dijous, 24 de setembre de 2020

El Constitucional sentencia que el Parlament va voler imposar-se per sobre de l'Estat en ratificar el 9N

|

El T ribunal Constitucional  considera que el Parlament de Catalunya va voler imposar la seva legitimitat per sobre de la de l'Estat quan, el passat mes de juliol, va aprovar una moció de cinc punts en què ratificava els objectius de la resolució independentista del 9 de novembre anterior , i així ho exposa en la sentència amb la qual va anul·lar el 13 de desembre passat part d'aquella iniciativa.


La moció va ser aprovada amb els vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP i ratifica els objectius polítics d'una declaració anterior de 2015 -relativa a la consulta del 9 de novembre de 2014-, per la qual es proclamava l'inici d'un procés unilateral de creació d'una República catalana independent en el qual es desobeiria -no hauria subordinació, segons el seu llenguatge- a la resta d'institucions espanyoles, entre elles el TC.


El Govern central va impugnar la resolució després del preceptiu informe del Consell d'Estat.


Segons va explicar en el seu dia la portaveu del Govern, Isabel Celaá, es va fer "en defensa de la Constitució i l'Estatut", i no es pretenia amb això afectar la determinació de l'Executiu de seguir intentant una sortida política al conflicte a Catalunya. Volia anul·lar els cinc punts de la moció, però el TC finalment ha declarat inconstitucionals tres d'ells.


Recurs del Ple del Parlament de Catalunya


En concret, la sentència difosa aquest dijous, se centra que "sense conformitat amb la Constitució no pot predicar-se cap legitimitat" perquè "en una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la fundada en la Constitució" i no obstant això, amb el seu moció, de la qual anul·la els tres primers punts, no es va ajustar a aquestes premisses.


Segons exposa, el llenguatge utilitzat (la "ratificació" de la "ferma voluntat" del Parlament de "portar a terme les actuacions necessàries" per arribar a "la independència) en el punt 1 de la moció, així com el contingut del missatge (contraposant un "mandat democràtic" aparentment irresistible del Parlament a unes "actuacions de l'Estat" i de les seves institucions aparentment il·legítimes) no permet entendre limitats els seus efectes a l'àmbit parlamentari ".


"Impliquen a més, al mateix temps, la contraposició d'una suposada i única legitimitat democràtica del Parlament davant de la (absència de) legalitat i legitimitat de les institucions de l'Estat esmentades quan, segons hem dit, en l'Estat social democràtic de Dret configurat per la Constitució de 1978 no cal contraposar legitimitat democràtica i legalitat constitucional en detriment de la segona: la legitimitat d'una actuació o política del poder públic consisteix bàsicament en la seva conformitat a la Constitució i l'ordenament jurídic", diu la sentència.


Quant a l'apartat 2, en el qual "el Parlament de Catalunya reitera els objectius polítics" del 9-N, el Constitucional el anul·la per entendre que connecta directament amb aquesta resolució que ja va ser declarada inconstitucional, de manera que la Cambra, a subscriure, "està excloent la utilització de les vies constitucionals per a la conversió (de Catalunya) en un Estat independent".


Finalment, anul·la l'apartat tercer, en el qual es recorda que el Parlament defensa "el dret a decidir" i expressa el seu "compromís d'assolir aquests objectius polítics" perquè l'afirmació d'un poder públic de la condició de sobirà del "poble" d'una comunitat autònoma suposa "la simultània negació de la sobirania nacional que, d'acord amb la Constitució, resideix únicament en el conjunt del poble espanyol". "No cal atribuir la seva titularitat a cap fracció o part del mateix", sentencia l'Alt Tribunal.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH