divendres, 22 de març de 2019

Un informe de la Guàrdia Civil confirma que el pla fiscal de Torra volia finançar la independència

|

Un nou informe de la Guàrdia Civil revela que el pla fiscal que preparava el president de la Generalitat, Quim Torra, a través del programa d'homegeïtzació tributària de l'Agència Tributària Catalana (ATC) per recaptar impostos de l'Estat, pretén crear posteriorment un Hisenda catalana que financi la independència.


Aquest pla va ser anul·lat pel Govern de Mariano Rajoy i ara Torra pretenia reactivar-lo, per tal de recaptar inicialment entre 4.500 i 5.000 milions d'euros que servissin per a la creació d'una República catalana.


Discu Cap d'Any Quim Torra 2018


El document, de 165 pàgines, va ser lliurat al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, en el qual s'investiga la preparació del referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017 i la creació d'estructures d'Estat per a la futura pretesa República.


El passat 27 de desembre, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, anunciava que en els propers mesos es reactivaria el "Programa d'homogeneïtzació tributària" que va posar en marxa el Govern de Puigdemont, anul·lat després pel 155, per recaptar els impostos i les cotitzacions socials dels ajuntaments catalans i les empreses i el sector públic de la Generalitat.


Per això, el Govern català va realitzar, durant el mandat de Puigdemont, convenis amb els ajuntaments, universitats i ens del sector públic de la Generalitat, que es comprometien a liquidar l'IVA, l'IRPF i les cotitzacions de Seguretat Social amb l'Agència Tributària Catalana (ATC) i amb la Direcció General de Protecció Social del Departament de Treball.


Aquests, al seu torn, assumien el compromís de presentar les autoliquidacions i els ingressos de les quotes corresponents dels tributs de titularitat estatal davant la Hisenda estatal i la Seguretat Social.


Per realitzar tot aquest procés, la Generalitat també va encarregar el desenvolupament d'un programa informàtic a IBM que va costar 241.382 euros i també va ser anul·lat pel Govern de Rajoy, amb la despesa afegit d'altres 16.162 euros que va suposar la seva desactivació. Tot i que el major desemborsament no es va arribar a realitzar ja que, segons l'informe de la Guàrdia Civil, l'impuls de l'administració digital que aquest programa requeria portava aparellada una dotació econòmica de 2,93 milions d'euros per sufragar el seu cost total acumulat.


La Generalitat va argumentar que aquest programa serviria per facilitar i dotar de major eficàcia a la recaptació de l'IRPF i de les cotitzacions socials d'ajuntaments i empreses de la comunitat autònoma catalana.


No obstant això, la Guàrdia Civil rebat aquest argument i al·lega que sumava més burocràcia alhora que obligava als obligats tributaris a liquidar amb l'ATC cinc dies abans que expirés el termini per fer-ho amb la Hisenda estatal.


Després d'analitzar nombrosa documentació, entre ella la intervinguda l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, els investigadors conclouen que el que pretenia la Generalitat era que l'ATC assumís "de facto" una competència estatal "emparant-se per a això en el desenvolupament d'una mesura aparentment legal", en un "possible frau de llei".


"L'objectiu final que buscaven els màxims responsables de la Generalitat de Catalunya amb aquesta mesura no era un altre que el de poder canalitzar una important font d'ingressos tributaris a través de l'ATC, obtenint d'aquesta manera el ple control sobre els mateixos", exposa l'Institut armat.

relacionada Els comuns porten la seva reforma fiscal al Parlament per veure si Torra els dóna suport
relacionada Arrimadas critica Sánchez per seguir intentant negociar els PGE amb l'independentisme

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH