En Marche! i Ciutadans segellen el seu acord per anar junts a les europees

 

Els liberals europeus i En Marche!, el partit del president francès, Emmanuel Macron, han apostat aquest divendres a Madrid per cooperar a Europa per contenir els partits "nacionalistes i populistes" en les eleccions del 2019 al Parlament Europeu.

La cofundadora d'En Marche! Astrid Panosyan ha acudit com a convidada al 39º Congrés del Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), i ha pronunciat un discurs davant del president d'aquest partit, Hans van Baalen, el líder dels liberals i demòcrates al Parlament Europeu, Guy Verhofstadt, i el president de Cs, Albert Rivera, entre d'altres.

Panosyan ha demanat que, davant d'aquests comicis, oblidin les "aliances polítiques tradicionals" a Europa --socialdemòcrates d'una banda i conservadors per una altra-- i treballin per una nova coalició que inclogui partits i a membres de la societat civil "sense importar la seva procedència" ideològica.

ELS NACIONALISTES TREBALLEN UNITS

L'important, ha destacat, és que comparteixin la mateixa visió europeista i objectius com el reforç de les institucions democràtiques, la inclusió social o la seguretat collectiva, i per això ha demanat atreure a partits que no formen part d'ALDE.

"No ens podem permetre fallar", ha subratllat, assenyalant que "nacionalistes" com el president d'Hongria, Viktor Orbán, el governant de facto de Polònia, Jaroslaw Kaczynski, o el viceprimer ministre d'Itàlia, Matteo Salvini, no tenen problema a treballar junts per intentar "destruir Europa".

La cofundadora d'En Marche! ha instat a combatre intellectualment aquests polítics que volen generar "por, divisió i mentides" i a defensar "la protecció de la democràcia i l'Estat de Dret en cadascun dels Estats membres" de la Unió Europea, a més de dirigir-se a aquesta "majoria silenciosa" de ciutadans que aprecien la UE.

Panosyan ha expressat el desig d'En Marche! d'integrar-se al grup d'ALDE en el Parlament Europeu després de les properes eleccions i, igual que el líder dels liberals i demòcrates a l'Eurocambra, ha apostat per concórrer junts a aquests comicis.

ACABAR AMB EL DOMINI DE POPULARS I SOCIALISTES

Verhofstadt ha ressaltat que, a poc a poc, els liberals i demòcrates estan acabant amb el "sistema binari" de socialdemòcrates i conservadors que existia a Europa des de fa dècades, però que ara el risc és que l'espai que queda lliure sigui ocupat per "nacionalistes i populistes".

Encara que "el vell sistema polític acabi convertit en cendres, és possible que el mal i l'autocracia prevalguin", ha advertit, criticant el Partit Popular Europeu per "assumir" opinions d'"extrema dreta" i "xenòfobes" en permetre que Fidesz, el partit d'Orban, continuï formant part del seu grup.

Segons Verhofstadt, les eleccions del 2019 representen "l'última batalla per rescatar l'ànima d'Europa", i per guanyar-la són necessàries "totes les forces proeuropees". "Liberals, demòcrates, reformistes, centristes, progressistes... Digueu-los com vulgueu", ha agregat.

Per això ha animat als delegats presents al Congrés d'ALDE --on participen unes 1.200 persones-- a votar massivament aquest dissabte a favor d'una resolució promoguda per diversos partits, inclòs Ciutadans, per a una "futura cooperació" amb En Marche! i altres forces que permeti "guanyar les eleccions del 2019".

VERITABLES POLÍTIQUES COMUNES

Finalment, el líder del Grup ALDE ha reclamat una UE "compromesa amb totes les polítiques" comunes, no una UE "a la carta" per a cada país, i la desaparició de la regla de la unanimitat, que permet que una decisió pugui quedar paralitzada per l'oposició d'un sol Estat membre.

Així mateix, ha defensat que la UE comenci a finançar-se directament a través dels ciutadans i no amb les aportacions dels diferents pressupostos nacionals, i ha apostat per una política de defensa comuna en comptes de tenir 28 exèrcits nacionals.

A Europa hi ha actualment set primers ministres els partits dels quals estan integrats en aquesta família política --República Txeca, Luxemburg, Bèlgica, Estònia, Dinamarca, Països Baixos i Finlàndia--, que compta a més amb cinc dels 28 comissaris de la Comissió Europea i té el quart grup més nombrós del Parlament Europeu.