El judici contra Sandro Rosell començarà el 25 de febrer

 

El judici que s'asseurà a la banqueta dels acusats l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell pels presumptes delictes de blanqueig de capitals i organització criminal començarà el proper 25 de febrer i està previst que es prolongui durant 11 sessions.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana una condemna de 11 anys de presó i multa de 59 milions d'euros per Rosell, que es troba a la presó provisional des que va ser detingut per aquests fets, el maig de 2017. En aquest temps ha sol·licitat la seva llibertat més d'una desena de vegades i sempre se li ha denegat per risc de fuga.

A més de Rosell, la Secció Primera de la sala penal jutjarà altres acusats en la trama d'apropiació de fons de la Confederació Brasilera de Futbol (CFB): Joan Besolí, Marta Pineda, Andrés Ramos, Shahe Ohannessian i Josep Colomer.

Per Besolí, soci de Rosell, el Ministeri Públic sol·licita 10 anys de presó i 55 milions d'euros de multa; per Marta Pineda, esposa de l'exdirectiu del Barça, es demanen set anys i multa de 50 milions; el ciutadà libanès Shahe Ohannessian, amic de Rosell, es reclamen set anys de presó i multa de 40 milions; mentre que per als dos presumptes testaferros Andrés Ramos i Josep Colomer la Fiscalia demana vuit i sis anys, respectivament.

GAIREBÉ 20 MILIONS BLANQUEJATS

Segons l'escrit d'acusació del Ministeri Públic, les sis persones implicades en aquesta investigació van crear un entramat que es va lucrar de fons irregulars de la CFB pels drets de retransmissió dels partits de la seva selecció, així com de quantitats procedents del contracte de patrocini de la firma Nike amb la selecció de futbol del país sud-americà. La quantitat blanquejada amb aquestes operacions ascendiria a 19.972.612 euros.

L'escrit d'acusació relata que tots els processats es van valer d'entitats, moltes d'elles 'offshore', per ocultar quantitats obtingudes de manera il·lícita per l'expresident de la confederació brasilera Ricardo Terra Teixera.

Per aconseguir-ho, els acusats, sempre sota la direcció de Rosell, es van valer de dos mecanismes en els quals cada un tenia una funció limitada: d'una banda, mitjançant la interposició d'una societat pantalla i l'ús d'un complex entramat amb comptes a Andorra destinades a fer arribar els diners a Teixeira, investigat al seu país per aquests fets; i, d'altra banda, simulant la venda la mercantil Bonus Sport Marketing, propietat de Rosell i la seva dona.

CONTRACTES AUDIOVISUALS

El que va ser soci de Rosell al país llatinoamericà, Teixeira, va participar en aquest entramat aconseguint que l'associació esportiva que va presidir entre 1989 i 2012 signés contractes de compravenda dels drets audiovisuals de la Selecció Nacional de Futbol del Brasil a favor de la societat International Sports Events (ISE), domiciliada a les Illes Caiman, dirigida pel bilionari saudita Saleh Kamel.

Tan sols un dia abans de la signatura del contracte, al novembre de 2006, Rosell, en representació de l'entitat Uptrend (que posseïa al 50 per cent amb Besolí), va signar un contracte amb l'ISE per actuar com a suposada intermediària en la venda de els drets dels 24 partits amistosos pel que va percebre 8,3 milions d'euros, tot i que la quantia final que van obtenir de la confederació va ser de 15 milions d'euros. Els diners va ser desviat des de l'entramat societari fins Teixeira, que la va rebre "indeguda, fraccionada i indirectament".

La Fiscalia qualifica de "determinant" la participació en aquesta trama de Besolí, també a la presó provisional, mentre era titular d'una gestoria andorrana des de la qual va coordinar l'ús de les empreses pantalles que es van emprar per a ocultar les comissions irregulars aconseguint "dificultar la traçabilitat "dels diners.

VENDA FALSA

D'altra banda, al maig de 2011, Rosell va falsificar la venda de Bonus Sport a una entitat libanesa creada tan sols un mes abans de l'operació, en la qual va participar el també processat Shahe Ohannessian, suposat administrador de la mateixa.

La venda de BONUS a la libanesa es va produir formalment per 13,6 milions d'euros però no va ser real, segons exposa el fiscal del cas 'Rimmet', que precisa que tant Rosell com la seva dona van continuar vinculats a la mateixa i seguir sent els principals beneficiaris. Igualment destaca que Ohannessian "no tenia en absolut d'experiència en el sector esportiu" i que no hi va haver transparència en les operacions econòmiques realitzades des d'aquesta societat.

En relació amb el contracte d'esponsorització signat per la CBF amb Nike, els acusats van realitzar una sèrie d'operacions entre els anys 2008 i 2011 que van culminar amb un ingrés de 5 milions d'euros en un compte andorrana vinculada a Rosell que després es van anar repartint entre l'exdirectiu del Barça, Terra Teixeira, una societat de Besolí i Ramos. Una altra part dels diners va tenir destinació desconeguda.