40 per cent dels votants", va explicar un dels autors del dossier.


També el llavors president de la Generalitat Artur Mas manejava dades similars, tot i l'advertència dels seus assessors jurídics que el club blaugrana seria una de les entitats catalanes més colpejades per les conseqüències de la ruptura, ja que la Llei de l'Esport impedeix competir a clubs estrangers, llevat dels d'Andorra.


Entre aquest informe i l'actualitat, passant per l'1-O del que es compleix un any, el Barça ha intentat nedar i salvar la roba. Suport i respecte al procés independentista, però sense 'mullar-se' massa des de l'oficialitat. Quan es va produir la declaració unilateral d'independència, el Barcelona va deixar clar que no tenia intenció de pronunciar-se de manera oficial al respecte. Un breu comunicat de tres línies va ser suficient per mostrar la seva adhesió a un possible referèndum: "El Club s'adhereix a la campanya d'adhesions per recollir el suport d'institucions, entitats, electes, i particulars, de dins i de fora de Catalunya, per a la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya".


Així, el mateix president del club, Josep Maria Bartomeu, va deixar clar el posicionament de l'entitat durant l'Assemblea de socis celebrada a l'octubre de 2017: El club està de costat de les institucions catalanes, en contra de l'aplicació de l'article 155 ia favor del dret a decidir i del diàleg. És a dir, el Barça s'alinea amb la Generalitat però sense manifestar un suport exprés a una il·legalitat com la declaració unilateral d'independència. Una altra cosa és el que facin altres membres destacats del club com Gerard Piqué o 'ambaixadors' blaugranes com Hristo Stòitxkov o Josep Guardiola.


'SÓC CULER I ESPANYOL'


Ocorre cada minut 17.14. Al Camp Nou s'escolta, jornada rere jornada, un crit per la independència. Aquestes veus, al costat de les banderes estelades, són ja una realitat amb la qual conviu l'afició del Barça, independentistes i no independentistes; catalans i no catalans; espanyols i estrangers, des de fa ja anys.


Víctor, el blaugrana de Madrid ho expressa així. "Això és el que em molesta. No es tracta dels crits en si, sinó que aquestes veus semblin l'opinió unànime de l'estadi quan no és així. Passa el mateix amb les estelades. Ara sembla que són obligatòries. Jo mai porto banderes més enllà de la meva bufanda de l'equip, però he viscut moments de tensió amb companys que portaven la bandera d'Espanya i han hagut de guardar-la en una bossa perquè els han increpat". "Et puc garantir que això abans no passava", afegeix aquest aficionat que reconeix que ha deixat de visitar el Camp Nou amb la freqüència d'abans.


Aquesta situació ha generat moviments contraris com 'Sóc culer i espanyol', una plataforma que denuncia "que es barregi amb esport". Els seus responsables lamenten "que el club al qual admirem pel seu joc, títols i jugadors ho utilitzin per fer propaganda d'interessos polítics. Volem que el Nou Camp deixi de ser un fòrum polític, i sigui el que realment ha de ser, un lloc per gaudir del futbol i dels nostres jugadors".


Alguns mostren expressament el seu descontentament davant el cost que representen les sancions arran del comportament d'una tercera part de la grada, com la multa de 30.000 euros per les banderes estelades que els aficionats independentistes van mostrar durant la final de la Lliga de Campions de 2015 al estadi Olímpic de Berlín.


O la situació insòlita que es va viure en la jornada del referèndum il·legal de l'1-O, quan el Barcelona va voler no celebrar el partit de la Lliga que l'enfrontava a Les Palmes "per l'excepcionalitat" -va al·legar la directiva blaugrana- del que havia ocorregut a Catalunya. Davant la negativa de la Federació, el Barcelona va decidir unilateralment tancar les portes del Camp Nou "perquè el món vegi com estem patint a Catalunya", va dir Bartomeu.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH