L'Hospital Vall d'Hebron fa el primer pas d'una teràpia exitosa contra l'esclerosi múltiple

|

Vall d'hebron


Un estudi de la Universitat de Zuric en el qual han col·laborat investigadors de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT) ha descobert que la microbiota gastrointestinal podria tenir un paper més gran en l'origen de l'esclerosi múltiple del que es creia fins ara.


Els investigadors, en un estudi publicat aquest dimecres a 'Science Translational Medicine', han identificat que les cèl·lules T --les cèl·lules immunitàries responsables dels processos patológicos--, reaccionen contra una proteïna anomenada GDP-L-fucosa sintasa.


Aquest enzim es forma en les cèl·lules humanes, així com en els bacteris que es troben amb freqüència en la flora gastrointestinal dels pacients que pateixen esclerosi múltiple.


"Creiem que les cèl·lules immunitàries s'activen a l'intestí i després migren al cervell, on causen una cascada inflamatòria quan es troben amb la variant humana de la seva antigen diana", ha assenyalat la responsable de l'estudi, Mireia Sospedra.


Des del VHIR i el CEMCAT, Carmen Espejo i Herena Eixarch han contribuït a l'estudi amb la determinació de la capacitat encefalitogénica de la GDP-L-fucosa sintasa en models experimentals d'esclerosi múltiple, en concret, l'encefalomielitis autoimmune experimental, en el qual compten amb àmplia i reconeguda experiència.


Per al subgrup genèticament definit de pacients amb esclerosi múltiple examinat pels investigadors, els resultats mostren que la microbiota intestinal podria tenir un paper molt més gran en la patogènia de la malaltia que el que se suposava anteriorment.


TRADUIR EN TERÀPIA


Sospedra ha afirmat que espera que aquestes troballes també puguin traduir aviat en una teràpia, i planeja provar els components inmunoactivos de la GDP-L-fucosa sintasa utilitzant un enfocament terapèutic que els investigadors han realitzat amb anterioritat.


Aquest enfocament implica extreure sang de pacients amb esclerosi múltiple i després unir els fragments inmunoactivos de la GDP-L-fucosa sintasa a la superfície dels glòbuls vermells en un laboratori.


Quan la sang es reintrodueix en el torrent sanguini dels pacients, els fragments inmunoactivos ajuden a reeducar al seu sistema immunològic i a tolerar el seu propi teixit cerebral: "El nostre enfocament es dirigeix específicament a les cèl·lules immunes autoreactives patològiques", ha assenyalat Sospedra.


La investigadora Carmen Espejo, del VHIR i del CEMCAT, ha insistit en "la importància d'aquesta troballa per al desenvolupament de teràpies antigen específiques, que permetin la reeducació del sistema immune i amb això s'eviti l'atac a les estructures pròpies del sistema nerviós central".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH