Narcís Serra torna a declarar-se innocent: "Els sous eren perfectament legals"

La defensa de l'expresident de Caixa Catalunya, Narcís Serra, ha reclamat aquest dimarts la seva absolució en el judici a l'Audiència de Barcelona perquè els augments de salari a directius el 2010, en ple context de crisi, eren "perfectament legals" i no van causar un perjudici econòmic a l'entitat.

L'advocat de Serra, Pau Molins, ha defensat, en presentar el seu informe final davant la Secció Vuitena de l'Audiència, que els dos acords aprovats pel consell d'administració de Caixa Catalunya al gener i octubre de 2010 en què es van aprovar increments salarials són "irrellevants des d'una perspectiva penal".

Molins ha defensat que Narcís Serra "va observar escrupolosament els seus deures de lleialtat a la caixa" com a president, designant a un nou equip directiu liderat per Adolf Todó, considerat un dels més qualificats directors generals en actiu per la seva gestió al capdavant de Caixa Manresa.

En aquest sentit, ha ressaltat que, al fitxar Todó,  Serra estava vetllant "pel sosteniment de l'entitat" per donar un gir a la seva política, que en aquell moment patia d'excessiva dependència del sector immobiliari i amb alt nivell de morositat.

Ha ressaltat que els acords retributius van ser "expressió de la voluntat" de l'entitat, del Banc d'Espanya i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) per mantenir l'equip directiu per pilotar el procés de fusió.

A més, ha al·legat que van complir amb la normativa requerida: van ser aprovats pels òrgans de govern de l'entitat i complint l'objectiu de preservar l'interès social, i, de fet, van passar per tots els filtres orgànics, fet que "demostra que Caixa Catalunya com a entitat va estar plenament d'acord amb aquells augments".

L'advocat de Serra ha destacat que el Frob, que va injectar 12.000 milions d'euros en l'entitat des de 2010 fins a 2012, "va fer exactament el mateix que va fer Narcís Serra i el consell el 2010" i va mantenir les pujades salarials quan es va fer amb el control de l'entitat.

"Per què a Narcís Serra se l'acusa per part de l'acusació pública i l'Advocacia de l'Estat, i no als senyors del Frob si van fer exactament el mateix?", S'ha preguntat.

Ha defensat que el Banc d'Espanya, que estava controlant l'entitat en el seu procés de fusió, coneixia els sous: "Es em fa difícil creure que amb sis inspectors destinats a Caixa Catalunya durant més d'un any no veiessin, o se'ls s'amaguessin, els contractes amb l'alta direcció".

Així mateix, ha posat èmfasi que els salaris -que el fiscal calcula que van suposar un efecte econòmic de 783.000 euros-- eren "escrupolosament conformes a la normativa nacional i internacional", i que així ho van ratificar informes de consultores independents.

L'advocat ha rebutjat que l'entitat estigués en una situació de pràctica insolvència, tal com afirma el fiscal Fernando Maldonado, i li ha retret directament que en el seu informe final hi hagi aportat "poques xifres descontextualitzades per justificar la situació fràgil de l'entitat", recalcant que, en opinió del Banc d'Espanya, era fonamentalment sòlida.

ADOLF TODÓ

L'advocat d'Adolf Todó, Joan Segarra, que ha compartit gran part dels arguments de Pau Molins, de la mateixa bufet, ha al·legat que en el judici ha quedat provat que el seu client es va absentar en la votació del consell d'administració de gener de 2010 que va aprovar l'augment salarial, de manera que directament no pot ser autor del delicte, i que en el segon acord només es va aprovar un augment de l'IPC generalitzat.

Segarra ha justificat que Todó canviés la seva versió en aquest punt --en el jutjat d'instrucció va dir que sí va estar present a la votació-- perquè va fer memòria al preparar la seva defensa, i ha recordat que el seu vot no està recollit en l'acta del consell i que, a més, "l'única declaració que té valor probatori és la que es presta en l'acte de judici oral".

Ha insistit que la decisió d'augmentar el sou no va causar perjudici a l'entitat i que es va adoptar perquè l'equip directiu era "professional i capaç" i havia demostrat al consell seus rendiments, ja que el 2010 Caixa Catalunya va tenir beneficis.

De fet, ha reblat que "l'únic perjudici existent en aquest cas és el que s'ha causat a les persones aquí assegudes --assenyalant la banqueta--", que han estat víctimes d'un judici paral·lel, i especialment al seu client, que va ha vist embarrancada, en les seves paraules, la seva projecció professional en el sector financer.