dimarts, 22 de octubre de 2019

Aconsegueixen una operació de reassignació sexual "exprés" a València

|

Cirugu00eda trans valència


El doctor César Noval ha realitzat una cirurgia "pionera" de transició de sexe de dona a home a l'hospital IMED de València, on ha aconseguit efectuar en el mateix temps quirúrgic, durant 17 hores, una faloplastia, la retirada de genitals femenins, un mastectomia i la masculinització facial. La intervenció s'ha saldat amb un "resultat molt reeixit" i s'ha aconseguit la "funcionalitat sexual" del pacient, de 29 anys.


Així ho ha explicat aquest dimarts l'especialista, que encapçala l'equip multidisciplinari de la clínica Noval que ha desenvolupat aquest procés mèdic, en col·laboració amb IMED, que ha facilitat el quiròfan i equipament. Segons ha destacat, aquest procediment és "pioner a la Comunitat".


Noval ha assegurat que dur a terme la cirurgia de dona a home en un sol temps quirúrgic permet "reduir els riscos" de cadascuna de les intervencions, "minimitzar les complicacions de quatre anestèsies" i, a més, resulta beneficiós psicològicament per al pacient, que "a nivell mental és inimaginable el que pateix" durant aquests processos perllongats en el temps.


El metge ha "reunit tots els passos" quirúrgics en una única intervenció, que ha constat de vuit fases i ha requerit de dos equips de professionals principals i un altre accessori, ja que s'ha prolongat durant 17 hores.


En concret a l'operació s'ha fet una mastectomia, s'han retirat els ovaris i l'úter, s'ha extret pell de l'avantbraç amb la qual s'ha construït el penis, s'ha adaptat la uretra i s'ha masculinitzat la cara.


A PARTIR D'UNA EXTRACCIÓ A L'AVANTBRAÇ


El primer procediment va ser la "elevació del penjoll de l'avantbraç", la pell, venes i artèries

es van emprar per construir el penis. Normalment, ha detallat Noval, s'extreuen 8 centímetres, però en aquest cas s'han pres 15, de manera que s'ha aconseguit un òrgan gruixut que "inicialment" permetria prescindir d'una pròtesi. En sis mesos, l'home disposarà de sensibilitat tàctil en tot el membre, mentre que la sensibilitat erògena "pot ser apedaçada", per zones.


Així, amb l'avantbraç s'ha proporcionat la uretra, el penis i el gland. En una altra fase de la intervenció, el teixit dels llavis majors s'han emprat per elaborar els testicles i el dels llavis menors s'ha convertit en una uretra membranosa. Mentre un equip realitzava la transposició del clítoris i la creació de l'escrot i de la uretra, el segon va suturar la mastectomia.


MASTECTOMIA, PER A "MÉS SEGURETAT" L'HOME


Noval ha destacat que la mastectomia sol ser la primera intervenció a què es sotmet un home trans, perquè amb ella es "treu la protuberància" i es marca el pectoral, el que "dóna més seguretat" al pacient, ja que s'aconsegueix " una aparença més masculina ". El "més important" és la col·locació de la arèola, que té una ubicació diferent al pectoral femení i el masculí.


Pel que fa al braç, del qual s'extreu teixit durant la faloplastia, s'ha reconstruït en la mateixa operació amb pell de la cama. Precisament, Noval ha destacat que aquesta part de la intervenció ha causat especial impacte en l'home. "No s'ha acostumat a l'aspecte de l'avantbraç", que "porta sempre tapat" perquè "tota la zona empeltada presenta la pell fosca" i hi ha una àrea "de transició i d'enfonsament". No obstant això, no suposarà "dèficit de mobilitat", ha puntualitzat.


MICROCIRURGIA PER LA SENSIBILITAT


L'operació realitzada per l'equip de Noval requereix microcirurgia en artèries, venes i nervis, que és el "més difícil" del procediment, ha admès César Noval. Per exemple, la sensibilitat erògena s'aconsegueix connectant un nervi procedent de l'avantbraç a un altre del clítoris.


El resultat, "molt d'èxit", és el d'un penis "actualment funcional", una mama masculina i un rostre amb trets típicament d'home. L'home podrà fer "vida absolutament normal" i vida sexual, sense necessitat de pròtesis, tot i que "alguna cosa limitada". L'única complicació que ha sorgit va ser una fístula uretral "resolta espontàniament".


DISCRIMINACIÓ I "PROBLEMÀTICA SOCIAL MOLT ALTA"


El procediment també ha inclòs, en la seva vuitena fase, la masculinització facial, per la qual s'ha sotmès l'home a una rinoplàstia. L'aparença del rostre és una qüestió per la qual es "discrimina molt" a les persones transsexuals, "més freqüent en dones", ha explicat Noval, que també ha posat èmfasi que cal "masculinitzar sense canviar la cara", perquè " llavors l'entorn entén la transició com un canvi i no com una transició ".


L'especialista ha reivindicat que darrere de la transició de sexe hi ha una "problemàtica social molt alta", de manera que la intervenció no és una "cirurgia estètica". Així, ha posat el focus en què les persones que neixen en el cos del sexe contrari senten un "complex" que els porta a no trobar feina. "És molt difícil pensar en altres coses fins que no arregles la teva situació", ha il·lustrat.


Aquesta situació comporta implicacions econòmiques. Per exemple, segons ha indicat Noval, hi ha persones transsexuals que no poden sortir de casa durant el mes següent a una intervenció quirúrgica perquè no viuen en pisos amb ascensor.


El doctor Noval ha subratllat que, abans de qualsevol intervenció, s'ha de dur a terme un "abordatge psicològic" dels pacients i s'ha de realitzar una "experiència de vida real", "fins que se sentin confortables" perquè és un procediment "irreversible ". En aquest procés, és "imprescindible" el suport familiar i de l'entorn. També ha destacat que és "fonamental acudir a associacions LGTBI".


En el cas concret d'aquesta persona, porta 15 anys vivint com un home i tres en tractament

hormonal. A més, és sa, no fumador, sense addiccions i estava preparat psicològicament.


No obstant això, no ha comptat amb "excessiu suport familiar", encara que sí de l ' "espectacular suport" de la família de la seva esposa.


"OFEGATS A NIVELL SOCIAL"


El pacient de Noval té un "nivell sociocultural mitjà-baix", de manera que "era difícil fer-li realista de les complicacions del procediment". L'home "no treballava", una situació "molt comú" en aquests casos, ha insistit, abans d'alertar que les persones trans "es veuen ofegades a nivell social i personal".


Finalment, preguntat per la subvenció de la transició de sexe, Noval ha lamentat la "sobrecàrrega assistencial important" del sistema de salut públic, que fa que sigui "difícil prioritzar". Sobre aquest punt, ha posat en valor la tasca de les associacions LGTBI, que "ho estan fent molt bé per visibilitzar" a les persones transsexuals.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH