Mor la periodista Isabel Ramos després d'una llarga malaltia als 57 anys

|

Isabel rams lavanguardia

La periodista Isabel Ramos (web La Vanguardia)


Isabel Ramos Rioja (Logronyo, nascuda el 3 de juny de 1961), periodista que va desenvolupar el seu treball professional a La Vanguardia des de 1983, va morir dissabte passat a Barcelona ben entrada la nit envoltada d'algunes de les persones que més l'estimaven.


Segons explica el seu obituari escrit per Antonio Cerrillo a La Vanguardia, la seva mort, no per esperada, ha deixat de produir aquesta barreja de sensacions que uneix la ràbia, la impotència i un dolor immens que van a romandre llarg temps entre els que l'apreciem i volíem .


Isabel Ramos s'ha anat per deixar-nos a tots esglaiats pensant com han estat aquests 12 anys de lluita contra una malaltia masclista que només li va donar petites treves, períodes en què es va aferrar a la vida amb una vitalitat i il·lusió increïbles. La seva integritat, resistència i fortalesa són l'última lliçó d'esperança i dignitat que ens va donar.


"Dona valent", és l'expressió més utilitzada entre els que van plorar la seva pèrdua en el grup d'amics de WhatsApp.


Compte Antonio Cerrillo que Isabel sempre va ser una dona que va viure entre dos mons (més el que va anar creant al llarg de la seva vida): entre la insuperable malenconia cap a la seva terra Rioja, i el país que el va acollir i va saber valorar les seves qualitats; entre un passat familiar feliç que va marcar els seus primers passos i un futur d'incertesa que temia tens i imperfecte; entre unes arrels de cultura cristiana i un anhel per comprendre i descobrir les vetes culturals àrabs i mahometanas.


Gran coneixedora del castellà, sorprenia el seu domini del francès, el català, l'anglès i l'àrab, i aquest interès pel món musulmà, propi de qui vol tancar la ferida que s'ha escindit el món en dos blocs que es donen l'esquena.


La seva pàtria va ser, al final, la seva llengua i la seva cultura d'adopció, a les que volia amb un amor apassionat. Per això, no podia suportar una expressió incorrecta o barbarisme (encara que certament en els últims anys, les seves advertències es van fer més lleugeres i suportables); saltava de la cadira materialment si, en corregir un text, detectava un error d'embalum; sempre il·lustrava amb detalls pedagògics les fronteres difuses i concèntriques entre àrabs i mulsulmanes.


Va escriure sobre sectors desfavorits de la societat, immigrants, nens del carrer o menors, però la seva passió era la política i la societat del Magrib i els seus protagonistes, als que li va dedicar temps i esforç.


Va retratar la ruïnosa decadència de l'Institut Cervantes de Tànger; i amb el fotògraf Kim Manresa va travessar les dunes de Mauritània prenent te a les postes de sol. Amb aquest mateix fotògraf, es va documentar per primera vegada en un reportatge -de enorme repercusión- el drama de l'ablació en nombrosos països d'Àfrica.


Altres companys la recorden defensant amb vehemència els drets de la dona en una reunió amb membres de la comunitat islàmica al Raval de Barcelona.


Sempre va ser una ambaixadora de la Rioja a tot arreu, però sorprenia encara més aquesta capacitat per connectar amb persones i situacions llunyanes i insospitades, que, en última instància, posaven a prova i caricaturitzaven la nostra estretor cultural.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH