Andrés Pascual: "És responsabilitat de cadascun habitar al cel o al infern"

Foto: Abel Alonso

Hi ha històries que t'atrapen sense saber que acom ha pogut succeir. Andrés Pascual, natural de Logronyo i advocat, se sentia atret per l'escriptura i ha acabat escrivint llibres que l'han portat a guanyar el Premi de Novel·la Històrica Alfons X el Savi per la seva anterior obra "Raj" i deixar l'advocacia. Ara torna a La Rioja, la seva terra, on s'ambienta el seu nou llibre "A merced de un dios salvaje" (Espasa) i aconsegueix atrapar el lector. Molt. El seu llibre enganxa. Els misteris als quals s'enfronten un pare i un fill malalt al trobar-se amb una família propietària de cellers, que recordarà els catalans a "Nissaga de Poder", és una successió d'intrigues i secrets que porten a un final sorprenent.

¿Com va sorgir la història de "A merced de un dios salvaje"?

Feia anys que volia fondre l'ambient idíl·lic de les vinyes de La Rioja amb el dramatisme d'un thriller pur. Però l'espurna que va encendre la novel·la va ser en Raúl, un nen de carn i ossos que va inspirar el Raúl protagonista, el qual té una malaltia rara anomenada síndrome de Dravet. Me'l vaig trobar amb el seu avi quan jo estava visitant un celler, em vaig acostar i em va explicar la seva història diària i volia que formés part de la meva novel·la.

Ara en el llibre és diferent, quan en Raúl arriba a La Rioja amb el seu pare descobreixen que un oncle seu esgarrifosament idèntic a ell va desaparèixer vint anys enrere en una tempesta, a la mateixa edat que en Raúl té ara. Una tragèdia sense resoldre que omple la comarca de culpes, sospites i la por que torni a repetir-se.

Les tradicions i les llegendes que apareixen en el llibre, ¿són reals?

Excepte la llegenda del "aparegut", l'espectre del nen que vaga entre les vinyes, que és ficció, tota la resta és real com la vida mateixa. Fins i tot els 'picaos', la confraria de Sant Vicente de la Sonsierra, el poble vitivinícola on es desenvolupa la trama, els membres es flagel·len fins a la sang seguint un ritual documentat fa cinc-cents anys.

El paisatge és un element important en la història, gairebé un personatge més. Què ofereixen aquests vinyes?

Em semblava fascinant sobretot la doble cara dels cellers centenaris de La Rioja, que per la superfície són tot sofisticació i bellesa, mentre que a les profunditats tenen aquestes xarxes de calats o caves plenes de silenci, humitat i foscor. En certa manera és una metàfora de l'ésser humà. Tots alberguem en el nostre interior un cel i un infern, i és responsabilitat de cadascú el habitar un o altre. Per la resta, La Rioja és una joia, tot autor somia amb una localització així.

Entre tots els personatges que hi apareixen, vostè va decidir narrar la història a través dels ulls de l'Hugo, per què?

Perquè, igual que el seu fill malalt, es veu obligat a enfrontar-se a un món que cada dia se li posa més muntanya amunt. És aquest heroi quotidià que s'enfronta al seu destí, lluitant contra les seves debilitats i pors. Com tots nosaltres és ple de conflictes, i acaba comprenent que la forma de superar-los és plantar-los cara. Som molt donats a enterrar aquelles coses de les quals no volem parlar, sense adonar-nos que així no s'esvaeixen, sinó que es necrosen.

En el llibre apareixen diversos personatges, els hi donarà sortida en altres llibres?

Tot i que "A merced de un dios salvaje" comença i acaba, volia escriure tota una saga dedicada a La Rioja, però estava esperant la benedicció dels lectors. Per fortuna, després d'haver llançat Espasa la tercera edició en tan sols vint dies, ja podem avançar que hi haurà més entregues, més passions i misteris sense resoldre en els petits pobles de La Rioja.

Tots aquests personatges semblen tenir un passat, és el passat aquest "Déu salvatge"?

El títol de la novel·la fa al·lusió a aquesta sensació que moltes vegades tenim de ser titelles arrossegades amunt i avall per les dificultats del dia a dia: les malalties, la poca fortuna en el treball, els disgustos de la parella o de la família ... tots passem per etapes en què no portem les regnes de la nostra pròpia vida, la qual cosa ens fa prendre decisions difícils per sobreviure. Els meus personatges lluiten per no doblegar-se davant el seu suposat destí. Es rebel·len contra ell despertant l'heroi que tots portem dins.

A la història hi ha moltes explicacions possibles del que passa i a mesura que un avança sembla que serà impossible arribar a un final, li va ser molt difícil trobar aquest final?

El camí de creació va ser al revés. Primer vaig crear el final, aquesta resolució natural i al mateix temps sorprenent que ha de posar la cirereta a tota novel·la negra. I a partir d'aquí vaig anar construint la història perquè tot encaixés com en un trencaclosques de cinc mil peces.

Les frases curtes, la concisió en les descripcions, donen molt de ritme a l'acció malgrat tot el succeeix. Va ser buscat?

Sí que vaig buscar aquest ritme cinematogràfic, i m'encanta que s'entengui així. Ja hi ha dues productores que estan examinant la viabilitat de l'adaptació del llibre al cinema o a la televisió, en forma de sèrie.

En el llibre passen moltes coses, però vostè opta per la denominació de 'thriller psicològic', va ser premeditat?

No premeditat, però sí natural. Jo vaig treballar d'advocat de família a la comarca de La Rioja Alta durant més de vint anys. I durant aquest temps vaig anar recopilant sense saber-ho mil matisos que m'han permès dotar de profunditat als personatges. En el meu despatx, els clients em consultaven coses com si, més que el seu advocat, fos el psicòleg o el capellà. No es tractava només de desgranar el conflicte jurídic, sinó d'arribar al fons de les emocions que l'havien generat: somnis trencats, frustracions, pors ...

Què l'ha portat de l'advocacia a l'escriptura?

Vaig publicar diverses novel·les mentre exercia l'advocacia, però va arribar un moment en què, si volia seguir creixent com a escriptor, necessitava dedicar-m'hi en cos i ànima. Pot semblar una decisió radical i arriscada, però quan tenim un propòsit vital ferm, som capaços d'aconseguir qualsevol cosa.

El paisatge de La Rioja li dóna caràcter a la història i als seus personatges, ha pensat en traduir-lo a altres idiomes?

Confio que passi aviat, la meva agent va amb grans expectatives a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Fa cinc anys el meu gran amic Francesc Miralles, que és un escriptor de Barcelona amb una visió molt lúcida del mercat internacional, em va dir: el dia que escriguis una novel·la sobre La Rioja serà el teu llibre més traduït. I és que per arribar a qualsevol persona del planeta, has de connectar amb allò essencial. Al final tots ens movem per les mateixes emocions. Tots breguem amb conflictes familiars, passats tempestuosos, futurs incerts ...

En els agraïments parles del Raúl de veritat i la síndrome de Dravet, l'ha llegit ell o la seva família i / o la fundació? Quina ha estat la resposta?

Estem tots molt feliços de treballar junts. Per a combatre les malalties rares, el primer pas és prendre consciència que hi són. La síndrome de Dravet és una malaltia terrible que es manifesta en crisis epilèptiques constants des del primer any de vida. En alguns casos, els nens afligits per aquest mal pateixen diversos atacs cada nit. I enfront d'alguna cosa terrible hi ha dues opcions: clavar el genoll i desesperar, o bé lluitar per tirar endavant, sense enfonsar-te pensant en quant difícil que serà superar-la. La novel·la és també un homenatge a aquesta lluita heroica i a la inesgotable esperança de tots els pares i amics de la Fundació Síndrome de Dravet, gràcies als quals, de ben segur, aviat s'eradicarà aquest mal.