La Justícia reclama a Hisenda determinar la despesa de la Generalitat en el referèndum il·legal

|

Urna de votació del referèndum de l'1-O


El jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona ha emès un acte en el qual demana al Ministeri d'Hisenda que els seus pèrits determinin quant va gastar la Generalitat de Catalunya en la celebració del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre i de quines partides sortir els diners.


En concret, vol que els tècnics del Ministeri elaborin un informe determinant les quanties a partir de la documentació que van recollir de la Generalitat quan el Govern central va ordenar el control dels comptes i de la despesa corresponent a 2017 i 2018, segons l'acte dictat el passat 13 de setembre i al qual ha tingut accés Europa Press.


Es refereix a l'ordre ministerial publicada el 16 de setembre de l'any passat pel llavors titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que va intervenir els comptes de la Generalitat establint mecanismes de supervisió i control de despesa per "evitar", d'acord deia el text, que es financessin "activitats contràries a l'ordenament jurídic vigent" amb fons procedents de les arques de l'Estat.


En compliment d'aquesta ordre, la vigència del qual va perllongar fins a poc després que Pedro Sánchez arribés a la presidència del Govern, la Generalitat havia d'acreditar davant el Govern cada partida de despesa amb els seus corresponents rebuts i comptar amb la seva autorització per retirar fons d'entitats bancàries , una documentació amb la qual ara, el jutge espera que els pèrits d'Hisenda puguin fer el seu informe.


COST PER L'ÚS D'INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES


L'acte sol·licita a més que la Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni (SEGIPSA) present un altre informe pericial que estableixi quant va costar l'ús de les instal·lacions públiques per a la celebració del referèndum.


Aquest jutjat investiga tot el relacionat amb la consulta declarada inconstitucional perseguint, entre d'altres, possibles delictes de malversació de cabals públics, per al que indaga sobre qualsevol tipus de despesa que generés l'organització i celebració del referèndum.

Les indagacions abasten des del disseny i el funcionament del web referendum.cat fins al repartiment de notificacions per participar en les meses electorals, passant pels cartells i els díptics de propaganda o l'ús d'edificis públics, com les escoles, el passat 1 d'octubre.


MÉS DE 4,7 MILIONS SEGONS LA GUÀRDIA CIVIL


En paral·lel, el Tribunal Suprem, on s'investiga als líders del 'Procés' que tenen condició d'aforats, ha vingut rebent informes de la Guàrdia Civil en relació a les despeses que la Generalitat hauria generat per dur endavant el seu pla sobiranista, que hauria costat, segons aquestes estimacions, més de 4,7 milions d'euros.


Entre aquests informes consta 1 elaborat per SEGIPSA similar al que ara reclama el Jutjat número 13, ja que a petició del magistrat Pablo Llarena va elaborar una "estimació del valor d'ús per arrendament dels immobles cedits o habilitats per diversos òrgans administratius per a la materialització del procés de votació "i va concloure que el Govern d'Carles Puigdemont s'hauria gastat 900.906,70 euros en habilitar els 2.259 centres usats per al referèndum.


Consten així mateix en aquests informes policials partides diverses, com 1,3 milions d'euros que es van emprar en rehabilitar la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per tal d'albergar el centre d'atenció telefònica de l'1-O .


També figuren adjudicacions de Vicepresidència i les conselleries de Presidència, Treball, Afers Socials i Família, Salut, Cultura i el Diplocat per a propaganda de l'1-O, repartiment de cartes certificades de cara a la votació o serveis d'observadors internacionals, entre d'altres partides.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH