PGE 2019: viatge d'anada i tornada a Brussel·les

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Monedes diners 1


Amb el títol 'Europa adverteix: Més Mercat Únic, menys desigualtat', l'eurodiputat Enrique Calvet del grup ALDE va organitzar una trobada a la seu del Parlament Europeu a Barcelona el passat 29 d'octubre. L'objectiu central de la trobada va ser examinar les recomanacions de política econòmica del Consell Europeu a Espanya per al segon semestre del 2018. En la meva ponència, titulada 'Recomanables recomanacions de política econòmica de la UE a Espanya', vaig passar revista a les recomanacions del Consell en matèria de dèficit i deute i transparència pressupostària, així com moltes altres d'ordre més general sobre el mercat laboral, educació i investigació, medi ambient, polítiques socials, coordinació de les administracions, etc., àmbits molts d'ells on la transferència de competències a les comunitats autònomes i la proliferació de normes autonòmiques han esquerdat la desitjable unitat de mercat.


La part final de la meva intervenció la vaig dedicar a explicar davant Barbara Kaufman, directora d'Ocupació i Governança de la Comissió que va obrir la sessió, per què les institucions europees haurien d'estar molt preocupades pel Pla pressupostari 2019 i remissió trimestral d'informació remès pel Govern Sánchez el 15 d'octubre. D'aquí que a ningú li va sorprendre que la Comissió, amb prou feines va tenir accés a l'esborrany de PGE, enviés una carta al Govern el 19 d'octubre sol·licitant aclariments sobre el contingut. Les ministres Montero i Calviño es van afanyar a restar importància al requeriment d'informació addicional sol·licitada per la Comissió, i van intentar presentar-lo com el que no era: mer requeriment de caràcter "tècnic" que no qüestionava les línies generals del Pla pressupostari. Però la veritat és que un cop subministrades pel Govern els aclariments pertinents, el veredicte de la Comissió, conegut el 21 de novembre, ha estat clar i contundent: el Pla del Govern incompleix les recomanacions fetes a Espanya en matèria de dèficit i deute, i, m'atreveixo a afegir, que la insatisfacció va més enllà de les discrepàncies habituals sobre previsió d'ingressos i estimació de despeses.


PRESSUPOSTOS BORROSOS I INQUIETANTS


Gairebé un mes abans de conèixer el dictamen de la Comissió de 21 de novembre, advertia que el Pla pressupostari enviat a Brussel·les, a més de presentar defectes formals substantius en matèria de previsions per al 2020 i 2021 i fins i tot algunes incoherències aritmètiques (columnes que no sumaven el total), contemplava un augment de la despesa primària neta nominal (despesa total menys la suma d'interessos, despeses finançades plenament per la UE i canvis no discrecionals en les prestacions a aturats) de l'1,7% i una reducció del dèficit estructural del 0, 4% del PIB el 2019, força allunyades de l'augment de la despesa primari del 0,6% i de l'ajust del dèficit estructural del 0,65% del PIB (8.200 milions) recomanats. Entrant en més detall, el Pla pressupostari de Sánchez és, malgrat els seus 63 pàgines, força més parc a l'hora d'informar sobre l'evolució de les variables macroeconòmiques i pressupostàries que el pla d'Actualització del Programa d'estabilitat i del pla pressupostari 2018 remès pel govern de Rajoy a l'abril, un document de 114 pàgines que incloïa l'escenari macroeconòmic detallat per 2018-2021 i previsions minucioses d'ingressos i despeses de l'Estat. A més, el Pla de Sánchez inclou unes previsions d'augment d'ingressos que, a més de ser optimistes, exigirien reformar diverses normes tributàries, redactar i aprovar-ne de noves que difícilment podrien entrar en vigor abans de l'1 de gener, i intensificar molt substancialment la lluita contra el frau fiscal.


Però potser el més preocupant del Pla enviat a Brussel·les era l'allargada ombra que projectava el Acord de Pressupostos Generals de l'Estat 2019: pressupostos per a un estat social signat per Sánchez i Iglesias el 9 d'octubre. El text de l'Acord de 50 pàgines està subdividit en 14 blocs, els 12 primers (pp. 2-41) dedicats a exposar la infinitat de mesures acordades sobre pensions, estat de benestar i dependència, habitatge, ocupació, treballadors autònoms, famílies, ciència , igualtat de gènere, Ajuntaments, energia, qualitat democràtica i cultura, i els 2 últims blocs (pp. 42-50) a indicar els recursos addicionals previstos per finançar-les.


L'import total de les 17 mesures incloses en l'Acord l'impacte pressupostari es quantifica (encara que ningú sap amb quin rigor) ascendeix a 4.595.000, xifra que supera els 4.495 milions d'ingressos addicionals que figuren en el Pla pressupostari del Govern enviat a Brussel·les i que, no oblidem, inclou partides tan etèries com 828 milions més d'ingressos provinents de la lluita contra el frau fiscal. D'altra banda, els 3.383.000 d'augment de salaris i equiparació salarial (acordats amb les organitzacions sindicals i els sindicats de les Forces i Cossos de Seguretat) que sí que estan inclosos en el Pla del Govern no figuren en l'Acord amb Podem. A la vista d'aquestes contradiccions, no es pot afirmar que l'augment de la despesa contemplat en el Pla pressupostari del Govern inclogui totes les mesures quantificades en l'Acord amb Podem. A més de les 17 mesures esmentades, aquest Acord detalla un rosari de mesures que potencialment augmentarien la despesa de les diferents administracions i la posada en marxa es deixa deliberadament als llimbs per evitar comptabilitzar-les en el marc pressupostari. Però figuren en l'Acord i no tinguin cap dubte que la intenció d'Iglesias seria activar-les en quant els PGE 2019 foren aprovats.


PREOCUPACIÓ A BRUSSEL·LES


No descobreixo Sant Salvador en dir que el Govern ha incomplert reiteradament els objectius de dèficit acordats amb Brussel·les, any rere any des de 2008. Primer, va ser la necessitat imperiosa d'atendre les urgències derivades de la recessió econòmica i la crisi financera, i més tard la temptació d'abaixar impostos i augmentar algunes despeses per millorar les perspectives electorals. El cas és que el moment d'equilibrar els comptes i contenir el deute s'ha anat retardant sine die, deixant sempre els deures per al curs següent. Sánchez ha fet honor a aquesta regla no escrita en incloure en el seu Pla pressupostari una retallada de tan sols quatre dècimes en la ràtio dèficit / PIB el 2018 (de 3,1 a 2,7) però comprometent-se a reduir-ho en 9 dècimes (de 2 , 7-1,8) el 2019, tot i que el mateix Govern, la Comissió, el FMI i l'OCDE preveuen una desacceleració del creixement del PIB l'any que ve, i malgrat l'augment de la despesa que contemplen el Pla del Govern i l'Acord amb Podem.


Fa uns dies, vaig sentir el president Sánchez expressar durant la seva intervenció en un fòrum econòmic que una de les seves majors preocupacions és el llegat de deute que deixarem en herència als joves.


Doncs bé, ara té la possibilitat de materialitzar aquesta preocupació rectificant el Pla pressupostari del Govern per equilibrar els comptes al més aviat possible i reduir el deute. M'he referit abans als mals estudiants que prometen esforçar al curs vinent. Completaré aquesta imatge amb la del caçador que ven la peça abans de caçar-la. Tot i que no comparteixo la idea que augmentar la despesa corrent (pensions, prestacions d'atur, sanitat, educació, seguretat, infraestructures, etc.) sigui una cosa intrínsecament dolenta, sí considero perjudicial i enganyós esbandir en anys de bonança emetent deute. Així que la meva recomanació pressupostària a Sánchez mentre duri la legislatura seria aquesta: augmenti la recaptació, redueixi el dèficit i el deute, i després, si queda alguna cosa a la caixa, vegi quina és la forma més profitosa d'emprar el romanent.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH