divendres, 24 de gener de 2020

"​El 30 per cent dels pobles palestins tenen aigua menys d'una hora a la setmana"

|

Abdel Rahman Tamini PHG


Abdel Rahman Tamimi és director de l'ONG Grup d'Hidrologia Palestí, i un dels màxims experts en matèria d'aigua a Palestina, on el pitjor problema en aquest àmbit és la impossibilitat dels ciutadans a accedir als recursos hídrics com a conseqüència de l'ocupació d'Israel, que controla la Vall del Jordà i el Mar Mort.


Quin és l'origen del problema de l'aigua a Palestina?


La història ve de lluny. El problema de l'aigua i Israel es remunta al 1967, després de la guerra dels Sis Dies, per dos motius. Primer, els israelians, un mes després de l'ocupació, van declarar que tots els recursos naturals eren governamentals i tota la informació de l'aigua era top secret. Totes les llicències i permisos que donava el Govern de Jordània als agricultors abans del 1967 van ser cancel•lats. Aquest és el punt d'inici del problema.


Des de llavors i fins als Acords d'Oslo (1994), per descomptat els israelians van controlar i distribuir l'aigua per ordre militar, per part de l'exèrcit d'Israel.


Quina és la conseqüència d'això?


El 30 per cent dels pobles palestins tenen aigua menys d'una hora a la setmana, el 28 per cent tenen menys d'un dia a la setmana. Prop d'un 30 per cent dels palestins tenen aigua assegurada.


El consum mitjà d'aigua per als palestins és de 140 metres cúbics per càpita per a tot, mentre que per als colons israelians és 560, el que significa que als assentaments israelians consumeixen cinc vegades més que nosaltres. El més estrany és que nosaltres paguem tres vegades més que ells per la mateixa aigua. El nostre cost d'aigua és el triple que en els assentaments.


En general, els israelians controlen 85 per cent de la despesa d'aigua dels palestins a Cisjordània, els palestins controlen el 12 per cent, i el 3 per cent és difícil de gestionar. I, per descomptat, els palestins tenen zero de la ribera de Jordània.


Quina era la situació abans del 67?


Abans del 1967, els palestins acostumaven a tenir aigua de la ribera de Jordània a través d'una estació de bombeig, i ara zero. No només no tenim aigua de la ribera de Jordània, tampoc tenim el dret a l'accés.


I després dels Acords d'Oslo?


Després d'Oslo, hi ha tres problemes des del punt de vista de l'aigua: els recursos hídrics romanen a les mans d'Israel, i això és com dir que pots fer un supermercat o obrir un negoci però no pots controlar el teu compte bancari. Els israelians controlen els recursos hídrics i els palestins només recullen factures.


En segon lloc, l'ús de l'aigua per a l'agricultura no es menciona en l'acord. Quant necessita Palestina per a l'agricultura?


En tercer lloc, van crear un comitè segons el qual els israelians poden refusar qualsevol projecte palestí, fins i tot l'àrea A (controlada per l'Autoritat Nacional Palestina). Si fem una sol•licitud al comitè, si volem fer un tanc per emmagatzemar l'aigua a un poble, aquesta sol•licitud va a 22 departaments palestins, inclosos els assentaments. Si un diu que no, el projecte es mata. I així passa en la majoria de vegades. A més, l'aigua de la ribera de Jordània no es menciona en els acords d'Oslo.


Què passa ara?


Des d'Oslo fins ara, la nostra població gairebé s'ha duplicat, però l'aigua disponible es comparteix en un 15 per cent. Els recursos cauen i la població augmenta.


La majoria de llocs on podríem explotar l'aigua estan a l'àrea C (controlada per Israel) i no podem accedir ni fer canalitzacions ni tenir infraestructures.


Israel té el gran projecte d'obtenir, el 2020, 200 milions d'aigua extra gràcies a la dessalinització de l'aigua del mar. L'aigua israeliana està sota els nostres peus i s'usarà en els assentaments perquè és barata, està disponible i està a prop.


Per què necessita Israel més aigua a Cisjordània?


Perquè ha canviat part de l'estratègia en els assentaments, ara tenen agricultura i confisquen muntanyes per posar en marxar conreus. Fan infraestructures per al futur, per a les indústries i per a les àrees agrícoles dels assentaments. Fan servir la nostra aigua i la nostra terra, i de forma barata.


El problema és doble perquè la població augmenta cada any i perquè tenim la taxa més alta del món àrab quan a gent que marxa de les zones rurals a les àrees urbanes.


Com podeu sobreviure sense aigua?


No pots viure sense aigua, l'has de comprar. Per això la gent la recull a casa seva.


Tancs d'aigua a Palestina

Tancs d'aigua als edificis de la ciutat de Ramal·lah

Què passa amb els hospitals?


A les ciutats on hi ha hospitals es fan amb l'aigua, com als hotels, pots veure que a les taulades hi ha tancs d'aigua, però és molt car.


Què podeu fer amb aquesta situació?


En la nostra organització intentem ajudar la gent a gestionar l'aigua de manera eficient, recollint l'aigua de la pluja. Tenim un acord per al seu ús en agricultura, intentem minimitzar la crisi, no augmentar el problema.


Què passa quan, en el cas de l'agricultura, es destrueixen les cisternes en què guarden aigua de la pluja?


Ens quedem sense. No només això, teníem aigua per als lavabos i es van arribar a emportar el vàter. No volen cap activitat en l'àrea C.


I a les cases?


En l'àrea A, pots usar l'aigua des del sostre de la casa, allà els israelians no poden fer res, on sí que poden fer és en l'àrea C pel que fa a l'agricultura o per beure. Ho destrueixen. Fins i tot els dipòsits de plàstic.


Tanc d'aigua a Ramalu00b7lah

Tancs d'aigua a les teulades de les cases

Com ha canviat el paisatge de Palestina?


El paisatge està canviant pel que fa als arbres i el que més fa canviar són els assentaments a les muntanyes. No van en consistència amb el medi ambient a Palestina. Tenim boscos i els estan destruint.


Això té conseqüències econòmiques.


Per descomptat. El 1967, el 27 per cent de la nostra terra estava destinada a l'agricultura, i ara només un 2 per cent.


Quina resposta teniu per part d'Israel?


Israel considera que els palestins són consumidors, no ciutadans. No entren en els seus plans d'aigua o d'agricultura. Els palestins estan fora de la foto.


Això provoca confrontacions.


Clar, en alguns pobles, perquè els palestins ho pateixen i les terres passen a mans dels colons.


Com veus el futur?


Tenim atur i pobresa i no hi ha esperança. Ho veig en els meus fills. No tenen esperança, no veuen futur.


I què penses de la comunitat internacional?


El rol que té ara Europa cap a Palestina és signar xecs, pagar diners. No necessitem diners, necessitem posicions polítiques. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH