Demanda contra Principadel

|

Andorra centro


Els deutes que va generar la construcció –encara per acabar– del complex esportiu Principadel, a Santa Coloma, encara aixeca pols. L’arribada de dos nous inversors del país al projecte –les famílies Altimir i Babot– ha facilitat que els deutes generats per l’empresari que va impulsar el projecte, Miguel Lao, s’hagin solucionat, segons uns, i només minvat, segons els altres. I és que mentre que els nous inversors asseguren que «tot està net» i que ja no queda ningú «sense cobrar», alguns proveïdors s’han posat en contacte amb aquest rotatiu per afirmar que els segueixen donant llargues.


De fet, en el cas d’un d’ells, ja ha posat tota la documentació en mans d’un advocat amb la intenció de portar el deute que assegura que no se li ha pagat a la justícia.


Concretament, el proveïdor assegura que se li deuen prop de 30.000 euros i que no és l’únic: afegeix que hi ha altres treballadors a qui se’ls hi deuen més de mig milió d’euros, en un cas i vora 100.000 en un altre. En una cerca ràpida per les xarxes socials, a més, es poden trobar altres comentaris d’usuaris que asseguren que se’ls deuen més de 20.000 euros. Cal deixar clar que tots els deutes són provinents dels tractes que va fer l’empresari de Tahití que es va instal·lar al Principat el 2015 amb la voluntat d’engegar un petit negoci de pàdel que finalment va anar creixent fins adquirir la forma de complex esportiu. La dimensió que finalment va adquirir el projecte va requerir, com és òbvi, d’una major inversió.


La falta de finançament de Lao, però, va provocar que petits i grans proveïdors deixessin de cobrar. Segons ha pogut constatar aquest rotatiu, part d’aquests proveïdors han anat cobrant els últims mesos, però algun d’ells encara segueixen negociant amb els nous inversors per recuperar els diners. Els inversors, però, asseguren que ja han fet front a tots els deutes i animen als proveïdors que considerin que no és així a anar a la justícia.


DE CAMÍ A LA BATLLIA


I és de fet aquesta via la que un d’ells ja ha decidit emprendre. Actualment el cas està en mans d’advocats amb la intenció de demandar la societat i, sobretot, deixa clar el recorrent, que quedi constància «de la mala gestió i la poca vergonya de Miguel  Lao». En el cas dels altres involucrats, de moment són més prudents perquè estan amb negociacions amb els nous inversors i perquè són conscients que el projecte encara no està acabat i, per tant, en alguns casos encara no han finalitzat el que se’ls havia pressupostat. Preguntats als inversors sobre aquesta qüestió, van indicar que la intenció és tirar endavant el projecte i que «arribarem fins allà on puguem». Així mateix, van demanar que «es deixi de malparlar d’aquest projecte perquè tot això és cosa del passat i ara ja ha passat a les nostres mans».


LA HISTÒRIA


El proveïdor que vol portar el cas a la Batllia després, assegura, d’intentar per activa i per passiva cobrar de forma amistosa, va explicar a aquest rotatiu que la seva implicació en el projecte neix arran d’una prèvia amistat amb Lao. Segons la seva versió, i la documentació aportada al lletrat i a part de la qual ha tingut accés aquest diari, totes dues parts van signar un contracte amb el qual l’ara demandant es comprometia, entre d’altres coses, a crear gran part del projecte des de l’inici amb qüestions com el logotip, la marca, els dominis, a més de buscar proveïdors, gestionar i supervisar la construcció de l’espai.


En resum, donar forma al projecte, ja que el demandant disposa d’experiència professional en aquest àmbit i d’una gran xarxa de contactes en el món del pàdel. Precisament per aquest darrer punt, també es comprometia mitjançant dit contracte a aconseguir el patrocini del grup Damm i a portar l’esdeveniment del World Padel Tour a Andorra. De fet, tots dos compromisos s’han acabat complint tal com s’ha pogut veure recentment.


Quan Lao va tenir tot l’esmentat signat, segons explica el recorrent, va deixar de pagar. Després, afirma, van començar les llargues i les excuses per ingressar els diners acordats. Al cap de més de dos anys, i sempre segons la versió del demandant, Lao li va fer una oferta que qualifica «d’inacceptable» que consistia en pagar-li només el 30% del que li deu i, d’aquest percentantge, la meitat ara i l’altra al cap d’un any. Finalment, el proveïdor ha decidit buscar un advocat i optar per la via judicial.


DE LA FALLIDA DE TAHITÍ A ANDORRA


La construcció del gran complex esportiu situat a Santa Coloma ha protagonitzat diversos capítols en els quals s’ha posat en qüestió el seu seguiment. El moment àlgid de les preguntes va ser mesos abans de la celebració del World Padel Tour, ja que els impagaments per part de l’empresari tahití Miguel Lao van fer dubtar sobre si les installacions estarien en condicions per acollir el certamen esportiu. L’arribada dels nous inversors del país a la societat, però, va fer calmar els ànims dels proveïdors impagats que, segons ells ja han pagat el 100% dels deutes i, que encara tenen números negatius segons alguns proveïdors consultats. Sigui com sigui, les installacions encara no estan del tot acabades i, per tant, el treball d’alguns constructors segueixen a mitges. Els nous socis asseguren que volen deixar en el passat la mala gestió de Lao i apostar pel projecte, de manera que amb les obres «arribarem fins allà on puguem».


L’ombra de l’empresari Miguel Lao, però, ve de lluny i no ha deixat només empremta al Principat. Lao va aparèixer presentant-se com a gestor financer. Abans, va ser vicecònsol d’Espanya a Tahití, concretament a Papeete, a la Polinèsia francesa. També va posar en marxa una societat per promoure habitatges socials i pel qual estar immers en mig d’una demanda judicial. De fet, haurien estat els conflictes amb la justícia del país d’on és originari juntament amb els deutes que se li havien acumulat del projecte de Santa Coloma el que l’haurien portat a buscar nous inversors i abandonar la inversió a Andorra.


En tot cas, l’empresa de Tahití va haver de fer cessació de pagaments dos anys després de la seva obertura, el 2016, moment en què ja havia començat a invertir a Principadel. Finalment, el Tribunal de comerç de la capital de Tahití va imposar la liquidació judicial de l’empresa d’habitatges. Lao, però, no es va aturar aquí. Fa pocs mesos la premsa del país es feia ressò de la demanda interposada pel mateix a l’Oficina Polinèsia de l’Habitatge (OPH) per incompliment de contracte i pel qual reclama uns 15 milions d’euros.


PROJECCIÓ DE FESTIVALS


La iniciativa impulsada per Lao també havia de convertir el Principat en un referent a nivell de festivals. La idea, que va quedar aparcada pels problemes econòmics, sembla que ara es podria reactivar amb el capital dels nous socis. La proposta ja és coneguda: ser la seu d’un festival de música. Per ser exactes, dos: un que es faria a l’hivern i un altre que es deixaria per la primavera o l’estiu, coincidint amb l’època de menys afluència turística. Caldrà veure si els dubtes i la nuvolosa generada per Lao s’esvaeixin amb els nous inversors i acabin sent una realitat. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH