Mor Carmen Alborch, escriptora i ex ministra de Cultura

 

La política, professora i escriptora valenciana Carmen Alborch -ministra de Cultura en el govern del PSOE entre 1993 i 1996- ha mort als 70 anys, segons han confirmat fonts pròximes.

L'última aparició pública d'Alborch es va produir el passat 9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, quan va rebre l'Alta Distinció de la Generalitat. En el seu discurs, ja que va exercir a més com a portaveu dels guardonats, ha afirmat que el feminisme "havia de ser declarat Patrimoni de la Humanitat".

"El feminisme, com ha millorat la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat", va dir en aquell acte institucional del 9 d'Octubre en presència, entre d'altres, del president del Govern central, Pedro Sánchez; i del cap del Consell, Ximo Puig.

Carmen Alborch, nascuda a Castelló de Rugat (València) el 1947, va ser ministra de Cultura del Govern entre 1993 i 1996, a més de diputada del grup socialista en tres legislatures. En 2007 va ser candidata a l'alcaldia de València, exercint de portaveu socialista a l'ajuntament fins a juny de 2011.

GRAN DEFENSORA DE LA IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES

En el seu currículum figuren nombroses distincions per la seva lluita per la igualtat entre dones i homes, com a Premi de Dones Progressistes, Premi Meridiana de la Junta d'Andalusia, Premi Rosa Manzano 2007 o Premi de Gabriela Sánchez Aranda 2009.

Va ser sòcia d'honor de l'Associació Clàssiques i Modernes i de l'Associació de dones investigadores i tecnòlogues (AMIT). A més, va rebre també el Premi Generant Art 2015 concedit per l'Associació Generant Art de dones artistes.

Li va ser concedida la Creu d'Honor de Sant Raimon de Penyafort, nomenada Officier Dans L'ordre Des Arts Et Des Lettres i de la Gran Creu de Carles III. Igualment, va ser patrona d'honor del Teatre Real.

Com a autora, a més de diverses obres especialitzades relacionades amb el Dret Mercantil, és responsable de títols com 'Soles, goigs i ombres d'una manera de viure' (1999); 'Males, rivalitat i complicitat entre dones' (2002); 'Lliures, ciutadanes del món' (2004), 'La ciutat i la vida' (2009) i 'Els plaers de l'edat' (2014).