Les persones cegues i el seu "sisè sentit"

 

La percepció de so es produeix quan les vibracions dels sons entren en el nostre sentit i fan que unes petites estructures piloses, anomenades cèl·lules ciliades, es moguin cap endavant i cap enrere. Aquestes cèl·lules piloses transformen aquest moviment en senyals elèctrics que el cervell és capaç de processar.

La qualitat de l'audició d'una persona depèn del intactes que estiguin aquestes cèl·lules piloses. Quan les perdem no es regeneren, siguem o no invidents. Per tant, físicament les persones cegues no escolten millor que altres.

No obstant això, les persones cegues solen ser més eficients que les vidents en certes tasques auditives com, per exemple, en la localització de l'origen dels sons. El motiu el trobem quan aprofundim en l'estudi dels òrgans sensorials, en el funcionament del cervell i en com es processa la informació sensorial.

La percepció es dóna quan el cervell interpreta els senyals que envien els nostres òrgans sensorials. La informació que prové d'òrgans diferents és interpretada per diferents parts del cervell. Hi ha zones que processen la informació visual (el còrtex visual) i zones que processen la informació sonora (el còrtex auditiu). Però quan es perd un sentit, com la vista, el cervell fa una cosa extraordinària: reorganitza les funcions d'aquestes zones cerebrals.

En persones invidents, el còrtex visual es "s'avorreix" quan no li arriba informació visual, i comença a recablejar-se. Com a conseqüència, es torna més sensible a la informació provinent dels sentits restants. Per tant, quan les persones perden la visió, augmenta la seva capacitat de processar informació dels altres sentits.

L'abast d'aquesta reorganització del cervell depèn de en quin moment s'hagi perdut la vista. El cervell pot reorganitzar-se en qualsevol etapa de la vida, incloent l'edat adulta, però durant la infància és més fàcil que s'adapti als canvis. Això es deu al fet que, durant la infància, el cervell es troba encara en desenvolupament i la nova estructura cerebral no ha de competir amb una altra preexistent. Per tant, les persones que es van quedar cegues a una edat primerenca mostren una major capacitat de reorganització cerebral.

Les persones que es queden cegues en una etapa primerenca tendeixen a rendir millor en tasques de percepció de l'oïda i del tacte que les persones vidents o que les persones que han perdut la visió en una etapa vital posterior.

ECOLOCALITZACIÓ

Aquesta reorganització del cervell fa que algunes persones invidents siguin capaços d'utilitzar els sentits restants de maneres molt interessants. Per exemple, algunes persones cegues aprenen a percebre la localització i la mida dels objectes que tenen al seu voltant fent servir l'ecolocalització.

Alguns invidents poden localitzar els objectes que els envolten produint espetecs amb la boca i escoltant el seu ressò. Aquesta habilitat està molt lligada amb l'activitat del còrtex visual. De fet, el còrtex visual dels ecolocalitzadors invidents respon a la informació auditiva pràcticament de la mateixa manera que el còrtex dels vidents a la informació visual. En altres paraules, en el cervell dels ecolocalitzadors invidents el sentit de l'oïda ha reemplaçat àmpliament al de la vista.

Però no totes les persones invidents es converteixen automàticament en experts en ecolocalització. Que una persona invident sigui capaç de desenvolupar aquesta habilitat depèn del temps emprat en aprendre-la i entrenar-la.

Si entrenen, les persones vidents també poden desenvolupar aquesta habilitat, però només les persones cegues es beneficiaran d'aquesta reorganització que ha patit el seu cervell i percebran millor la resta dels sentits. Com els invidents depenen dels sentits restants per a les tasques diàries, els tenen més desenvolupats.

Conclusió: el recablejat del cervell i una major experiència en l'ús dels altres sentits són factors determinants que atorguen avantatge a les persones cegues sobre les vidents a l'hora d'utilitzar l'oïda i el tacte.