L'OCDE alerta que a Europa cada vegada es viuen menys anys

Fins fa poc, l'esperança de vida anava augmentant ràpidament i de forma constant en tots els països de la UE. No obstant això, a partir 2011, l'augment de l'esperança de vida s'ha desaccelerat considerablement, segons un informe publicat aquest dijous conjuntament per la Comissió Europea i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

L'informe Health at a Glance: Europe, corresponent a 2018, mostra que, en aquest sentit, persisteixen grans disparitats en l'esperança de vida no solament per sexes, sinó també en funció de la situació socioeconòmica, sent principalment un problema per a les persones amb un nivell educatiu baix.

Per exemple, a tota la UE, l'esperança mitjana de vida dels homes de trenta anys d'edat amb un nivell educatiu baix és uns vuit anys menor que la d'aquells amb un títol universitari.

"Encara que l'esperança de vida a la UE és una de les més altes del món, no hauríem adormir-nos en els llorers. Podrien salvar-se moltes vides redoblant els nostres esforços per promoure estils de vida saludables i per lluitar contra factors de risc com el tabac o l' manca d'activitat física ", ha declarat Vytenis Andriukaitis, comissari de Salut i Seguretat Alimentària.

En la seva opinió, "és inacceptable que cada any a la UE morin prematurament més de 1,2 milions de persones quan això podria evitar-se millorant la prevenció de les malalties i l'eficàcia de les intervencions en matèria d'assistència sanitària".

Fins fa poc, l'esperança de vida estava augmentant de forma bastant ràpida i constant en els països de la UE, fins a dos anys i mig per dècada de mitjana. No obstant això, des de 2011, els guanys en l'esperança de vida s'han alentit notablement, particularment en alguns països d'Europa occidental, amb menys de mig any bestiar entre 2011 i 2016. Això s'ha produït en països com França, Alemanya, els Països baixos i el Regne Unit.

A més, l'esperança de vida en realitat va disminuir en 8 països de la UE el 2012 i en 19 països el 2015, fins i tot a França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, especialment entre les persones de més de 75.

Concretament, l'esperança de vida en néixer arriba als 81 anys, sent Espanya i Itàlia els que major esperança de vida entre els països de la UE, ja que supera els 83 anys. No obstant això, l'expectativa en néixer supera els 80 anys en dos terços dels països de la UE, però encara roman en 75 anys a Bulgària, Letònia, Lituània i Romania.

A tot el món, les dones viuen més temps que els homes, tot i que la bretxa s'ha reduït en un any. La bretxa de gènere és particularment gran a Letònia i Lituània, on les dones viuen 10 anys més que els homes; també és bastant gran a Bulgària i Romania.

Quant als factors de risc, entre els homes es fonamenta sobretot al tabac i al consum excessiu d'alcohol i li seguiria una dieta poc saludable. Les majors taxes de mortalitat són per problemes del cor i diversos tipus de càncer.

SALUT MENTAL: MÉS DE 84.000 MORTS

En l'informe també s'exigeix que es millori la salut mental i es previnguin les malalties mentals, que no només tenen conseqüències socials, sinó que també costen més del 4 per cent del PIB a tota la UE, segons les estimacions.

El 2015, més de 84 000 persones van morir per les conseqüències de problemes de salut mental a Europa. Es calcula que els costos totals derivats dels problemes de salut mental ascendeixen a més de 600 000 milions d'euros a l'any.

Així mateix, en l'informe es demana que s'aborden els factors de risc, com el tabaquisme, l'alcohol i l'obesitat, i que es redueixi la mortalitat prematura, es garanteixi l'accés universal a l'assistència i es reforci la resiliència dels sistemes de salut.

Segons les últimes estimacions de IHME, més d'una de cada sis persones en els països de la UE (17,3%) tenia un problema de salut mental en 2016, sent l'ansietat el trastorn mental més comú en els països de la UE, s'estima que 25 milions de persones (o el 5,4% de la població) viuen amb trastorns d'ansietat; el segueixen els trastorns depressius, que afecten més de 21 milions de persones (o el 4,5% de la població), uns 11 milions de persones (2,4%) tenen un trastorn per abús de drogues i alcohol.

Les malalties mentals greus com els trastorns bipolars afecten gairebé 5 milions persones (1% de la població), mentre que els trastorns esquizofrènics afecten 1,5 milions de persones (0,3%).

Per país, la prevalença estimada de trastorns de salut mental és més alta a Finlàndia, Països Baixos, França i Irlanda (amb taxes del 18,5% o més de la població amb almenys un trastorn), i la més baixa a Romania, Bulgària i Polònia (amb taxes de menys del 15% de la població).

Els alts dades en alguns països vaig poder ser degut, segons assenyala l'informe, al fet que es tracta de països amb més consciència i menys estigma associat amb els trastorns mentals com a malaltia, així com un accés més fàcil als serveis de salut mental, que ajuda a un millor i major diagnòstic.

Diverses malalties mentals són més comuns entre les dones, és el cas de l'ansietat, els trastorns depressius i trastorns bipolars. Algunes d'aquestes bretxes de gènere poden ser causa d'una major propensió de les dones a reportar aquests problemes. No obstant això, una excepció és el trastorn per consum de drogues i alcohol, que són més de dues vegades més probables en els homes que en les dones.

ALTRES CONCLUSIONS

D'altra banda, les dades de diversos països suggereixen que fins a un 20% de la despesa sanitària podria reassignar a un millor ús. Una combinació d'instruments polítics podria optimitzar la despesa garantint la rendibilitat, per exemple en la selecció, la cobertura, l'adquisició i el preu dels productes farmacèutics a través de l'avaluació de la tecnologia sanitària.

A més, gairebé un 40 per cent dels adolescents va comunicar almenys un episodi de 'borratxera exprés' durant el mes anterior. Malgrat que les polítiques de control de l'alcohol han contribuït a reduir en general el consum en diversos països de la UE, l'elevat consum d'alcohol entre els adolescents i els adults segueix constituint un important problema de salut pública.

La probabilitat que les llars amb ingressos baixos declarin necessitats mèdiques no satisfetes és cinc vegades superior a la de les llars amb ingressos alts.

L'informe es basa en anàlisis comparatives de l'estat de salut dels ciutadans de la UE i en els resultats obtinguts dels sistemes sanitaris dels 28 Estats membres de la UE, 5 països candidats i 3 països de l'AELC. I en el queda plasmada, amb les dades més recents disponibles, l'evolució dels sistemes sanitaris de la UE en termes d'eficàcia, accessibilitat i resiliència.