Revolució

La vigília de l'aniversari d'una revolució, que no existeix més que com a data de calendari propícia per "la bona fi" o la vessa de turisme nacional, a causa del cap de setmana llarg; ha vingut a la meva ment una d'aquelles desfilades esportiu-escolars, on amb bandera en mà, donant redobles en un tambor o sonant el corn a instruccions perfectament apreses, marxàvem amb cadenciós pas redoblat, recordant que en un nefast temps, uns ciutadans van lluitar en contra d'altres amb la mateixa categoria però amb diferències abismals pel que fa a posició econòmica.

Amb orgull els joves de secundària, saludàvem el president de la república -López Mateos- teníem el privilegi d'haver après disciplina i respecte per l'autoritat, la qual cosa ens feia albirar un futur promissori pavimentat de drets i per descomptat obligacions. La nostra font del saber van ser mestres compromesos primer amb l'alfabetització i després amb disciplines que anaven des del civisme fins a les arts manuals passant per la història -universal i de Mèxic- l'espanyol, les matemàtiques -àlgebra i trigonometria- física i química entre d'altres. La font d'investigació estava a les biblioteques públiques per als qui ens formem en aquest sistema derivat justament dels resultats de la revolució.

No hi havia nascut el Dr. Google, si desitjàvem aprendre més calia prendre un "camió", al centre -avui històric- a cercar centres d'informació millor avituallats; els bibliotecaris no eren buròcrates sinó persones disposades a conversar amb joves desitjosos d'investigar i fins i tot de donar testimoni sobre el que ells sabien del tema, el mateix la revolució, els herois d'aquesta lluita fratricida i fins avis que havien participat en ella. Què saben les noves generacions del que va ser la revolució mexicana? S'ha trobat amb alumnes d'universitat que només poden dir-li sobre Emiliano Zapata que era homosexual i que Madero va ser espiritista?

A la fantasia difosa pels "mestres digitals", molts creuen que ser revolucionari és sinònim d'esquerra i ser això al seu torn significa ser criminal, entremaliat, disposat a infringir la llei i fins i tot invasors terroristes. Això és el que pretén ensenyar un president de ascendència ària als seus lectors de menys de 200 caràcters?

Per descomptat, són molt pocs els que saben que la nostra constitució de 1917, emanada d'aquesta revolució, va ser model per a moltes altres posteriors, fins i tot la soviètica; i menys encara són els mexicans que avui dia estarien disposat a marxar ordenadament i després de moltes hores de preparació per honrar aquesta revolució; sense embragatge són milers els que els de manera anònima, acusen els governants i maten proïsme sense judici previ ni proves fefaents de culpabilitat. És naturalesa humana, el que propicia els linxaments i la mentida exagerada per veure quant li trec a qui em va reprimir? Per què s'amaga i dóna cabuda als delinqüents i després es queixen de la manca de seguretat?

Després dels molts avenços jurídics dels instruments que ens vam donar posteriorment a la revolució que s'hauria de celebrar demà, veiem legisladors vociferant gairebé amb ràbia i escuma per la boca, a causa de l'aprovació de la figura d'extinció de domini [1] " als corruptes "serà que anhelen viure a la casa blanca? Destruiran la propietat no citadina de l'exsecretari d'hisenda com ho van fer bandits que es van aprofitar en la revolució per envair ranxos i violar habitants només pel delicte de ser fills, veïns o familiars dels propietaris? Tiraran el Tupper vermell en el que porten el seu refrigeri, els nous legisladors, per gaudir dels coixins sognare i les vaixelles de marca?

L'expropiació va ser mal utilitzada per alguns funcionaris corruptes, que desitjaven en cert moment de fer-se il·legítimament dels béns d'algun enemic polític. Serà utilitzada l'extinció de domini amb fins perversos? Si amb ocurrències o lleis mancades de tècnica jurídica, se segueixen promulgant normativitats a manera, es mantindrà l'Estat de Dret?

Una bona part de la riquesa arquitectònica de la nostra ciutat es va perdre, com a resultat de la legislació sobre rendes congelades. Casalots que no van haver de ser destruïdes, van ser derruïdes per la falta de manteniment d'hereus de llogaters, que absents de responsabilitat i ignorants del perquè d'aquesta mesura proteccionista dels seus ancestres van convertir aquestes velles propietats en veritables coves de lladres. Serà aquest el destí d'altres moltes colònies històriques o modernes de la ciutat de Mèxic?

Sigui com sigui el futur d'aquestes i altres novetats que ens receptaran els neo-revolucionaris de la neo-esquerra que hauran de governar-nos si més no els propers sis anys, seria convenient que recordem la gènesi d'aquest moviment que es festejava fa alguns sexennis el 20 de novembre; que els nostres joves sàpiguen que Pancho Villa, no solament va ser un fanfarró que va envair els Estats Units, quan no hi havia l'altre costat del Bravo ni patrulla fronterera, ni guàrdia nacional ni soldats. Que ho de Terra i llibertat no va ser una cançó inventada per Emiliano Zapata, que les pel·lícules de Terror mai van ser registrades en drets d'autor per Francisco I. Madero i que Porfirio Díaz amb tot i la seva figura blanquinosa per la pols d'arròs, era un oriünd d'Oaxaca contemporani de Benito Juárez.

[1] Article 5. L'acció d'extinció de domini és de caràcter real, de contingut patrimonial, i procedirà sobre qualsevol bé, independentment de qui el tingui en el seu poder, o ho hagi adquirit.

La mort del o els probables responsables no cancel·la l'acció d'extinció de domini.