Científics del CSIC descobreixen el secret dels virus per desfer-se del sistema immune

 

Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat una nova estratègia emprada pels virus per desfer-se del sistema immune de l'organisme.

El descobriment, publicat a 'Nature Communications', podria ajudar a millorar l'eficàcia de les teràpies d'algunes malalties autoimmunes, com el lupus eritematós o la síndrome de Aicardi-Goutières.

L'organisme humà disposa d'un tipus de molècules, els interferons, que aconsegueixen frenar l'avanç de patògens, especialment els virus. No obstant això, una activitat descontrolada del interferó també és el principal causant de la patologia associada a un grup de malalties autoimmunes conegudes com interferonopatías, que inclouen les esmentades.

"Aquest estudi aprofundeix en els mecanismes moleculars d'una estratègia similar utilitzada pels poxvirus per evadir la resposta de l'organisme hoste basada en l'interferó", ha apuntat l'investigador del CSIC Antonio Alcamí.

"Aquests virus produeixen un receptor soluble que s'uneix de manera molt eficaç a l'interferó per neutralitzar-lo i evitar així que exerceixi la seva activitat antiviral", ha continuat Alcamí.

Els investigadors van emprar dos models diferents d'infecció per poxvirus. En primer lloc, un virus de ratolí que causa una malaltia similar a la verola i, en segon lloc, el virus emprat per vacunar contra aquesta malaltia fins a la seva eradicació, el virus de la vacuna.

"En els dos casos la unió del receptor viral de interferó a les superfícies cel·lulars va proporcionar un mecanisme de retenció a la zona d'infecció, que va evitar la seva dispersió i va potenciar la seva acció on era més necessari a mesura que progressava la infecció. Hem demostrat que aquesta propietat resulta essencial per al virus ja que, sense ella, es veu incapaç de bloquejar la resposta protectora de l'hoste i la infecció és neutralitzada", ha explicat l'investigador del CSIC Bruno Hernáez.

TERÀPIES ACTUALS

Fins al moment, les teràpies actuals basades en anul·lar l'activitat biològica del interferó, com els anticossos específics contra aquesta molècula, no s'han mostrat totalment eficaços en el tractament d'aquestes malalties.

Els resultats d'aquest treball proporcionen una possible explicació sobre la manca de eficàcia de les actuals teràpies en les interferonopatías i plantegen la possibilitat de modificar aquestes molècules i incrementar l'eficàcia de les teràpies anti-interferó.

"En definitiva, es tracta d'una nova lliçó que ens ensenyen els poxvirus, que al llarg de l'evolució han estat capaços de millorar i optimitzar les eines de què disposen per lluitar contra el nostre sistema immune. Ara podem utilitzar algunes d'aquestes modificacions virals per fer el mateix en aquelles malalties on el nostre sistema immune i els processos inflamatoris causen estralls en estar desregulats ", ha resumit Alcamí.