Casa de Rússia estrena a Barcelona una exposició sobre les avantguardes artístiques

L'exposició busca donar a conèixer un dels períodes més interessants de l'art teatral i escenogràfic que va tenir lloc des de finals del segle XIX i principis del segle XX.

|
Fototriunfo

 

foto triomf


La fundació benèfica Casa de Rússia a Barcelona presenta l'exposició 'Triunfo. Las artes escénicas rusas 1900-1929', que s'inaugurarà el proper 10 de gener de 2019 a les 18.30 hores, al Gran Saló de la Casa de Rússia a Barcelona.


La present mostra expositiva busca donar a conèixer un dels períodes més interessants de l'art teatral i escenogràfic que va tenir lloc des de finals del segle XIX i principis del segle XX, coincidint amb una època de gran florida de la cultura russa.


L'art teatral d'aquesta època va suposar el màxim apogeu del desenvolupament de l'escena russa, amb brillants artistes en tots els seus àmbits: músics, poetes, compositors, escriptors, actors i directors escènics, nascuts aquests últims com a nova professió.


Al seu torn, l'aparició de nous teatres va oferir als artistes oportunitats il·limitades per a l'autoexpressió i el desenvolupament del seu talent creatiu. Tot això va contribuir al fet que, durant aquest període, l'art teatral experimentarà enormes canvis.


En aquest sentit, l'exposició 'Triunfo. Las artes escénicas rusas 1900-1929' és una oda als pintors i escenògrafs que van canviar el curs del procés teatral i escenogràfic del món, el qual, a més, van conquerir.


L'exposició presenta més de 200 obres, inclosos materials de vídeo, cartells, esbossos, disfresses i fotografies, proporcionats per importants museus teatrals com Museu del Teatre Acadèmic d'Art de Moscou; el Museu del Teatre Pushkin de Moscou o el Museu del Teatre Acadèmic Estatal Rus de Sant Petersburg d'A. S. Puixkin -Teatre Alexandrinsky-. D'altra banda, per a la mostra han estat imprescindibles els treballs cedits per un dels museus de teatre de més renom en el món: el Museu de Teatre Central de l'Estat d'A. A. Bakhrushin, fundat el 29 d'octubre de 1894 per el famós comerciant i filantrop moscovita Alexei Alexandrovich Bakhrushin. En l'actualitat, el museu està dirigit per Dmitry Rodionov.


La mostra presta especial atenció a la connexió entre la cultura espanyola i russa, que es veu reflectida en dues seccions de l'exposició: "Ballets Russos" de Sergei Diaghilev i "La dramatúrgia espanyola en el teatre rus".


Tot i que les relacions teatrals entre Espanya i Rússia tenen un recorregut de gairebé quatre segles, el període més important de comprensió i desenvolupament teatral dels clàssics hispans va ser a principis del segle XX, en l'anomenat Segle de Plata de la cultura russa.


Els "Ballets Russos" de Sergei Diaghilev van donar a conèixer al món un poder i una diversitat de l'art rus sense precedents i desconeguts fins al moment, el sintetisme va evocar en l'audiència un sentit de la infinitat de l'espai cultural. Per primera vegada, la famosa companyia va ser convidada a Espanya el 1915. El patrocini del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, l'entusiasta recepció del públic i la neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial, van influir en la decisió de Diaguilev de romandre a Espanya durant alguns anys i va portar a la col·laboració entre la companyia russa amb destacats artistes espanyols i catalans com Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Miró, Pedro Pruna, Manuel de Falla i Joaquín Turina.


A l'exposició 'Triunfo. Las artes escénicas rusas 1900-1929' es presenten obres de Karl Waltz i Alexander Golovin; Sergei Sudeikin i Pyotr Konchalovsky; Natalia Goncharova i Viktor Simov; Alexander Golovin i Konstantin Korovin; Alexandra Exter i Fedor Fedorovsky; Alexander Rodchenko i Ignatius Nivinsky, entre d'altres destacats artistes.


La Fundació benèfica Casa de Rússia a Barcelona es va fundar en 2010 com una plataforma independent, per servir de pont entre la cultura russa i l'espanyola. Fins a la data, la Fundació ha organitzat més de 200 projectes de diversa índole i s'ha consolidat com una plataforma oberta a tots els públics, amb propòsits tant culturals com educatius i empresarials.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA