Andalusia vota

Aquestes eleccions autonòmiques esbossen l'interès ciutadà per saber si quaranta anys de govern socialista són ja suficients per a governants i governats o si, al contrari, als hereus de Blas Infante els queden encara ganes de convertir en veritables les dades del Xef Tezanos al "seu últim CIS". No és de menor calat aquesta curiositat electoral, ja que qualsevol dels dos resultats possibles tindrien conseqüències polítiques de gravetat al mapa partidari estatal.

Com sempre, les jornades de campanya es presenten apassionades i esgotadores per als candidats i els seus respectius equips de campanya, menys per a Albert Rivera, a qui el seu do de l'oportunitat li ha tornat a jugar una mala passada, enviant-lo a la infermeria per una inoportuna lesió soferta en un partit de tennis, que l'ha deixat als peus dels cavalls dels seus adversaris.

I com que no hi ha un dia sense maldat informativa, surt a la llum de les enquestes el més que probable escó que aconseguirien els ultradretans de VOX en la gairebé oblidada Almeria. Un molt cridaner avís per a navegants que a la Junta sociata plena de llumeneres sevillanes no encerten a comprendre, però que és molt fàcil d'explicar, després de tants anys de desganes i oblits.

A la pàtria de David Bisbal, molts encara recorden com en la inicial configuració del mapa de les Autonomies s'havia pensat incloure a Almeria a la Comunitat de Múrcia, on els d'Almeria podien per afinitat lingüística i empresarial trobar millor acomodament a la seva històrica marginació regional. No va poder ser, i el pas del temps ha portat molta gent a radicalitzar la seva postura marcant una línia vermella, en aquest cas més aviat blava, a veure si ja, d'una vegada per totes, se'ls prenen seriosament i s'atenen les necessitats vitals dels d'Almeria que estan més que justificades.

Com que hi ha diversos dies de campanya i els acompanyants dels candidats són de naturalesa llenguda, els seguirem explicant coses que els puguin interessar, especialment per tot el que tenim en comú amb aquells milers d'andalusos que han emigrat de la seva terra i que sempre la tenen en els seus pensaments encara que ja no visquin en ella.

Quiyos, va per vosaltres!