Rosari de judicis pendents per l'1 d'octubre

|

Tribunal suprem i audiència nacional


El referèndum il·legal sobre la independència de Catalunya celebrat l'1 d'octubre compleix un any havent derivat en causes judicials obertes al Tribunal Suprem contra els líders del procés sobiranista, a l'Audiència Nacional amb l'excúpula de la Conselleria d'Interior i els Mossos d' Esquadra, i en jutjats catalans contra els impulsors de la logística, mossos, alcaldes i agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues.


Al Tribunal Suprem estan processats per presumpta rebel·lió i malversació l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, i els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, mentre que només per rebel·lió: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, la número dos d'ERC Marta Rovira, l'expresident de l'ANC i actual diputat de JxCat, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.


També han estat processats per suposada desobediència i malversació altres exconsellers com Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret, mentre que se'ls atribueix desobediència als exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet ia les exdiputades de la CUP al Parlament Mireia Boya i Anna Gabriel.


En el seu acte de processament, el jutge Llarena considera que els encausats per rebel·lió van impulsar a la ciutadania favorable a la independència a que fessin front al dispositiu policial que tenia l'ordre judicial d'impedir la votació de l'1-O el que "suposa, no ja acceptar el risc d'una violència clarament representable, sinó directament impulsar a una massa ciutadana al fet que desbordi per la força qualsevol intenció de contenció que pugui provenir de l'Estat, tal com finalment va esdevenir el dia de la votació ".


El judici a l'Alt Tribunal es preveu que se celebri al mes de gener, just després de les festes nadalenques, tot i que es deixa en una peça separada als processats que han estat declarats en rebel·lia (Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig, Serret , Rovira i Gabriel) pel que no s'asseuran a la banqueta dels acusats, si bé no podran tornar a Espanya fins que la causa prescrigui i en el cas de tornar seran detinguts i jutjats.


Fonts del Suprem indiquen que a partir d'ara preveuen diverses setmanes perquè es confirmi el tancament de la instrucció del magistrat Pablo Llarena i es dicti interlocutòria d'obertura de judici oral, al que després la Fiscalia i l'acusació popular de Vox han de presentar les escrits de qualificació, en els quals previsiblement el Ministeri Públic mantindrà la seva acusació per rebel·lió.


Posteriorment, se li ha de traslladar a les defenses perquè, al seu torn, presentin els seus escrits de defensa, si bé es preveu que plantegin qüestions de previ pronunciament, per exemple la competència del tribunal, amb el que pot haver vistes prèvies al tribunal , sense els acusats, per aclarir aquestes qüestions, un tràmit per al que es preveuen unes dues o tres setmanes.


En el Suprem es preparen per a un judici en el qual s'asseuran a la banqueta 18 acusats, nou d'ells actualment en presó preventiva, un procés sense precedents a l'alt tribunal que sol ser un òrgan de cassació i no d'enjudiciament, encara que sí ha celebrat altres judicis com recentment el de l'exconseller Francesc Homs per la consulta del 9-N.


El judici s'augura que pugui durar entre dos i tres mesos, encara que la voluntat de l'Alt Tribunal és anar el més ràpid possible, per al que es faran sessions de matí i tarda tots els dies, encara que amb aquest calendari les fonts consultades asseguren que la futura sentència, tenint en compte totes les deliberacions que s'han de produir, no arribarà fins després de les eleccions municipals de maig.


AUDIÈNCIA NACIONAL


Després del judici al Suprem es preveu que se celebri a l'Audiència Nacional el judici a l'exsecretari general de la Conselleria d'Interior César Puig, l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler, l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, per delictes de sedició i en el cas dels tres primers també per organització criminal.


En l'acte de processament, la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va considerar que la inacció dels membres del Cos dels Mossos d'Esquadra durant els dies 20-21 de setembre de 2017, en la concentració d'unes 40.000 persones davant la seu de la Conselleria d'Economia durant un operatiu de la Guàrdia Civil contra la logística de l'1-o, així com la seva actuació durant la jornada de l'1 d'octubre, pot ser presumptament constitutiva d'un delicte de sedició com a autors o cooperadors necessaris, per acció o per omissió.


JUTJAT DE BARCELONA


El Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona manté oberta una investigació contra una cinquantena de persones, principalment càrrecs o excàrrecs de la Generalitat, per la seva presumpta vinculació amb la logística per permetre celebrar el referèndum de l'1-O.


La investigació va arrencar arran de denúncies de Vox i l'advocat Miguel Durán per declaracions abocades al febrer de 2017 pel llavors senador d'ERC i jutge Santi Vidal, que va assegurar que la Generalitat tenia les dades fiscals dels catalans de forma il·legal i que tenien un llistat dels jutges afins al procés independentista.


A partir d'aquestes denúncies, el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer va investigar a Vidal i l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional Carles Viver Pi-Sunyer, i posteriorment a càrrecs de la Conselleria de Junqueras com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.


Va ser dit jutge que va ordenar l'ampli dispositiu per truncar els plans del referèndum el 20 de setembre de 2017 a les conselleries d'Economia, Presidència, Governació, Treball, Exteriors i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que va desencadenar la important protesta d'unes 40.000 persones a les portes de la Conselleria de Junqueras.


INVESTIGACIÓ A LA POLICIA


El Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona investiga 24 agents de la Policia Nacional per la seva actuació durant l'operatiu policial de l'1-O a diversos col·legis de Barcelona que van exercir de punt de votació, i hi ha investigats quatre dels vuit inspectors en cap que aquell dia dirigir l'operatiu.


Els centres educatius en què s'ha identificat i investigat als policies nacionals són l'escola Mediterrània (cap de l'operatiu i un agent), l'IES Pau Claris (tres agents), el Fedac d'Horta (cap de l'operatiu), el Ceip Àgora (cap de l'operatiu i dos agents), l'escola Infant Jesús (cap de l'operatiu), Escoles Pies de Sant Antoni (cap de l'operatiu), l'escola Ramon Llull (13 agents) i l'escola Dolors Monserdà (un agent i un inspector) : són 26 investigacions a 24 agents, ja que alguns van estar en més d'un centre.


Així mateix, hi ha nombrosos procediments oberts a altres jutjats catalans contra agents i comandaments locals de Mossos per desobediència, contra ciutadans per resistència a l'autoritat i altres delictes i investigacions obertes per Fiscalia contra alcaldes que suposadament van col·laborar amb el referèndum.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH