La Generalitat ha gastat 4 milions d'euros de "fons públics" pel procés

|

Romeva jonqueres turull urna referèndum reuters


A un dia que la Fiscalia present l'acusació als membres de la cúpula del Procés. El cas de l'1-O té una altra deriva als jutjats de Barcelona que segueix en marxa i del qual s'han descobert noves informacions.


Ara, la Guàrdia Civil eleva ja a més de 4 milions d'euros la despesa de "fons públics" de la Generalitat de Catalunya en el seu camí per aconseguir la independència, segons un dels últims informes, a què ha tingut accés Europa Press. L'institut armat afegeix, als 3,26 milions emprats en l'1-O, altres 760.000 euros destinats a programes informàtics per recaptar impostos que corresponen a l'Estat.


Segons aquest informe, lliurat al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga el 'Procés', la Generalitat ha contractat -des 2014 fins a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució- el desenvolupament de dos programes informàtics amb l'objectiu d'obtenir dades de l'IRPF i de cotitzacions a la Seguretat Social dels ciutadans i de poder recaptar impostos massius excedint les seves competències.


L'última d'aquestes eines informàtiques costar un total de 241.382,30 euros, l'anomenada "back office SAP TRM", que formaria part del sistema informàtic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).


Aquest programa permetia, segons l'informe policial, dur a terme el "objectiu principal" d'obtenir el control sobre una important quantitat d'ingressos tributaris -IRPF i cotitzacions socials- que permetés finançar les necessitats bàsiques de la Generalitat de Catalunya fins que l'Agència Tributària catalana fos plenament operativa, en el supòsit d'una Catalunya independent.


LLEI TRIBUTÀRIA


Per això, els investigadors exposen que la Generalitat va realitzar una interpretació "abusiva" de la Llei general tributària, que permet utilitzar un assessor fiscal com a intermediari per presentar les declaracions i liquidacions de l'impost davant Hisenda. Utilitzant aquesta possibilitat, l'ATC es presentava com a actor intermedi entre els contribuents catalans i l'Agència Tributària estatal.


D'aquesta manera aconseguien implementar una mesura que els permetés canalitzar aquests fons a través d'un ens que tinguessin sota el seu control directe, l'Agència Tributària Catalana, i presentaven a aquesta com una mesura destinada a facilitar els tràmits tributaris i l'eficiència d'aquests per de aquesta manera "evitar despertar les sospites de les autoritats centrals".


Per a això, a principis de setembre, la Generalitat va inaugurar 32 oficines de l'ATC i va anunciar que disposava d'una "eina informàtica molt més potent per afrontar la gestió d'impostos de caràcter massiu". Van augmentar també el personal, encara que l'objectiu era arribar a tenir 5.000 treballadors una vegada que aconseguissin les plenes competències en matèria fiscal i per a això, volien comptar amb els professionals de l'Agència Tributària espanyola a Catalunya, prop de 4.000. Una xifra en què també incloïen el personal de duanes i el Cadastre.


ORDRES DE DESACTIVACIÓ


Aquest desenvolupament informàtic va ser encarregat a l'empresa IBM, a qui la Generalitat va haver de demanar, una vegada que es va aplicar el 155 de la Constitució, que tanqués i desactivés l'aplicació definitivament ja que el Govern de Mariano Rajoy no va considerar competent a l'Administració Tributària de Catalunya (ATC) per gestionar l'IRPF i les cotitzacions socials. El cost d'habilitar el programa va ser de 16.162,20 euros.


Però aquest no va ser el primer i únic intent de la Generalitat de fer-se amb les dades tributàries dels contribuents i d'aconseguir una eina que els permetés recaptar ells mateixos tots els impostos la exclusivitat és de l'Estat.


Ja el 2014, la Generalitat, amb l'administració d'Artur Mas, va contractar el desenvolupament d'una altra aplicació informàtica anomenada "Gestor d'Entrades", perquè les persones que voluntàriament ho desitgessin poguessin lliurar a l'Agència Tributària Catalana una còpia de la declaració de l' IRPF amb posterioritat a haver-la presentat a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT).


Amb això, pretenien alimentar les bases de dades de l'ATC amb la informació relativa a l'IRPF, tot i que els responsables de la Generalitat no tenien cap tipus de competència en relació amb aquest impost.


Aquesta aplicació només va estar operativa el 2014 i es van realitzar tasques de manteniment fins a 2016, any en què va ser donada de baixa en l'inventari del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), entre altres raons, per l'escàs ús que li van donar els ciutadans que tributen a Catalunya.


La posada en marxa d'aquesta eina donava suport, segons l'informe de la Guàrdia Civil, a una campanya promoguda per l'Assemblea Nacional de Catalunya anomenada "Declara a Catalunya" en què s'esmentava que la Hisenda catalana era una estructura d'Estat imprescindible en el camí cap a la independència.


INVERSIÓ SENSE ÚS PÚBLIC


El cost d'aquesta eina, descartada dos anys després de crear-se, va ser de 511.720,95 euros. Segons els investigadors va ser creada per obtenir "de manera unilateral la major quantitat possible d'informació relativa a un impost, l'IRPF, la competència corresponia en exclusiva l'administració estatal".


Per això, en les seves conclusions, consideren que "els màxims responsables de la Generalitat de Catalunya van poder haver fet un mal ús dels fons públics, arrogant-se competències de les que no tenien" i afegeixen que "la quantia total destinada a les activitats recollides en aquest informe va ascendir a un total de 759.390,58 euros ".


En aquesta quantitat s'inclouen també el 45 per cent del cost dels viatges a l'estranger dels dirigents de la Generalitat per buscar finançament per a la República que pensaven implementar i que ascendeix a 6.287,33 euros. El percentatge restant no està registrat ja que estan a l'espera de rebre les dades que encara no ha aportat la Generalitat.A ells se sumen els 241.382,30 euros dels programes informàtics per recaptar impostos massius del Govern de Puigdemont i els 511.720,95 , del Gestor d'Entrades desenvolupat pel d'Artur Mas per aconseguir les dades fiscals dels contribuents.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH