Alejandro Valverde és el nou campió del món de ciclisme en ruta

Alejandro Valverde, campió del món de ciclisme (Europa Press)

El corredor espanyol Alejandro Valverde es va fer amb l'or més buscat i més desitjat de la seva carrera en proclamar-se campió del món en la prova en línia masculina que va tancar aquest diumenge als Mundials de Ciclisme en ruta que s'han disputat a Innsbruck (Àustria) a la última setmana.

Així, segons explica la crònica d'EFE, Valverde va guanyar la cursa per davant del francès Romain Bardet, el canadenc Michael Woods i l'holandès Tom Dumoulin, que van entrar amb ell, però a la seva roda, a la meta. Bardet, plata, i Woods, bronze, van acompanyar al podi.

El corredor murcià va sumar la seva setena medalla mundialista i succeeix en el palmarès l'eslovac Peter Sagan, vencedor en les tres edicions anteriors, a Richmond 2015, Doha 2016 i Bergen 2017.

Valverde afegeix l'or d'avui -el quart espanyol que ho aconsegueix després Abraham Olano, Igor Astaloa i Óscar Freire, que va aconseguir tres-a dues les plates de Hamilton 2003 i Madrid 2005 i els quatre bronzes de Salzburg 2006, Valkenburg 2012, Florència 2013 i Ponferrada 2014.

Dades als quals es poden afegir un triomf a la Volta a Espanya, set podis en les grans voltes per etapes, quatre Suro-Bastogne-Lieja, cinc Fletxes Valona i dues Clàssica Sant Sebastià, per citar només alguns dels innombrables èxits de un ciclista excepcional que als seus 38 anys no ha deixat de guanyar en 17 anys de carrera fins a sumar avui el seu triomf número 122.

Tot i que el d'avui ha estat el més buscat, el que posa la cirereta al seu palmarès i el que probablement, com van indicar les seves llàgrimes a la meta, més emocionat hagi rebut.

La cursa, com s'esperava, es va jugar a la paret de Gramartboden, un mur de 2.800 metres al 11,5 per cent de desnivell i rampes de fins al 28, amb el cim a uns 10 quilòmetres de meta.

Al seu inici va arribar el danès Michael Valgren Andersen amb mig minut sobre un grup de davant nombrós. Però ràpidament un atac francès, amb Espanya semblava que una mica descol·locada, va deixar un sextet per davant amb tres dels seus, Bardet, Julian Alaphilippe i Thibaut Pinot, l'italià Gianni teixidor, Woods i Valverde, que va caçar a Valgren.

Van ser cedint primer Pinot i després Alaphilipe i teixidor per deixar un trio al capdavant en passar pel cim del port, en la qual es va començar a moure Valverde i on amenaçava ja Dumoulin, pujant el terrible mur en ziga-zaga però amb molta força. L'holandès va caçar després de la baixada a 1,6 quilòmetres de meta i això el va deixar sense força en l'esprint a quatre en el va ser últim.

LA FORÇA DEL GRUP ESPANYOL

En aquest esprint, tota la responsabilitat va ser per a l'espanyol, que va ser sempre per davant passada la pancarta d'un quilòmetre a meta. El murcià va tapar la seva dreta pegant-se a la tanca, va vigilar esquerra i va esperar la seva distància per arrencar a 300 metres i passar clarament per davant per la línia d'arribada.

Una victòria que va premiar la carrera esportiva del 'Bala' i el rendiment d'una selecció espanyola que sempre va estar on va haver i l'única mostra de debilitat la va donar a l'inici de la pujada final. Però aquí ja era cosa de Valverde i el de Movistar no va fallar. Ion Izagirre, onzè, i Mikel Neu, tretzè, van demostrar la força del grup també magistralment dirigit per Javier Mínguez.

Si la paret de Gramartboden va ser el lloc on es va jugar la cursa, la pujada encarregada de madurar les cames dels corredors, i on van anar cedint favorits com Simon Yates, Vincenzo Nibali o Miguel Ángel López, entre molts va ser la Igls, 7, 9 kms. al 5,7 per cent i trams fins al 10, que es va haver de superar set vegades en els al final 258,5 kms. de recorregut.

Gairebé tota la prova va estar marcada per una fuita només començar d'onze corredors d'equips de segon nivell. Els que més van aguantar van ser el danès Kasper Asgreen i el noruec Vegard Stake Laengen, que no van cedir fins a 22,7 kms. de meta. Gent que no era perillosa ", tenia clar Mínguez.

VALVERDE REMATA EL SEU DIA SOMIAT

L'escapada va arribar a comptar amb 19 minuts d'avantatge ja espantar un pilot en el qual es van posar a treballar la selecció local, l'Eslovènia de Roglic, que va tenir mala sort amb una caiguda que li va llevar opcions, França i la Gran Bretanya d'uns bessons Iots als quals se'ls esperava que no van aparèixer.

Posteriorment, molta activitat d'Itàlia i Holanda, sempre pujant Igls, i l'atac definitiu de França que no va poder amb Valverde.

El líder de la selecció espanyola va rematar com sap el seu dia somiat i va posar el millor colofó possible a una carrera tan longeva com reeixida amb la seva victòria més emocionant i sentida: la que li ha donat el seu or més buscat i desitjat. El que té com a premi afegit vestir el mallot arc de Sant Martí el proper any, quan complirà els 39.