Una altra vegada unes eleccions han tornat a posar a la picota el tema dels pactes postelectorals

Alejandro de Diego Gómez

Secretari d'Administració Local.

Susana díaz derrotada


Després d'una campanya més o menys encertada segons les anàlisis que es fan ara, a misses dites, el Parlament andalús ens deixa un mapa la principal notícia del qual no és la pèrdua del govern per part del PSOE, cosa que semblava més que probable, sinó la irrupció d'una nova força pel que sembla situada fora,  o a la vora, de la Constitució, cosa per cert que no és nova, ja que aquesta situació la vam viure fa uns anys amb la irrupció d'una altra a la qual s'acusava del mateix i avui en dia està incorporada a la nostra cultura democràtica, i fins i tot de govern. Però és precisament la incorporació de Vox al nou Parlament andalús el que ha fet postular fins a tres candidats a la Presidència de la Junta i amb ells diverses opcions de pacte. Però cal observar que estem parlant de pactes "postelectorals" quan els andalusos van votar en base a uns programes i unes propostes concretes que ara no tenen la seguretat que es materialitzin en unes polítiques de govern, encara que ho acabin formant aquells a qui van votar.


És cert que vivim en una democràcia representativa sota un sistema parlamentari i que un cop elegits els representants són aquests els que han de dur a terme la seva tasca amb l'adopció dels acords i la subscripció dels pactes que tinguin per convenient. Però crida l'atenció que per iniciar una acció de govern el primer que hagin de fer és posar-se d'acord en l'elaboració d'un nou programa que finalment no serà sotmès a ratificació popular. I no val que tots els programes que es posin ara a sobre de la taula hagin passat per les urnes, perquè cada un d'ells va ser votat per separat i el nou que es consensuï no ho haurà estat per ningú.


La solució hauria de passar, necessàriament, per la modificació de la Llei electoral introduint una segona volta per al cas que cap opció política obtingui la majoria absoluta en la primera.


Sóc conscient que no estem en un sistema presidencialista, com aquells en els quals habitualment s'aplica aquesta fórmula, però no tot va a ser copiar, també podem adaptar i fins i tot innovar. I en el cas que en la primera volta cap formació obtingui la majoria absoluta s'aniria a una segona en què podrien participar totes les candidatures que hagin obtingut representació en la primera, amb la particularitat que el que es va a triar ara és la forma de govern i per tant podrien acudir a aquesta segona volta o bé en solitari o bé amb les coalicions que es puguin acordar, de manera que, un cop arribats a pactes o acords, que fins ara són "postelectorals", aquests es converteixin a "preelectorals", sotmetent a la ratificació de les urnes. I aquella opció que resulti guanyadora obtindria la majoria absoluta mentre que la resta d'escons es redistribuiran entre les diferents forces que haguessin obtingut representació en la primera volta proporcionalment al resultat que els correspongui pels vots obtinguts en aquella, que és la que va servir per fixar les preferències de l'electorat respecte a cadascuna d'aquestes llistes per separat, sense tenir l'obligació de seguir mantenint la coalició presentada a la segona ja que aquesta ho era com a opció de govern però no necessàriament d'oposició.


Sota aquesta fórmula desapareixerien les estratègies que estem veient ara, ja que algunes de les propostes de govern que s'estan fent no passen per un pacte d'investidura ni de legislatura sinó tan sols per una estratègia perquè Vox no decideixi la formació de govern, i molt menys perquè entri en el mateix, el que seria d'aplicació també per a altres tipus d'eleccions i amb altres formacions igualment incòmodes. Però, i més important, s'aconseguiria que el programa de govern que finalment es vagi a aplicar hagi estat ratificat prèviament pel cos electoral. Deia un alcalde andalús que el vot no es dóna sinó que es presta, però amb el sistema actual és un préstec en captivitat durant 4 anys, perquè un cop emès a l'urna la seva conseqüència final ja no depèn de l'elector sinó de la voluntat d'aquells als quals ha triat que podrien aplicar un programa diferent que aquell per al qual ho van ser i pel qual l'elector va dipositar el seu vot precisament en aquesta formació política i no en una altra.


Donar per fet que la gent que vota a una determinada opció política estaria d'acord que finalment el govern ho compartís amb el programa, i fins i tot amb els integrants, d'una altra o altres opcions a les quals no han votat és molt suposar i l'única forma de sortir de dubtes és que torni a pronunciar-se sobre això.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH