dimecres, 16 de octubre de 2019

Torra, Iceta, la taula de "diàleg" i l'acord que mai arribarà

Carmen P .Flores

President quim torra ep


No cal ser pitonissa per endevinar que la primera reunió de la taula per al diàleg convocada per Quim Torra i acollida amb gran entusiasme pel líder socialista Miquel Iceta seria un fiasco. No per les absències, que també, de Ciutadans, PP i la CUP, sinó perquè a priori ja hi havia un cartell que deia "benvinguts al país d'una sola elecció", la qual cosa ja dóna pistes del que podia succeir. No és diàleg el que pretén Torra, és monòleg i imposició de les seves idees. Per això, al final del conclave del Palau, Iceta no va sortir gaire content del que allí s'havia parlat.


Deia Adolfo Suárez que "el diàleg és, sens dubte, l'instrument vàlid per a tot acord però en ell hi ha una regla d'or que no es pot conculcar: no s'ha de demanar ni es pot oferir el que no es pot lliurar perquè, en aquest lliurament, es juga la pròpia existència dels interlocutors. "D'aquest tema sabia bastant l'expresident centrista que va ser capaç d'aglutinar partits amb ideologies oposades per tal de fer una transició política pacífica a Espanya. Això va ser possible gràcies al diàleg, la predisposició dels actors de llavors ja les renúncies de tots per tal d'aconseguir l'objectiu, que no era menor: retornar la democràcia al país.


Per a què convoca Torra una taula, quan només té un monotema que tots ja coneixen? És una estratègia més de cara al seu públic. Necessita escenificar que té voluntat, que vol "diàleg", però que són els altres els que es neguen. Això ho saben els socialistes catalans. No obstant això, faciliten el joc amb la falsa esperança del canvi de postura dels seus interlocutors. Els d'En Comú Podem sempre estan disposats a sortir a la foto. Saben els de Colau i Iglesias quin és el seu espai polític i qui són els seus votants? El dia que ho sàpiguen serà ja massa tard, se'ls van a anar els vots amb la mateixa velocitat que els van arribar.


La taula per al diàleg ha nascut coixa, sense la presència de tres partits que formen l'arc parlamentari català, que no han volgut prendre part per motius ben diferents cada un d'ells.


Diuen que perquè hi hagi diàleg cal "refredar" l'esperit, fet que pel que sembla no s'ha produït, ni té aparences que passi, per ara. Per això les postures radicals, tancades o inamovibles tenen poc futur en democràcia. Si no hi ha diàleg, la democràcia està en perill.


Però és possible el diàleg amb el president de la Generalitat per delegació Torra? Caldria recordar les paraules de Pedro Sánchez el maig d'aquest any: el nou president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, "no és ni més ni menys que el Le Pen de la política espanyola", ja que en la seva representació política es materialitza "la xenofòbia i el racisme". Si era així el que pensava l'ara president, és possible negociar amb Le Pen? És evident que el diàleg mai ha de tenir límits, ni data de caducitat.


Escrivia el dramaturg francès Albert Guinon que "quan no es tria el més animal de tots, sembla que no és realment democràcia".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH