La insolència de Pepe Álvarez a la ministra Maroto que no agrada al PSC

Carmen P .Flores

Pepe u00c1lvarez i Camil Ros


Les relacions entre el PSC i la UGT de Catalunya fa ja uns anys que no marxen bé. El distanciament del sindicat no és d'ara, ve de lluny. Es va iniciar en l'etapa de Pepe Álvarez com a secretari general del sindicat a Catalunya, quan aquest, per despit -diuen els coneixedors del tema- va iniciar "el seu coqueteig" amb CDC i ERC. L'excusa va ser l'obertura del sindicat a la societat. D'aquesta manera va ser col·locant a persones de tots dos partits en càrrecs de responsabilitat, amb poder de decisió i capacitat per donar el gir ideològic.


Les tensions internes van ser en augment entre els "nous" dirigents i els que encara volien seguir sent socialistes i, per tant, estaven en l'òrbita del PSC, i se sentien traïts pel seu líder i el gir independentista que havia donat a la seva estimada UGT.


Les discrepàncies entre sectors van ser més que evidents, per molt que públicament desmentissin el que era públic i notori.


La gran batalla es va produir quan Álvarez va voler elegir el seu successor, Camil Ros. Aquí es van produir més que paraules. Per resumir, el conflicte es va saldar, en un primer moment, amb la bicefàlia del sindicat: Martín Carnisser com a president i Camil Ros com a secretari general, Dues ànimes polítiques convivint com "bons" germans, aparentment.


La pau interna durar -per molt que intenten disimularlo- el que un caramel a la porta d'un col·legi de P3. Camil Ros ha seguit amb el seu full de ruta i Matías Carnero, intentant donar la imatge d'una altra cosa: la cara i la creu ideològica.


És el cost que l'UGT està pagant per la seva indefinició, o millor dit, per la seva inclinació cap a un costat de la balança, el que provoca enfrontaments.


Aquest dilluns la ministra d'industia, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, es trobava a Barcelona, on a primera hora del matí participava com a conferenciant en un esmorzar de treball del Fòrum Europa. La presència de grans empresaris estava reduïda a la mínima expressió. La representació sindical l'ocupava Matías Carnero d'UGT; ningú més d'altres sindicats, almenys alts dirigents.


Es donava les circumstàncies que Pepe Álvarez havia passat el cap de setmana a Barcelona, com sol ser habitual quan no té "bolos", però a més es trobava a Lleida, on anava visitar la factoria de la cervesera San Miguel, acompanyat de Camil Ros . Es reparteixen els actes amb Camil? En alguns cercles socialistes no ha agradat la plantada d'Álvarez a la ministra Maroto. És més, s'han posat com una moto, en privat; no entenen l'actitud d'Álvarez.


Les visites a la presó, dates enrere d'Álvarez a Cuixart i Camil Junqueras, no han caigut bé ni a part dels militants ugetistes, ni tampoc a bona part dels seus "germans" socialistes.

Alguns han volgut vendre les dues visites com una possible mediació dels dos sindicalistes. Entre Catalunya i Madrid. Serà així?


ERC ha perdut el control de l'ANC. La nova president, de moment, va per lliure i no atén a raons, és una activista, diuen els qui la coneixen bé. No vol deixar-se menjar el domini de les convocatòries a la carrers. És un altre flanc obert per a la resituació de l'estabilitat política. Mentre Òmnium, la ascendència segueix en mans de Cuixart, ha dit que no es suma a l'ultimato donat per l'ANC.


Disparitat de criteris. ¿Ruptura del full de ruta de carrer?

1 Comentaris

1

Eixó es diu Burocracia sindical. Liders i acólits que volen viure del treball dels altres i de les seubvencions públiques.

escrit per Martín 15/oct/18    11:07 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH