Recorren l'arxiu del cas de l'espionatge polític dels Mossos

 

El titular del Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona ha arxivat les querelles presentades per un presumpte espionatge polític per part dels Mossos d'Esquadra a sindicalistes, periodistes i advocats en rebutjar que les investigacions es fessin per "motius de caràcter polític", segons un interlocutòria.

Aquest jutjat va aglutinar diverses querelles presentades per l'advocat José María Fuster-Fabra en el seu propi nom i en el d'altres afectats, després que es fessin públics informes de la Comissaria d'Informació dels Mossos que s'anaven a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelona), quan van ser interceptats en una operació de la Policia Nacional, segons publica l'edició digital de 'La Vanguardia'.

Després de prendre declaració al comissari en cap de la comissaria general d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Manel Castellví, durant dues sessions, i analitzar un informe de la Fiscalia, el jutjat ha acordat el sobreseïment lliure, una decisió que ja ha estat recorreguda per l'advocat.

El jutjat considera que sí es van demanar informacions i es van fer investigacions sobre aquestes persones i que "totes elles buscaven una finalitat concreta, com la d'obtenir el màxim d'informació essencial de tota policia sobre l'actuació de persones que per la seva significació sociopolítica poguessin, en un moment especialment vulnerable, esdevenir autors o partícips en incidents amb afectació de l'ordre públic o esdevenir víctimes d'aquests incidents".

"La previsió legal de la investigació i les raons que la justifiquen exclou que es tracti d'una decisió arbitrària. No es pot concloure que les investigacions no estiguessin guiades pel propòsit de salvaguardar l'interès públic, i, per tracte, no són una desviació de poder", argumenta el jutjat.

El jutjat precisa que, com en tota actuació policial, unes han donat lloc a diligències judicials o estan relacionades amb elles, i altres no han conclòs en dades rellevants per cap continuació, però "no consta ni s'ha al·legat en cap denúncia o querella, ni ha estat objecte de preguntes al comissari cap, la possibilitat que les dades obtingudes en les actuacions han estat utilitzades per algun cap polític".

INFORMACIÓ LEGAL

El magistrat destaca en la seva decisió que tota la informació recollida pels Mossos "s'ha obtingut amb mitjans legals": no hi ha cap intromissió en cap fitxer secret, no s'han intervingut telèfons, no s'ha interceptat correspondència ni entrat en cap domicili.

Així mateix, afegeix que cap de les dades que consten en la documentació i que es refereixen als querellants i denunciants, "afecta la vida íntima; es tracta de dades que guarden relació amb la vida privada o amb la mateixa vida pública, fàcilment obtenibles en l'anomenada informació oberta".

L'ARXIU ES RECORRERÀ

La vintena de persones que s'han querellat contra els Mossos d'Esquadra per ser víctimes d'un presumpte espionatge han recorregut l'arxivament de la causa per part del Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona en considerar que el cos investiga "amb finalitats polítics" a persones l'únic nexe de les quals és que són constitucionalistes.

En un recurs que signa l'advocat José María Fuster-Fabra, com a afectat i també com a representant de la resta d'implicats, se sosté que "s'han tractat d'alterar drets tan fonamentals com el dret de defensa, el dret a la informació, el dret a la lliure circulació sense ser vigilat, observat i espiat".

"Tot això s'ha fet des del si d'un cos policial, utilitzant recursos públics i al marge de l'autoritat judicial", per la qual cosa demana que aquests fets que qualifica de gravíssims siguin investigats fins a les últimes conseqüències, i que se citi a declarar com investigats als agents que van fer aquests informes.

L'advocat constata una "extralimitació realitzada únicament amb finalitats polítics, usant cabals públics i violant els drets dels ciutadans, actuant amb clara vulneració de la independència i neutralitat política i imparcialitat" dels Mossos.

A més, adverteix que arxivar definitivament el cas en el jutjat suposaria "donar carta blanca, carta de naturalesa" al fet que en el futur poguessin realitzar-se situacions similars a persones de diversos àmbits que defensen l'ordre constitucional.

Entre els querellants estan el exlíder de SCC José Ramón Bosch, els sindicalistes de Mossos David José i David Miquel; el detectiu Julián Ángel Peribañez; els polítics de Cs David Heredia i Sergio Santamaría, i el periodista d'Antena 3 Albert Castillón, entre altres, que van denunciar al jutjat els seus seguiments en fer-se públics informes després de la intervenció de documentació a Mossos que anaven a cremar en una planta recicladora.