La banca espanyola supera els tests d'estrès europeus

|

Caixabank 13


Els 48 bancs examinats en 2018 per l'Autoritat Bancària Europea (EBA per les sigles en anglès), incloent els quatre representants espanyols, han superat les proves d'esforç a què la institució ha sotmès els seus balanços, confirmant així les expectatives del consens del mercat que apostava perquè el sector es trobava molt millor preparat que en edicions anteriors dels test d'estrès, tot i que el pitjor escenari contemplat hagi estat fins i tot més sever que l'utilitzat en anys precedents.


De fet, l'escenari macroeconòmic més exigent contemplat en les proves implica una contracció del PIB de la UE del 1,2% el 2018 i del 2,2% el 2019, abans d'arribar a un creixement del 0,7% el 2020, la qual que representa de forma acumulada una desviació del 8,3% respecte de l'escenari base de les proves, que contemplava un creixement del 2,2% aquest any, del 1,9% el 2019 i del 1,8% el 2020, quan en els exàmens de 2016 aquesta desviació era del 7,1%.


Tant en la dada de transició, com en el cas del 'fully loaded', cap de les 48 entitats examinades ha registrat una ràtio de capital de màxima qualitat CET1 inferior al llindar de l'5,5% en l'escenari estressat.


ELS QUATRE GRANS ESPANYOLS


CaixaBank, Banco Santander, BBVA, i Banc Sabadell gaudeixen d'un nivell suficient de capital com per afrontar escenaris adversos i superar diferents xocs de mercat fins al 2020.


L'EBA no qualifica de manera oficial a les entitats com suspeses o aprovades, en no fixar un nivell mínim de capital per superar els tests d'estrès, però fonts financeres han explicat que el mercat pren com a referència una indicació mínima del 5,5% del capital de màxima qualitat CET1 per a l'escenari advers.


A l'escenari advers per al 2020, Banco Santander ha obtingut un capital de màxima qualitat CET 1 de l'9,72%, BBVA del 9,25%, CaixaBank del 9,11% i Banc Sabadell 8,40%.


Quant al capital de plena implantació de Basilea III, el que en l'argot financer es coneix com 'fully loaded', Banco Santander ha obtingut un 9,2%, mentre que BBVA arriba al 8,80%, CaixaBank el 9,11 % i Banc Sabadell un 7,58%.


Banco Santander va comptabilitzar una ràtio de capital CET1 'fully loaded' -que mesura la solvència d'un banc incorporant totes les exigències del regulador- del 10,84% al tancament del 2017, mentre que la de BBVA s'ha situat al 11,1% , la de CaixaBank a l'11,7% i la de Sabadell al 12,8%.


El 30 de setembre de 2018, última dada disponible, Banco Santander va situar la seva ràtio de capital CET1 'fully loaded' al 11,11%, BBVA al 11,34%, CaixaBank al 11,4% i Banc Sabadell al 11%.


Les proves dirigides per l'EBA avaluen la resistència i capacitat de recuperació de 48 bancs de la Unió Europea i Noruega amb almenys 30.000 milions d'euros en actius, cobrint així al voltant del 70% dels actius totals del sector bancari de l'eurozona i incloent quatre bancs espanyols.


Encara que Bankia també hauria de ser examinat per la seva grandària, no ha hagut de posar a prova la seva resistència a causa de que va culminar la seva fusió amb Banc Mare Nostrum (BMN) al començament d'aquest any.


Concretament, el pitjor escenari macroeconòmic previst en les proves implica una contracció del PIB de la UE del 1,2% el 2018 i del 2,2% el 2019, abans d'arribar a un creixement del 0,7% el 2020, el que representa de forma acumulada una desviació del 8,3% respecte de l'escenari base de les proves, que preveu un creixement del 2,2% aquest any, del 1,9% el 2019 i del 1,8% el 2020, quan en els exàmens de 2016 aquesta desviació era del 7,1%.


48 BANCS


Les proves dirigides per l'EBA han avaluat la resistència i capacitat de recuperació de 48 bancs de la Unió Europea i Noruega amb almenys 30.000 milions d'euros en actius, cobrint així al voltant del 70% dels actius totals del sector bancari de l'eurozona i incloent quatre bancs espanyols: BBVA, Banc Santander, CaixaBank i Sabadell.


Alemanya, amb un total de vuit bancs, ha estat el país amb major nombre de representants examinats, per davant de les sis entitats franceses i les quatre que, a més d'Espanya, han participat en les proves per part d'Itàlia, Regne Unit i Països baixos, mentre que l'edició de 2018 no ha comptat amb bancs de Grècia i Portugal.


Per la seva banda, el Banc Central Europeu (BCE), en la seva qualitat de supervisor bancari, ha dut a terme unes proves similars a unes 60 entitats addicionals que es troben sota la seva vigilància directa.


Com en les proves realitzades en 2016, l'EBA no havia establert un llindar per aprovar o suspendre el seu examen, encara que el mercat, de la mateixa manera que en els anteriors tests d'estrès, pren com a referència de la solidesa de les entitat una ràtio del 5 , 5% de capital de màxima qualitat CET1 en el pitjor escenari.


Les primeres edicions dels test d'estrès de l'EBA van fracassar a l'hora de detectar els problemes del sistema bancari europeu, ja que les primeres rondes, realitzades en 2009 i 2010, no van identificar la crisi de les entitats d'Irlanda, que va acabar forçant al país a demanar el rescat, mentre la celebrada el 2011, no va detectar les dificultats de les caixes espanyoles ni de la banca xipriota.


Per la seva banda, les proves de resistència realitzades a la banca europea el 2014 es van saldar amb el suspens d'un total de 25 bancs, mentre que dos anys després, ja sense una nota de tall oficial, l'italià Banca Monte dei Paschi di Siena va ser el gran assenyalat per les proves, mentre que també va quedar retratat l'irlandès amb alguna dificultat a l'hora de superar les proves han estat l'irlandès Allied Irish Banks

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH