Els papers de Panamà lliuren Javier Botín a Hisenda per evasió d'impostos

L'Agència Tributària espanyola investiga si Javier Botín, germà de l'actual presidenta del Banc Santander i conseller extern de l'entitat, va defraudar a la Hisenda pública quan va utilitzar una societat oculta en un paradís fiscal per gestionar part la seva fortuna a Suïssa. El president de la Fundació Botín i fill del fundador del primer banc espanyol va ser el beneficiari final d'una companyia 'offshore' i d'un compte bancari associat entre, almenys, 2007 i 2017.

Segons relata 'El Conidencial', la Hisenda espanyola va tenir coneixement d'aquesta informació arran de la publicació a El Confidencial i La Sexta, el passat mes de juny, d'una nova tanda de documentació dels 'Papers de Panamà'. Es tractava d'una segona remesa de documents interns del despatx d'advocats Mossack Fonseca, obtinguts pel diari alemany 'Süddeutsche Zeitung' i compartits amb el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i diverses dotzenes de mitjans de comunicació, entre ells El Confidencial i La Sexta a Espanya.

L'Agència Tributària ha demanat als mitjans que comparteixin la documentació obtinguda ja que es tracta d'informació transcendent per a actuacions que està duent a terme. En concret, sobre Carolina Botín, germana de Javier; Ramon Urtasun, conegut com 'el casolà de la milla d'Or' de Madrid '; José Luis Cotoner Martos, marquès de Bèlgida, i sobre dos antics alts càrrecs veneçolans propers a Hugo Chávez.

EL BANC DE SANTANDER, LA FUNDACIÓ BOTÍ I LES ILLES VERGES

Javier Botín-Sanz de Sautuola i O'Shea és, a dia d'avui, conseller extern de Banc Santander. De fet, és el membre del consell amb més accions, segons els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en tenir una participació del 0,491%, valorada en 370 milions d'euros en borsa. Així mateix, el 2008 va crear la societat de valors, JB Capital Markets, que encara presideix, i des del 2014 és president de la Fundació Botín.

Així, segons detalla la informació d' 'El Confidencial', a la documentació de Mossack Fonseca consta com a beneficiari final de Galbane Financial Investments Corp, companyia constituïda a Illes Verges Britàniques al març de 2005. No és un any qualsevol, sinó quan es va aprovar la Directiva Europea de l'Estalvi, una normativa que obligava els bancs suïssos a informar de tots els comptes dels seus clients estrangers, sempre que fossin persones físiques. Les entitats financeres helvètiques van aprofitar aquest buit legal per incentivar la constitució de societats pantalla (amb personalitat jurídica) per ocultar el titular real del compte i així evitar informar les autoritats fiscals de cada país de la Unió Europea.

D'acord a un document de desembre de 2016 elaborat pel Grup Pictet -fundat el 1805 i especialitzat en la gestió de grans fortunes- per a la seva presentació en el model 720, amb el qual els residents a Espanya informen a l'Agència Tributària dels seus béns o drets a l'estranger, Galbane Financial Investments era titular d'un compte localitzada a la sucursal de la Route des Acacias de Ginebra. Aquest registre mostra que el compte bancari tenia en aquest moment zero euros i que es va obrir abans de 2007. Quan es va publicar la investigació periodística, Botín va assegurar que la societat estava "declarada davant l'Agència Tributària i al corrent de les seves obligacions tributàries".

Els documents obtinguts no determinen quants diners va arribar a haver en el compte suïssa de la qual era propietària Galbane ni tampoc les transaccions que pogués haver efectuat. El que sí reflecteixen és que la societat registrada a Illes Verges Britàniques va estar en funcionament fins a 2017 sota la gestió del bufet suís Borel & Barbey, fundat el 1907.

El bufet suís, especialitzat en la gestió de grans patrimonis, també va haver de remetre una declaració amb l'origen dels fons de Galbane, un document requerit per Mossack Fonseca arran de la publicació dels papers de Panamà a l'abril de 2016 per millorar el control d'aquestes societats i conèixer la identitat real dels beneficiaris finals. En aquest document, apareix marcada l'opció que indica que els actius procedeixen d'una "herència o fons trust".

GRANS D'ESPANYA I DE VENEÇUELA

Una altra dels membres de la família càntabra, Carolina Botín, també apareixia com a beneficiària final de dues societats panamenyes i ha cridat l'atenció de l'Agència Tributària. Es tracta d'Ondico Finance i Colton Management. Les dues companyies tenien com a activitat la possessió de participacions en els fons JC Flowers LP II i III, constituïts en Illes Caiman a través de Société Générale a Bahames.

La Hisenda espanyola també ha requerit estudiar més documents revelats per aquest diari. En concret, vol conèixer els detalls de la societat en Illes Verges amb la qual José Ramón Urtasun i la seva dona eren els beneficiaris d'un compte bancari a Lombard Odier Darier Hentsch a Bahames. La societat va quedar dissolta al febrer 2018 i l'any anterior mantenia un saldo de 900.000 euros.

Es diu, en canvi, falseja Inc. la societat de José Luis Cotoner Martos, marquès de Bèlgida, fill del que va ser cap de la Casa del Rei entre 1975 i 1990 i gran d'Espanya, per la qual s'interessa ara l'Agència Tributària. Cotoner ja està acusat per la Fiscalia de falsejar la seva residència a Luxemburg per pagar menys impostos. La signatura de l'Índic, creada l'paradisíac arxipèlag al juliol de 2005 pel despatx d'Mossack Fonseca, havia romàs oculta fins al juny d'aquest any. El fisc investigarà no només a ciutadans espanyols, sinó també a Claudia Patricia Díaz i Adrián José Velásquez, residents a Espanya però d'origen veneçolà. Al país sud-americà, van destacar entre les persones del cercle proper a Hugo Chávez, president del país fins que va morir el 2013